Ester Capella (la Seu d'Urgell, 1963) és un dels noms propis del grup parlamentari d'ERC al Parlament en tant que portaveu. Ha fet tots els papers de l'auca. Va treballar a Madrid amb Gabriel Rufián -per això és una veu autoritzada per analitzar els moviments del portaveu al Congrés per a un front unitari de les esquerres-, ha fet de consellera de Territori -i coneix bé Óscar Puente, que ha fet una visita llampec a Catalunya aquesta setmana- i ha participat i participa en negociacions importants. En aquesta entrevista a Nació, avança que tenen pràcticament tancat un acord pel consorci d'inversions amb els socialistes, una pas més perquè els pressupostos de Salvador Illa arribin a bon port. Ara bé, avisa que amb això encara no n'hi ha prou. 

El Govern deia dimarts que ja han començat a negociar partides concretes dels pressupostos. Quins objectius té ERC?
Encara no estem aquí. La legislatura i els acords d'investidura van de tenir més autogovern, més sobirania i enfortir l'estat del benestar. Més sobirania implica tenir els mitjans econòmics per poder garantir drets i llibertat al conjunt dels ciutadans, per revertir el dèficit fiscal i posar a zero el dèficit d'inversió i d'infraestructures que té el país. Hi ha tota una sèrie d'elements en l'acord d'investidura que parlen d'això d'una forma molt clara. Per exemple, el consorci d'inversions. Tindrem un acord en aquest sentit. No tinc cap dubte que tindrem un acord en el consorci d'inversions.

Per què ha de servir aquest consorci?
Per revertir el dèficit inversor de l'Estat. És una constant en el temps, allò que diuen els governs de l'Estat no acaba passant quan es tracta de les infraestructures i les inversions a Catalunya. I quan n'han invertit més no han arribat ni al 50% d'execució pràcticament. ERC posa aquest instrument sobre la taula perquè creiem que ens ha de permetre revertir el dèficit inversor i, per tant, també el dèficit de les infraestructures que li calen a Catalunya.

Quines funcions tindrà?
Des de planificar, passant per dissenyar, per fiscalitzar i per executar. Per implicar-se en què això passi, que les infraestructures i les inversions que li calen al país acabin sent una realitat. Tenim empantanades les vies de tren al port, no tenim connexió ferroviària dels diferents aeroports del país, la N-260, l'AP-7, els intercanviadors de Volpelleres i Hospital General de Sant Cugat, que puguis canviar de Ferrocarrils a Rodalies sense haver de fer un quilòmetre i mig. Cal un organisme que vetlli perquè la inversió passi i que desenvolupi les infraestructures, o no ens en sortirem.

Què els fa pensar que amb el consorci s'executarà el que toca?
Ja ho hem provat tot. Partides en els pressupostos generals de l'Estat, de no sé quants milions per fer no sé què... Estem al segle XXI i allò que s'havia pactat el XX encara no és una realitat. Vam acabar ideant el que al País Basc era una normalitat: les encomanes de gestió. N-260, N-2, pacificació, accessos de l'AP-7 i l'AP-2 i els intercanviadors. I tot just ara els convenis aprovats. Per tant, el consorci és l'eina.

Quina forma ha de tenir aquest consorci d'inversions? Serà com una empresa mixta participada per la Generalitat i l'Estat?
Primer hi ha d'haver el consorci dissenyat i, en conseqüència, les participacions i com ha d'estar dibuixat. I després hi haurà d'haver una empresa o una societat que sigui capaç d'executar l'obra. Tenim assajades aquestes fórmules amb altres organismes.

Ja ho han plantejat tant al govern català com el govern espanyol?
Estem treballant-ho i crec que va per bon camí. Vam presentar la llei al Congrés dels Diputats i anem en aquesta línia. Esperem que tothom entengui que és l'eina per millorar la vida dels ciutadans, que és exercici també d'una part d'autogovern, però també de fiscalització i de voluntat que passi allò que li ha de passar al país per garantir els drets dels ciutadans i la fortalesa de la nostra economia. És un instrument que va en benefici del nostre país. Aquells que no en tenen mai prou en relació a l'autogovern, demano que també remin perquè això passi. Necessitem el suport de tothom.

