Queda poc més d'un any per a les eleccions municipals i la maquinària dels partits ja s'ha posat en marxa. A ERC fa setmanes que ha començat l'habitual allau de candidats escollits per les respectives assemblees locals del partit. Amb els primers noms sobre la taula, queda clar que hi ha un sacseig important de candidatures a una vintena de les ciutats més poblades del país, incloses les quatre capitals. L'objectiu, més enllà de tornar a ser primera força de regidors, és intentar assaltar algunes de les alcaldies de més pes, un deure pendent respecte els comicis de 2023 més enllà d'excepcions com Manresa, Salt, Amposta o Solsona.
Les municipals del 2027 són un examen important per ERC. Són els primers comicis del nou cicle electoral, que inclourà comicis a l'Estat tot just unes setmanes després i al Parlament l'any següent. L'objectiu és passar pàgina de la sèrie de desfetes electorals que van acabar amb la pèrdua de la Generalitat i de diputats a Madrid, però que també va implicar una pèrdua de poder municipal. Grans ajuntaments del país com el de Lleida o el de Tarragona van caure en mans del PSC, i els republicans també van veure com se'ls escapava Sant Cugat del Vallès, Figueres i més recentment Tàrrega, en aquest cas per una moció de censura promoguda per Junts i la CUP, on el moviment va generar malestar.
Canvi de candidats a les quatre capitals
Un dels fets més rellevants, que probablement no passi en cap altre partit, és que ERC estrenarà caps de llista a les quatre capitals del país. A Barcelona, l'alcaldable serà Elisenda Alamany, actual secretària general del partit, que agafa el relleu d'un Ernest Maragall que va tocar l'alcaldia amb els dits el 2019 i que va tenir una sortida convulsa. A Girona, Quim Ayats ja va anunciar que no repetirà després de presentar-se el 2019 i el 2023 i formar part del tripartit independentista amb Guanyem i Junts. El relleu l'agafarà Marc Puigtió després d'unes primàries enceses que han acabat amb els afins a Oriol Junqueras agafant el poder d'una de les federacions que encara es resistia.
- Mapa dels candidats d'ERC per al 2027 a les 25 ciutats més poblades
- Aleix Pérez
A Tarragona i Lleida també hi haurà canvis després de perdre les alcaldies el 2023. A la capital tarragonina, l'exalcalde Pau Ricomà va retirar-se després de perdre l'alcaldia davant el PSC i les primàries van situar com a alcaldable per a 2027 Xavier Puig, membre dels opositors de Foc Nou durant el procés intern, per davant de Saül Garreta, afí a la direcció nacional. A la capital del Segrià, l'expaer en cap Miquel Pueyo també va plegar després que l'alcaldia recaigués en el PSC i el relleu l'agafarà la ja líder del partit a la paeria i número dos de la llista del 2023, Jordina Freixanet.
Les ciutats que també estrenaran candidat
Més enllà de les capitals, ERC estrenarà alcaldable a 16 de les 25 ciutats amb més habitants del país. En algunes ja té candidat per al 2027 i en altres només se sap que el cap de llista del 2023 no repetirà. A Sabadell, Sílvia Renom ja exercia de líder al consistori i agafarà el relleu de Gabriel Fernández, veu molt crítica amb Junqueras i que ara sona com a candidat de Junts. Per altra banda, a Santa Coloma de Gramenet els republicans recuperen el seu candidat del 2019, Sam Núñez, després de l'experiment fallit amb Gabriel Rufián ara fa tres anys. A Reus, Daniel Recasens agafa el relleu de Noemí Llauradó, que havia estat candidata en els tres últims comicis.
A Sant Cugat del Vallès, l'exalcaldessa Mireia Ingla va plegar després de la victòria de Junts i Bernat Picornell serà el candidat del 2027. A Figueres, Agnès Lladó va plegar després de perdre l'alcaldia el 2023 amb una majoria absoluta de Junts, però encara no té relleu. A Igualada, al centre del debat per la coalició rebutjada amb CUP i Comuns, probablement també hi haurà nou candidat amb Enric Conill sent substituït per Roger Rodrigo. ERC també portarà nous candidats a Rubí, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Granollers, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Vic, el Vendrell, Tortosa -amb l'actual alcaldessa al capdavant- o Cambrils.
Candidats i alcaldes que repeteixen
Malgrat el sacseig, hi ha candidats del 2023 que repetiran tot i no tenir l'alcaldia. A Badalona, Àlex Montornès, membre de l'executiva d'ERC, tornarà a ser candidat malgrat quedar-se amb dos regidors davant la majoria absoluta de Xavier Garcia Albiol. A Terrassa una mica més del mateix, perquè Ona Martínez repeteix malgrat passar de cinc a dos regidors el 2023. A l'Hospitalet de Llobregat, malgrat que no és oficial, Jaume Graells molt probablement repetirà com a alcaldable. En el top-10 de les ciutats més poblades, també és plausible que Pim Camprubí torni a ser candidat a Mataró malgrat perdre la meitat de regidors i quedar-se amb quatre en l'actual mandat.
Més evident és que repeteixin candidats d'ERC allà on té l'alcaldia. Marc Aloy, malgrat que no està confirmat, buscarà un segon mandat sencer consecutiu a Manresa en el que pot ser una prova de foc per mesurar la resistència dels republicans a Junts i Aliança Catalana. A Amposta, Adam Tomàs, alcalde des de fa una dècada amb majoria absoluta, aspirarà a un quart mandat. Altres municipis on ERC governa, com Solsona, Sitges o Torelló està per veure si els alcaldes es presenten a la reelecció, tot i que, si no hi ha cap imprevist, ho faran. L'única excepció és Salt, on l'alcalde Jordi Viñas ha decidit plegar després d'una dècada al càrrec i la seva número dos Cristina Alarcón n'ha agafat el relleu.
Un procés de "regeneració" a les ciutats
Fonts republicanes apunten que es renoven entre el 50% i el 60% de les candidatures i, tot i que ho emmarquen en la normalitat, admeten que hi ha un procés de "regeneració" a les ciutats. Un dels elements que destaquen és que hi haurà més dones candidates i, de fet, es passa de quatre homes candidats a les capitals del país el 2023 a la paritat quatre anys després. El relleu d'alcaldables, a parer de la direcció, s'explica per un desgast més aviat personal que polític i destaquen que moltes persones no vol allargar-se més de dos o tres mandats. Remarquen, això sí, que el procés intern que va viure el partit no ha alimentat cap canvi general de candidats.
El partit es va deixar 219 regidors i va perdre més del 6% de vots respecte el 2019, una caiguda que fonts republicanes atribueixen a l'abstenció i la desmobilització del postprocés. Quan hi ha mals resultats, encara més en uns comicis locals, el candidat sol canviar. Ara bé, des del partit també recorden que el 2023 van marcar el segon millor resultat de la seva història i que van ser primera força en regidors. Avui dia tenen 325 alcaldies a tot el país, tot i que admeten que el gran objectiu de cara al 2027 és recuperar presència en grans ciutats del país. Confien que, l'equilibri territorial del partit, sigui clau per diferenciar-se d'un PSC fort en l'àmbit urbà i de la pugna Junts-Aliança a l'interior.
