Una de les obsessions d'ERC en els últims anys ha estat ampliar l'abast del partit. Ho ha fet des de posicions més obertament d'esquerres, com ara els acords amb Comunistes i Esquerra Unida. Però també ho va fer des d'una òrbita més situada al centre i dos dels fitxatges més cridaners en aquest espectre van ser Carles Campuzano, exdirigent de Convergència i del PDECat, i Francesc-Marc Álvaro, periodista vinculat al món nacionalista i molt influent en l'espai convergent. Ara, segons ha pogut saber Nació, tots dos estan impulsant una associació política denominada Esquerra Democràtica i que teixirà una aliança estable amb la formació republicana.
Per ara, s'estan mesurant els suports que tindria l'associació i mantenint converses, però la intenció és que, encara que no està constituïda, es presenti formalment al juny. Esquerra Democràtica, un nom que beu de la formació impulsada el 1975 per Ramon Trias Fargas -un dels grans dirigents de la primera CDC-, signarà un acord de col·laboració amb ERC per escenificar l'aliança, tot i que no serà una integració completa dins el partit. A la nova associació hi haurà principalment persones independents, tot i que tampoc es tanca la porta a incorporar-hi militants de la formació republicana que s'hi sentin còmodes. Tant Campuzano com Álvaro continuen sent independents i, per ara, no s'han fet militants d'ERC.
Avui dia hi ha reunions per mirar de trobar suports, però per ara ja hi ha unes quaranta persones disposades a formar part de l'associació. Els impulsors citen a Nació dues prioritats: "Ampliar el centre cap a l'esquerra i a la inversa" i "fer que ERC sigui el carrer gran de la política catalana". La direcció comandada per Oriol Junqueras n'està al cas i veuen amb bons ulls la futura associació. "Estem contents de ser companys de viatge", diuen els impulsors d'Esquerra Democràtica. Es defineixen com a socialdemòcrates que aposten pel "pragmatisme progressista" i contra els discursos populistes. També volen mantenir un vincle "molt estret" amb agents socials, econòmics i culturals.
No és el primer moviment que es vehicula a través de Campuzano per atraure el món convergent cap a ERC. En el marc de les últimes eleccions al Parlament, l'exconseller va impulsar un manifest de suport a la candidatura de l'expresident Pere Aragonès. En aquell moment, una trentena de personalitats vinculades a l'antiga Convergència van demanar el vot per a ERC amb noms destacats com Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament; Carme Vidalhuguet, editora i exdiputada de CiU; Xavier Quinquillà, exdiputat de Junts; Ignasi Garcia-Clavel, director general de presons amb Jordi Pujol; David Font, alcalde de Gironella; i Maria Victòria Forns, exdiputada de CiU. Els noms que acompanyaran Álvaro i Campuzano a Esquerra Democràtica encara no estan tancats.
Els fitxatges de Campuzano i Álvaro per ERC
Campuzano va fitxar per ERC l'octubre de 2022. En plena renovació del Govern de Pere Aragonès després de la crisi oberta per la marxa de Junts, l'expresident va voler incorporar exdirigents d'altres partits. Mònica Ubasart, exsecretària general de Podem, va ocupar la cartera de Justícia; Quim Nadal, històric del PSC, va agafar Recerca i Universitats; i des del món convergent, Campuzano va aterrar a la Conselleria de Drets Socials. A les últimes eleccions va anar a la llista d'ERC en el setè lloc per Barcelona, actualment és diputat i porta carpetes com la de Salut, Infància o Cultura.
L'exconseller era una figura prou històrica dins de Convergència. Durant l'etapa de Jordi Pujol a la Generalitat ja va treballar dins del Departament de Presidència mentre era regidor a Vilanova i la Geltrú. També va ser secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i el 1996 va fer el salt al Congrés dels Diputats, on s'hi va estar sis legislatures, fins al 2019. En l'última etapa havia estat representant del PDECat, però el 2020 va deixar la política i va donar-se de baixa del partit. Abans d'entrar al Govern d'ERC, es dedicava a entitats del tercer sector i va impulsar l'associació Acció Catalana, encara activa, que organitza debats entorn al catalanisme i que es manté independent dels partits.
El cas d'Álvaro és totalment diferent perquè mai s'havia dedicat a la política. Periodista de llarga trajectòria -del diari Avui a La Vanguardia, passant pels articles a Nació i múltiples col·laboracions en mitjans audiovisuals-, era de referència a l'espai nacionalista i va ser un dels "influencers" del procés. Fa uns mesos, en conversa amb aquest diari, explicava què el va portar cap a ERC: "Va ser el partit que millor va aterrar després del procés". Oriol Junqueras el va fitxar per anar de número tres a Madrid pels comicis de 2023 i al Congrés porta carpetes com la de Cultura, Defensa o Assumptes Exteriors.
L'experiència amb Demòcrates i les restes del PDECat
No és el primer cop que Junqueras busca enfortir ERC i ampliar-ne l'espectre amb perfils menys esquerrans que els que formen paisatge habitual del partit. Durant el procés ja va sumar, a més diversos dirigents provinents del sector catalanista del PSC, alguns que provenien d'Unió. És el cas de la senadora Laura Castel o de l'exdiputat Joan Capdevila, del Col·lectiu El Matí i que era crític amb Josep Antoni Duran i Lleida, però sobretot de Demòcrates, partit sorgit de la formació democristiana, liderat per Antoni Castellà i que es va integrar a les llistes d'ERC el 2017. Finalment, però, el 2021 van trencar i Demòcrates ha acabat dissolt dins de Junts.
L'operació per posar en marxa Esquerra Democràtica arriba a un any de les eleccions municipals i en plena disputa entre el PSC, Junts, ERC i fins i tot Aliança Catalana per captar bona part dels 200 regidors que les marques avalades pel PDECat van aconseguir el 2023 sota la denominació Ara Pacte Local i que encara són als governs de ciutats grans del país com Reus, Manresa, Vic, Balaguer o Mollerussa. Campuzano, bon coneixedor de l'estructura territorial de l'antiga Convergència, pot donar-los ara una bona pista d'aterratge.
