El debat del front d'esquerres ha aterrat a la política espanyola amb pocs números de tirar endavant. Ho ha fet a la política catalana amb esperances similars. I aquesta setmana ha culminat el primer fracàs fàctic en la política municipal a Igualada. Tal com va avançar Nació, ERC, la CUP i els Comuns no aniran plegats a les eleccions municipals del 2027 pel "no" de la militància republicana a la capital de l'Anoia. Aquest experiment fallit allunya la possibilitat d'establir un front municipal de les esquerres sobiranistes per frenar la dreta i l'extrema dreta de cara als comicis de l'any vinent, cosa que, cal dir, ja semblava complicada de per si.
Hi ha diversos elements que dificulten una gran entesa dels tres partits de cara als comicis municipals. El primer és que allò que "cada poble és un món" pot semblar un d'aquells tòpics fàcils de la política, però a l'hora de parlar de coalicions i de decisions de les agrupacions locals agafa més importància que mai. Les confiances són molt diferents a cada municipi i sumar tres partits no garanteix uns millors resultats electorals. El pla també genera reticències a les direccions nacionals d'ERC i la CUP, que prefereixen anar en solitari o, en tot cas, poder obrir aliances amb diferents partits segons el municipi. En el rerefons també s'amaga un debat important per garantir-se presència i incidència a diputacions i consells comarcals.
Igualada, un cas aïllat
Abans de tot, cal tenir en compte que Igualada té poc a veure amb la proposta de front que es fa en l'àmbit nacional o estatal. De fet, el corrent intern d'ERC que impulsa Joan Tardà s'ha desmarcat de desplegar la seva proposta als ajuntaments. A la capital de l'Anoia hi ha un context important, que és un alcalde com Marc Castells que farà 16 anys que governa el municipi quan finalitzi l'actual mandat. El 2011 va arribar al càrrec amb els vots d'ERC en un context de preprocés, el 2015 ho va fer amb majoria absoluta, i el 2019 i el 2023 no hi va haver acord entre el PSC, ERC i la CUP per poder-lo desbancar tot i que els números donaven.
La decisió de la militància d'ERC de tombar la coalició s'ha d'emmarcar en les dinàmiques locals. L'actual líder republicà al consistori, Enric Conill, i la seva executiva eren impulsors del pacte amb la CUP i els Comuns, que oferia l'alcaldable al partit i que els regidors anessin sota la marca municipal del partit (AM). En principi, un acord favorable per a ERC. Ara bé, un grup de militants, que és qui s'ha acabat imposant, feia mesos que teixia una candidatura per concórrer en solitari i encapçalada per Roger Rodrigo. Si bé per tan sols tres vots, els segons han guanyat. El debat, doncs, no ha estat tant sobre concórrer amb les altres dues formacions, com intern.
Sense rastre d'altres acords a grans ciutats
Més enllà de l'experiment fallit d'Igualada, a poc més d'un any per les municipals, no hi ha rastre d'altres acords entre totes tres formacions a grans ciutats. Lleida era un dels grans municipis on fa mesos que hi ha rum-rum sobre una possible aliança a tres bandes. L'escenari té similituds amb Igualada: hi ha un alcalde fort -en aquest cas del PSC- i tant els Comuns -va entrar al ple per la mínima- com la CUP -en va quedar fora- poden veure com els seus vots van directament a la paperera. Ara bé, fonts consultades veuen improbable que ERC, que lidera l'oposició a la Paeria, s'avingui a negociar mentre que la porta es manté oberta entre els Comuns i la CUP.
En tot cas, un dels elements clau és que una hipotètica coalició d'esquerres tingui sentit davant alcaldies fortes de Junts i PSC. Un exemple del contrari és Manresa: hi governa ERC i, malgrat el pacte de Junts amb un ex del Front Nacional de Catalunya i la previsible irrupció d'Aliança Catalana, no hi haurà cap pacte entre les esquerres. Malgrat de Mar és un dels pobles on ERC i la CUP exploren una possible coalició municipal per intentar prendre l'alcaldia al PSC. Ben a prop, a Vilassar de Mar, el 2023 la marca local Babord va aconseguir ser primera força de l'oposició amb el suport, que no coalició, de la CUP i els Comuns. Fa uns mesos es van entendre amb ERC per desallotjar Junts de l'alcaldia.