Un dels problemes evidents d'infraestructures és a Rodalies. Aquesta setmana ha tornat a Catalunya el ministre Puente...
Ha vingut tard. Entenc que tenia una situació molt complicada. Hi va haver un accident ferroviari aquí a Catalunya, a Gelida, amb resultat de mort, però amb l'alta velocitat, un accident d'envergadura. Dit això, entenc que és més fàcil venir quan tot comença a treure el cap que en el moment més crític. Són encara responsables de Rodalies a Catalunya, perquè el traspàs integral s no s'ha materialitzat del tot. Si no en fos el responsable no demanaríem que vingués.

Amb el consorci d'inversions n'hi ha prou per aprovar els pressupostos de Salvador Illa o caldran més coses?
El consorci ja venia d'abans i, per tant, calen més coses. L'IRPF n'era una i hem dit sempre que si tenen una alternativa millor la posin sobre la taula. No renunciem a res. La línia vermella és no assumir més sobirania o no voler explorar les vies de l'autogovern fins als límits. Autogovern, exercici de sobirania. El país necessita governar-ho absolutament tot.

El traspàs de l'Ingrés Mínim Vital, pactat des de fa anys, podria entrar en la negociació?
Hi ha sumes de coses que poden anar en paral·lel, que es poden concatenar, que poden anar una primera i després una altra. ERC vol aprovar els pressupostos, perquè vol dir que tenim, com a país, que permeti avançar amb la garantia dels drets i les llibertats, que enforteixi l'estat del benestar, que permeti que tots els ingressos els puguis distribuir. Volem que tothom en tingui tantes ganes com nosaltres i que treballi intensament perquè aquells que han de materialitzar acords que fa anys que estan sobre la taula, els materialitzin. Tothom s'ha de posar les piles. Nosaltres ho fem, però no depèn de nosaltres. També depèn d'aquells que ho han de votar després. L'acord d'investidura ens diu per on hem d'anar. El PSC ha avançat en algunes coses i el PSOE també, però no en totes. Queda encara marge per caminar i l'acord d'investidura ens dona eines.Tot això està escrit i rubricat. I un tercer [el PSOE] va dir que endavant, que ho veien bé. L'instrument ja el tenim.

Van aconseguir que el Govern retirés el pressupost i vostès ja no posen l'IRPF com a línia vermella. Haurà valgut la pena si al final Illa té pressupostos i vostès no aconsegueixen avenços en la recaptació d'impostos?
No renunciem a res. Hem de valorar si el que hi ha sobre la taula és suficient per continuar, per desplegar tots els acords d'investidura. Haurà valgut la pena en la mesura que guanyem espais de sobirania que havíem fixat en l'acord d'investidura. I si no és possible, doncs potser no hi ha pressupostos. I això ho hem dit també.

Vostè ha participat i participa en moltes negociacions. Què en pensa del fet que es facin acords que, a l'hora d'executar-los, s'han de renegociar, sovint a la baixa? L'IRPF estava pactat i amb l'aval del PSOE.
Va encarint el preu de les coses. És bastant desolador, si se'm permet l'expressió. Jo soc una dona de paraula i sempre he dit que quan tanques un acord és per complir-lo. Esquerra compleix. Hem complert sempre. Nosaltres no ens vam comprometre a aprovar pressupostos cada any. Ens vam comprometre a investir Illa amb unes condicions. Hem complert i complim. I continuarem complint en la mesura que avancem i que anem assumint els acords d'investidura. Quan has de tornar a negociar coses, tots ho tenim en el rerefons, t'ho vas guardant, i un dia la factura ha apujat de preu. En aquest sentit, decep. Hem d'aprendre també a fer coses diferents i que serveixi també d'avís per a tothom. El preu de les negociacions puja. Hem passat de posar-ho en una partida del pressupost general de l'Estat, a les encomanes de gestió i ara hi ha d'haver un consorci d'inversions perquè sigui la garantia que hi serem des del minut zero.

