Santa Coloma de Gramenet és una de les hegemonies municipals més grans de la història de Catalunya. El PSC hi governa des de 1991 i pràcticament sempre ho ha fet amb majoria absoluta. Només la va perdre el 2011, dos anys després que l'alcalde Bartomeu Muñoz fos detingut -i posteriorment condemnat- per un dels més grans casos de corrupció que ha viscut el país. Però ni això va fer que els socialistes deixessin anar l'alcaldia, amb Núria Parlon al capdavant. Ara bé, els opositors no es rendeixen i qui vol encapçalar l'alternativa en els comicis de l'any vinent és ERC. Després de l'intent fallit de Gabriel Rufián el 2023, el partit busca ara aliances per teixir una mena de llista cívica de cara a les municipals de 2027 per derrotar Mireia González.
Per aconseguir-ho, ERC ha impulsat una plataforma ciutadana anomenada Estimem Santa Coloma i que, entre militants i independents, avui dia mobilitza prop de 160 persones. L'escenari més probable a hores d'ara és que aquesta plataforma i ERC concorrin en coalició a les eleccions, amb una llista liderada per l'alcaldable republicà, Sam Núñez, i amb militants del partit, però també amb un "gruix important" de persones de la societat civil. La iniciativa està oberta a altres partits d'esquerra i Núñez els adverteix que "cal fer alguna cosa innovadora" per mirar de trencar l'hegemonia socialista de 35 anys.
De la plataforma a la coalició electoral
La plataforma Estimem Santa Coloma va començar a teixir-se a principis de 2025. Núñez explica en conversa amb Nació que van començar a parlar amb representants de diferents col·lectius per entendre què es podia millorar de la ciutat i van situar focus com l'estat de les escoles i dels equipaments esportius o l'envelliment poblacional. Van constatar que hi havia part de la ciutadania que volia participar en una alternativa al PSC, però no fer-ho dins de les files d'ERC. És per això que sorgeix aquesta idea, que s'acorda definitivament en una assemblea el passat novembre i que es presentarà formalment a l'estiu, quan quedarà un any per als comicis locals.
"Hi ha un caldo social que entén que ERC pot liderar el canvi", apunta Núñez, que recorda que són l'única formació d'esquerres al consistori més enllà del PSC, que governa amb dos regidors de Ciutadans. La plataforma ha anat aplegant suports socials i alguns representants d'altres partits hi estan participant a títol personal. A hores d'ara, l'escenari més plausible és que ERC i Estimem Santa Coloma concorrin en coalició plegats i que també s'hi uneixin Comunistes de Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), que ja cooperen amb els republicans en municipis metropolitans com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Sabadell.
Un possible front d'esquerres?
La proposta s'apropa a hores d'ara més aviat a una candidatura d'ERC acompanyada d'independents que no pas al famós front d'esquerres. Núñez vol donar una "pista d'aterratge" a la resta de formacions progressistes que s'hi vulguin sumar, però ara mateix no hi ha res decidit. Amb els Comuns i, especialment amb la seva candidata per al 2027, Rosa Perea, hi ha certa sintonia i han treballat plegats com a una de les representants de Comissions Obreres a la ciutat. Amb la CUP hi ha hagut algun contacte informal. En els últims comicis, tan Comuns (4,8% dels vots) com la CUP (2,6%) van quedar fora del consistori. ERC va entrar-hi per primer cop a la història el 2019.
Amb tot, els republicans mantenen oberta la porta a un front d'esquerres, però amb condicions. Núñez deixa clar que és el candidat a l'alcaldia d'ERC i que ho serà independentment de quina sigui la marca que finalment concorri als comicis. És cert que no necessàriament les sigles d'ERC han d'aparèixer a la papereta malgrat que el número u i els llocs de sortida siguin per a candidats del partit. Un mirall d'aquesta proposta és Sant Andreu de la Barca, on ERC va arrabassar l'alcaldia al PSC amb una candidatura anomenada Fem Sant Andreu.
El que és "innegociable" és que els vots de la seva candidatura hauran d'anar per a Acord Municipal (AM), la marca municipalista d'ERC que té especial rellevància a l'hora d'aconseguir presència a les diputacions i als consells comarcals. Anar sota el paraigua d'AM és la principal condició que posa la direcció nacional republicana a l'hora de teixir aliances amb altres espais i partits. Núñez recorda que els republicans són els líders de l'oposició, creu que estan en disposició de millorar resultats en solitari i, per tant, insta les altres esquerres a entrar al projecte.
Un canvi de cicle a Santa Coloma
Independentment de quins siguin els resultats, és evident que a Santa Coloma de Gramenet es produirà un canvi de cicle. L'hegemònica Nuria Parlon va deixar el càrrec el 2024 per exercir de consellera d'Interior al Govern de Salvador Illa i va posar fi a 15 anys a l'alcaldia. Abans de Parlon va ser alcaldessa Manuela de Madre (1991-2002) i alcalde Bartomeu Muñoz (2002-2009). Aquest últim va ser detingut i condemnat pel cas Pretòria, però això tampoc va servir perquè els socialistes perdessin l'alcaldia.
Precisament per aquesta força del PSC a la ciutat, res faria pensar que Mireia González, alcaldessa des de 2024, hauria de perdre el càrrec. Ara bé, podrà mantenir la majoria absoluta? És evident que no ha tingut el temps per construir un lideratge tan fort com el de Parlon. Aquest és un dels elements que ERC confia que pugui ser rellevant. Els republicans, amb Rufián, van obtenir quatre regidors, un més que el 2019. Per darrere van quedar Ciutadans, PP i Vox amb dos regidors cadascun. Els Comuns no van entrar al consistori per unes poques dècimes i van perdre els tres regidors del 2019, mentre que la CUP va quedar-se molt lluny d'entrar per segon cop i després dels sis aconseguits el 2015.
González se sotmet per primer cop a les urnes amb l'objectiu de mantenir la majoria absoluta del PSC, que ERC es veu amb forces de tombar. Els Comuns, hereus del PSUC que va governar la ciutat de 1979 a 1991, no volen tornar a quedar fora del consistori. A l'altra banda de l'espectre ideològic hi ha una dreta espanyola que el 2019 no va aconseguir cap regidor i el 2023 va sumar-ne sis mentre que Junts no entra al plenari des de 2011. El context ajuda l'extrema dreta i també caldrà veure si Aliança Catalana vol i pot fer forat en un municipi on Plataforma per Catalunya va arribar a tenir tres regidors. L'escenari per al 2027 es presenta, com a mínim, remogut.