La coalició no és l'estratègia d'ERC i de la CUP
En tot cas, més enllà de coalicions puntuals que entren dins la normalitat municipal, les direccions nacionals d'ERC i la CUP no tenen com a estratègia una gran coalició municipal a tres bandes. Els d'Oriol Junqueras han optat per la discreció davant el cas Igualada confiant que acabaria caient, tal com ha passat. En tot cas, fonts consultades deixen clar que, igual que a l'Estat o a Catalunya, es presentaran amb les sigles d'ERC i majoritàriament en solitari. "Volem projectes guanyadors que abracin molta gent, però no escorar-nos a una banda", apunten des de la direcció republicana, que no es tanquen a pactes però descarten que siguin generalitzats i els allunyin de la centralitat, més encara en un context de gir a la dreta de Junts.
Des de la CUP, directament expliquen que la direcció nacional no avalava ni la coalició a Igualada ni ho fa amb la de Malgrat de Mar. Fonts consultades també mostren disposició de fer candidatures àmplies, però que vinguin des del teixit social, posant per exemple els casos de Girona, Sabadell o Cerdanyola del Vallès. De fet, diuen obertament que intentaran desactivar qualsevol coalició que es pugui negociar localment si es tracta d'incorporar-se dins el paraigua municipal d'ERC. "Si la voluntat és fer un artefacte municipalista de base amb suport extern dels partits, tot i que no és la nostra estratègia, no ens hi oposarem, però no ens diluirem dins d'ERC", avisen.
Per la part dels Comuns, es mantenen més a l'expectativa. Fonts del partit remarquen que qualsevol coalició ha de servir per construir una "alternativa útil", però que cada projecte ha de tenir en compte les "especificitats locals". "El nostre espai polític sap sumar i ho farem allà on tingui sentit", apunten. Candela López, coordinadora dels Comuns, deia en una entrevista a Nació que exploraven aliances municipals "que responguin a la necessitat territorial i que puguin sumar". El que constaten les xifres d'alcaldes i regidors és que, si el debat de la coalició es fa més enllà del cinturó metropolità o de les grans ciutats, els Comuns hi tenen poc a perdre i molt a guanyar perquè la seva presència és simbòlica.
La marca municipal, clau a diputacions i consells
Més enllà del que comporta una coalició pel que fa a funcionament intern, una altra de les claus es troba en la marca municipal. Cada partit "gran" té la seva "marca blanca local", que en el cas d'ERC és Acord Municipal (AM). A efectes administratius i legals, el regidor que va sota el paraigua d'AM computa pels republicans. I per al partit això és de vital importància: "Qui no vagi sota les sigles d'AM no serà regidor d'ERC i, per tant, no serà la nostra candidatura", sosté una font republicana. Un dels grans objectius de la marca unificada és que tots els vots vagin a un sol partit, amb la representació als consells comarcals i a les diputacions com un dels factors a tenir en compte. De fet, ERC és, gràcies al seu pes municipal que es tradueix en 2.900 regidors, al govern de les quatre diputacions i en presideix dos: Lleida i Tarragona.
Això, des de la CUP, es veu de manera radicalment oposada. Els anticapitalistes prioritzen anar en solitari però, si es busquen aliances locals, veuen imprescindible que passi com a moviment municipalista -sense cap marca d'un partit concret- o per una agrupació d'electors. La CUP o els Comuns no tenen aspiracions especialment altes en consells comarcals o diputacions, però tampoc agradaria que els vots de les seves candidatures anessin a parar a les estructures supramunicipals d'ERC. "El risc és que més que una coalició, acabi sent una opa", diuen des de la direcció nacional cupaire. La suma podria convertir-se en alternativa a alcaldes forts del PSC o de Junts, però, a poc més d'un any per les municipals, hi ha pocs elements que facilitin les coalicions dels tres partits.
