Han hagut de passar onze setmanes, des que un talús de l'AP-7 a Gelida es va desprendre i va provocar un accident mortal a l'R4, perquè el ministre de Transports, Óscar Puente, visiti Catalunya. Ho farà aquest dimecres per assistir a uns premis literaris organitzat per Aena, però dijous està previst -no tancat del tot, encara- que es reuneixi amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. La trobada servirà per fer balanç de la situació, abordar algunes obres de futur, com ara a la línia del Garraf, o aprofundir en el grup de treball que va plantejar el ministre per analitzar l'impacte del canvi climàtic en infraestructures ferroviàries pròximes a la línia de la costa, com l'R1. Després, visitarà quatre punts de la xarxa catalana.
El ministre ha evitat passar per Catalunya per gestionar des de la proximitat la pitjor crisi de Rodalies que es recorda. Ho ha deixat en mans del seu número dos, el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, que ja fa setmanes que ha tornat a Madrid. Mentrestant, el mal funcionament dels trens continua, però poc a poc es va recuperant una certa normalitat. Aquest mateix dimarts han començat a operar de nou els trens en el tram on hi va haver l'accident i de cara al juny s'haurien d'haver resolt les limitacions de velocitat i el gran gruix dels plans de transport alternatius.
Puente, hàbil a les xarxes socials i que no s'amaga a l'hora de explicacions, ha parlat de la situació de Rodalies aquestes últimes setmanes. Ho ha fet des de Madrid, però té ara l'oportunitat de concretar algunes de les respostes pendents i fer-ho sobre el terreny.
Per què 78 dies sense trepitjar Catalunya?
La primera pregunta és perquè ha trigat tant a deixar-se veure per Catalunya, tenint en compte que el país ha patit la pitjor crisi ferroviària dels últims anys. En un primer moment, l'accident de Gelida va coincidir amb la catàstrofe d'Adamuz, amb 45 morts i més de 200 ferits, però és difícil de justificar la incompareixença del ministre per conèixer de primera mà la situació a Rodalies i tancar files amb el Govern a l'hora de donar-hi resposta, també de cara a exigir més responsabilitats i celeritat a Renfe i Adif.
Per què Adif no va fer el manteniment preventiu de Rodalies?
L'accident a l'R4 va fer evidents moltes coses. Una de les més preocupants va ser la negligència d'Adif a l'hora de fer el manteniment preventiu de la xarxa de Rodalies. Ho va reconèixer el mateix Govern uns dies després de la tragèdia a Gelida. Després d'alguns dies de dubtes, va quedar clar que el talús que es va desprendre era d'Autopistas, que també del Ministeri de Transports, que n'havia de fer el manteniment. De tota manera, la crisi es va agreujar per diverses esllavissades en diferents punts de la xarxa ferroviària, una evidència que hi havia problemes de manteniment de fons, accentuats pel temporal Harry.
Renfe és capaç de controlar els seus treballadors?
Adif ha quedat assenyalada per la crisi, però també Renfe i els seus maquinistes. Un dels episodis més crítics i que més malestar va provocar en el Govern va ser quan el conseller Albert Dalmau, amb els informes de seguretat d'Adif sobre la taula, va garantir que hi hauria trens l'endemà. Els usuaris es van trobar que només sis de 140 maquinistes es van presentar a treballar. Renfe ho sabia? És capaç de controlar els seus treballadors? Va avisar el Govern, que és el titular del servei?
Tenen constància de boicots per part dels maquinistes?
Després de l'accident, els fets han donat la raó als maquinistes i s'ha fet evident que no hi havia prou garanties de seguretat. Han passat més de dos mesos i Adif ha accelerat les actuacions sobre la xarxa. Fa tres setmanes que els tècnics havien donat el vistiplau per reprendre el servei al punt de l'accident, però els trens no han començat a operar fins aquest dimarts i no són poques les vegades que ha sobrevolat la sensació de boicot o excés de zel per part de maquinistes de Renfe. Fa uns dies, La Vanguardia revelava que alguns treballadors falsifiquen justificants per no anar a treballar i Renfe fa els ulls grossos. Hi pensa fer alguna cosa el Ministeri?
Quines conseqüències té per als usuaris la manca de coordinació de Renfe i Adif?