Esperen moviments amb l'IRPF amb els canvis al govern espanyol?
Veurem si realment el problema era la vicepresidenta Montero i la seva visió de l'Estat o si és que tothom ha fet la feina que tocava fer i alguns no l'han fet. I veurem si el vicepresident Cuerpo com el ministre España materialitzen allò que deien quan no tenien responsabilitat. El ministre d'Hisenda sap perfectament que allò que Catalunya aconsegueix beneficia el conjunt dels Països Catalans.

Milloraran la partida pressupostària del Departament de Política Lingüística durant la negociació amb el Govern?
Va ser una prioritat també de la investidura. Defensar la llengua, protegir-la, perquè no tenim un estat al darrere que la protegeixi, i que per la tracti com una llengua oficial, que ho és, i és la llengua pròpia del nostre país. Protegint la llengua protegim la nació i en aquest sentit nosaltres treballem des del Pacte Nacional per la Llengua i amb el desplegament de tot allò que cal perquè efectivament el català sigui reconeguda, usada i sigui la llengua de comunicació habitual en tots els àmbits de govern però també del país.

Van contemplar un escenari electoral si fracassava l'última negociació de pressupostos?
Has de contemplar tots els escenaris, és evident que podia passar que es convoquessin eleccions. Tampoc és un drama, ERC està preparada per unes eleccions.

Ara no tenen un candidat clar.
Un candidat el tenim, però els jutges no han deixat que tingui plenitud de drets, no han permès que s'apliqués la llei d'amnistia.

Si la negociació de pressupostos d'ara no arriba a bon port, té sentit continuar la legislatura?
Hi ha d'altres eines per poder continuar avançant, com els suplements de crèdit.

Parlem de la proposta de Gabriel Rufián. Han plantejat que ERC lideri una candidatura amb Podem a Catalunya; i Podem la lideri a Espanya. Li sembla bé?
Ho hem dit per activa i per passiva. S'ha pronunciat el president del partit, la secretària general, els representants institucionals. L'objectiu d'ERC és defensar Catalunya i té un horitzó molt clar de defensa social i nacional del nostre país. Ens avala la trajectòria, els quasi 100 anys d'història del partit, i l'objectiu és defensar el nostre país. Ens assemblem bastant les organitzacions d'EH Bildu i el BNG, que defensen les seves nacions sense estat. Allà on hi ha una circumscripció única i ens reforça anar junts, ja ho fem. A la resta, nosaltres ens presentem com a ERC i l'instrument que dona més garanties als ciutadans per combatre l'extrema dreta i l'extrema dreta, per defensar nacional i socialment Catalunya, és ERC. Ho hem demostrat sobradament al llarg de la nostra història. Està molt bé teoritzar, però sabem com hem de fer les coses. Deixin-me treure pit d'una organització que celebra 95 anys d'història amb una trajectòria de compromís amb el país que ningú li pot negar. 

És sostenible aquesta situació de desafiament del portaveu a Madrid cap a la cúpula del partit?
Tots els que tenim un altaveu amplifiquem la veu d'ERC. Ho interpreto d'aquesta manera. Ningú té dubtes de què ha de fer ERC i el paper que hem de jugar cadascú de nosaltres en els nostres àmbits de responsabilitat. ERC té un sistema de funcionament que rau en el consell nacional, que pren les decisions estratègiques de l'organització.

Es veuria en una llista amb Oriol Junqueras de número 1 i Ada Colau de número 2? 
Ho he dit abans. ERC sap què li convé, tenim clara la nostra posició i què defensem. Jo estic molt còmode amb una llista que l'encapçali Oriol Junqueras. Cadascú que es llauri el terreny que li correspon, i alguns no han fet els deures on tocava.