Un front d'esquerres, ara, per a Catalunya. Aquesta és la proposta que ha deixat caure Gabriel Rufián aquest dimecres als passadissos del Congrés. La seva voluntat és que aquesta hipotètica aliança -que en principi requeriria ERC, els Comuns i la CUP- "pugui inspirar altres territoris", una "via catalana" que aquest cap de setmana plantejava Joan Tardà en un article a El Periódico. Des de l'entorn de Rufián es manté que el cap de files republicà a Madrid només parla de com "maximitzar el vot de l'esquerra" i que no ha concretat cap pla, si bé, a la vegada que ara proposa un front català, fa unes setmanes també es va obrir a liderar una llista estatal.
"No aprofitar el temps que ens quedi és irresponsable i negligent", ha avisat el republicà abans d’afirmar que es nega a entrar en la “melangia i la tristesa absoluta” davant l’ascens de la dreta i l’extrema dreta. “Crec que la gent al carrer el que vol és que aprofitem el temps que tenim, perquè el que ve és molt dur”, ha remarcat en les declaracions als mitjans presents al Congrés. D’altra banda, ha dit que no li sorprèn que el papa Lleó XIV hagi utilitzat el català a Barcelona i ha apuntat que el debat sobre la llengua que faria servir estava “sobredimensionat”.
“Hi ha moltíssima gent en aquest país que és progressista i vol que aquest govern es mantingui, però que no vol votar el PSOE, sobretot ara. Ho repeteixo i em sap greu ser pesat: cal crear un espai votable en aquest sentit. Fixi’s si són dolents els que venen darrere, em refereixo a l’alternativa, que això s’està aguantant”, ha argumentat Rufián. Tal com ha advertit el republicà, una eventual victòria de PP i Vox generaria “patiment social” i “perill d’il·legalització” d’alguns partits independentistes. “Queda temps. En política sempre hi ha temps. Jo estic convençut que, quan realment se li vegin les orelles al llop, quan hi hagi una data d’eleccions, en definitiva, la gent es mourà”, ha vaticinat.
La batalla pel front d'esquerres
Passen els mesos i les posicions estratègiques entre Junqueras i Rufián continuen allunyant-se. El primer manté que ERC es presentarà amb les seves sigles i només als Països Catalans, mentre que limita possible aliances amb partits que vulguin compartir llista amb ERC, tal com ja fan Comunistes o EUiA, o farà la plataforma Esquerra Democràtica. El segon no rebaixa el to i es postula com a cap de llista d'un front d'esquerres estatal. La corda es va tensant, però ningú la trenca, tal com escenificava Junqueras aquest divendres a la Universitat Pompeu Fabra. El mateix escenari des d'on Rufián declarava l'amor cap a ERC i Junqueras malgrat no compartir estratègia.
L'escenari del trencament, de moment, no es contempla per cap de les parts. A Calàbria tothom és molt conscient que Rufián és un "líder que va més enllà" de les sigles i que permet fer arribar l'altaveu d'ERC allà on moltes vegades el partit no arriba. El cap de files a Madrid tampoc es planteja abandonar el partit i des del seu entorn es limita el debat sobre el front a la voluntat de "maximitzar el vot d'esquerres", sense ser cap ofensiva cap al partit. Si aquesta unitat no prospera, tal com sembla indicar el posicionaments dels actors interpel·lats, tot fa indicar que el tàndem ERC-Rufián continua sent la formula desitjada per a les dues parts.