En les darreres setmanes, el ministre Puente ha admès que el servei de Rodalies és "pèssim" i que hi ha hagut "descoordinació" entre els operadors. És conegut que la relació entre Renfe i Adif no és la més bona, que costa delimitar les responsabilitats i treballar amb lleialtat per resoldre els problemes i compartir informació. I això té conseqüències per als usuaris en forma de desgavell, comunicacions contradictòries. En són un bon exemple les pantalles a les estacions, que depenen de Renfe en general però també d'Adif en les estacions principals del país, com ara Sants o Passeig de Gràcia.
Renfe i Adif responen davant de la Generalitat o obeeixen el Ministeri de Transports?
De la crisi de Rodalies se n'ha desprès també que Renfe i Adif tendeixen a quadrar-se quan arriben els representants de l'Estat, més que no pas quan la Generalitat existeix un bon servei i respostes davant del caos ferroviari. Es va veure en els primers dies després de l'accident i es va començar a resoldre quan el Ministeri de Transports va enviar el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, per coordinar les dues empreses públiques espanyoles. Tenint en compte que la Generalitat és la titular del servei, Adif i sobretot Renfe haurien de tenir clar a qui deuen lleialtat.
El govern espanyol pagarà la factura de la crisi a la Generalitat?
El Govern sosté que el Ministeri de Transports s'ha compromès a pagar la factura de la crisi de Rodalies. Així ho explicava la consellera de Territori, Sílvia Paneque, aquest dimarts a preguntes d'aquest diari. De moment, Adif ja ha invertit 115 milions d'euros per la via d'urgència per fer actuacions derivades del temporal Harry, i el secretari Santano s'ha compromès -"en conversa amb el ministre", segons Paneque- a abonar també els 13 milions d'euros que ha pagat la Generalitat pel reforç de busos interurbans, la contractació d'informadors o els costos derivats de la suspensió de la Zona de Baixes Emissions. A això s'hi ha de sumar la factura d'haver aixecat la barrera del peatge del Garraf, que té un cost de 600.000 euros diaris per la Generalitat i que també abonarà l'Estat.
Quan arribaran els nous trens?
El Govern té tres línies d'actuació per mirar de resoldre la crisi estructural de Rodalies: inversions sobre la infraestructura, que s'han accelerat després d'anys de desinversió; canvi en el model de governança, en forma de traspàs; i la compra de nous trens. Els nous trens havien d'arribar a principis de 2026, però l'empresa ja ha admès que hi haurà retards, com apuntava El Periódico. No arribaran fins a finals d'any. El ministre feia referència a aquesta informació en els diversos enfrontaments a la xarxa social X que acostuma a protagonitzar, i s'espolsava les responsabilitats. "La fàbrica que construeix els trens per a Rodalies està a Barcelona, poden preguntar allà", deia davant les crítiques.
Quan es concretarà el traspàs de l'R1?
El Govern està compromès amb el traspàs de Rodalies, s'ha constituït l'empresa mixta Rodalies de Catalunya -va ser l'últim cop que Puente va trepitjar Catalunya- i s'ha de concretar el traspàs de la línia R1. Quan es concretarà? La pilota està a la teulada del Ministeri de Transports. El Departament de Territori ha elaborat l'inventari del que s'ha de traspassar i els diners que cal invertir-hi per tenir la infraestructura a un nivell òptim. "El Ministeri està analitzant la informació i després haurà de continuar el procediment administratiu", ha detallat Paneque aquest dimarts. El traspàs de l'R1 servirà de model per a la resta de línies previstes en l'acord entre els governs català i espanyol, i ERC.
El govern espanyol està plenament compromès amb el traspàs?
El govern espanyol ha signat l'acord pel traspàs de Rodalies, però el ministre Puente ha fet algunes declaracions refredant el pacte. Aquestes últimes setmanes, en plena crisi, ERC ha reclamat un traspàs total que el ministre no veu clar. Al gener, va dir que no és viable transferir tota la xarxa. "Estaríem trossejant una cosa que ens connecta i serveix a tots", va dir Puente. El compromís es traspassar, com a mínim, l'R1, R3, R2 sud, R4 nord i R16, sense negar la possibilitat d'explorar el traspàs d'altres línies. El ministre hi està plenament compromès?
