La crisi de Rodalies sembla camí de resoldre's i el Govern preveu recuperar la "normalitat" aquest dilluns. Sense entrar en què vol dir "normalitat" -ningú descarta que continuïn les incidències, els retards o hi pugui haver cancel·lacions o trens que per sorpresa no passin-, els pròxims dies i setmanes seran el moment de fer balanç de la gestió. Hi ha hagut molts actors implicats: la Generalitat, titular del servei, que en un primer moment ha tingut problemes per quadrar Renfe i Adif, i després ha protagonitzat moments de confrontació poc habituals en el govern socialista; Renfe i Adif, assenyalats per la deslleialtat i la negligència de cara al servei de Rodalies; i el govern espanyol, amb un ministre de Transports que s'ha mirat la crisi des de Madrid i un secretari d'Estat en funcions d'apagafocs per mirar de posar ordre al desgavell. Aquest és l'1x1 de la gestió del caos ferroviari:
Sílvia Paneque: assenyalada
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, és el càrrec del Govern que surt més assenyalat de la gestió de la crisi ferroviària. La majoria dels grups parlamentaris li demanen la dimissió i també es comença a posar en dubte la decisió de crear un macrodepartament amb carpetes tan sensibles com Rodalies, aeroport, habitatge, transició ecològica o gestió de la sequera. Amb el pas dels dies, Paneque ha anat endurint el to i assenyalant els responsables de la crisi, amb retrets contra Renfe i Adif que no s'havien vist des que el PSC és a la Generalitat. Reprovada al Parlament fa un any, també pel mal funcionament de Rodalies i la poca contundència amb l'Estat, tot sembla indicar que la cambra en tornarà a demanar la destitució en les pròximes setmanes, si bé ella es veu amb forces per continuar i Illa no té previst rellevar-la del càrrec. De la crisi en surt amb el diagnòstic clar de la manca de finançament històric de Rodalies i també amb el compromís d'accelerar-ne el traspàs.
Albert Dalmau: erosionat
La crisi ha agafat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, fent les funcions de president per l'hospitalització de Salvador Illa, que continua ingressat mentre es recupera de la infecció òssia al pubis. A Palau es treballava amb la idea que Dalmau tingués un perfil baix, prudent, en absència del president, però les circumstàncies l'han obligat a comparèixer al Parlament per donar explicacions, concedir diverses entrevistes i a presidir bona part de les reunions de seguiment de la crisi ferroviària, fent tàndem amb la consellera Paneque. El conseller, que ha evitat l'autocrítica, surt erosionat del caos a Rodalies i amb la seva proposta estrella -un "acord de país" per refundar el sistema- que no sembla ara com ara la prioritat dels grups parlamentaris. Ell també ha refermat el compromís d'accelerar el traspàs de Rodalies, que ha passat a ser una "urgència".
Òscar Playà: solucionador
Qui havia de dir a Òscar Playà, que vivia tranquil·lament en l'oasi del metro de Barcelona, que en només dues setmanes passaria a ser el conseller delegat de Rodalies de Catalunya i seria l'escollit per Estat i Generalitat per pilotar Renfe Catalunya després de la destitució de Josep Enric García Alemany. Apareix com la persona de la Generalitat que ha de dirigir Renfe Catalunya i corregir alguns dels problemes que s'han fet evidents aquests dies. Ocuparà una cadira que lesiona, perquè Rodalies no funcionarà bé d'un dia per l'altra i de crisi n'hi haurà més. Combinarà el càrrec amb el de CEO de Rodalies de Catalunya, que ha tingut un paper discret en la gestió de la crisi però que a la llarga ha de ser l'empresa que gestioni la xarxa ferroviària catalana.
Óscar Puente: desaparegut
Óscar Puente ha hagut de compaginar la gestió de la tragèdia d'Adamuz i la crisi de Rodalies de Catalunya. Malgrat donar explicacions en diverses rodes de premsa i comparèixer al Senat, el ministre de Transports no s'ha deixat veure per Catalunya. Ha admès que Rodalies és un servei "pèssim", que hi ha hagut "descoordinació" entre els operadors i que el finançament de la infraestructura no ha estat l'adequat. En clau política, és el dirigent més assenyalat i l'oposició també en demana la dimissió, tant per l'accident a Andalusia com pels problemes a la xara ferroviària catalana.
José Antonio Santano: bomber
És el bomber que ha enviat el govern espanyol a intentar apagar el foc de Rodalies. José Antonio Santano va aterrar dissabte passat a Catalunya i s'ha deixat veure en reunions de seguiment, compareixences i en una ronda d'entrevistes en diversos mitjans per mirar de redreçar la situació i quadrar Renfe i Adif, empreses que depenen del Ministeri de Transports. En la coreografia dels cessaments -no pactada, diuen a Palau-, ell va ser l'encarregat d'anunciar les destitucions del director de Rodalies Catalunya i del cap de manteniment d'Adif, just quan Paneque exigia públicament "responsabilitats" als operadors ferroviaris pel caos dels trens. Santano també ha treballat el pla de Rodalies, exposat dimarts, amb la promesa de més diners per Catalunya i un compromís ferm, ara sí, amb el manteniment de la infraestructura.
Adif: negligent
Adif, gestor de la infraestructura ferroviària, ha estat assenyalat pel Govern per la seva negligència en el manteniment preventiu de la xarxa de Rodalies. El talús que va provocar l'accident a Gelida era responsabilitat de l'AP-7, també del Ministeri de Transports, però la crisi s'ha agreujat per diverses esllavissades i ha fet evident que la xarxa no tenia el manteniment al dia. De fet, Adif ha identificat 30 punts en què cal actuar de manera urgent, perquè posen en risc la infraestructura. Tot plegat, ha fet que l'executiu hagi retret a l'empresa pública espanyola que no hagi fet la feina de tenir cura de manera preventiva de la xarxa ferroviària. El president d'Adif, Luis Marco de la Peña, no va comparèixer fins al cap de setmana per donar explicacions sobre la situació.
Renfe: deslleial
També Renfe, operadora del servei, ha estat al punt de mira del Govern, que l'ha acusada de deslleialtat amb la Generalitat. L'episodi es remunta a divendres passat, de matinada, quan el Govern va dir que no hi hauria servei. L'endemà a primera hora, Renfe va operar alguns trens, cosa que va desorientar encara més els usuaris i va suposar un qüestionament públic de les ordres del titular del servei. Paneque, que acostuma a ser prudent, va recordar en roda de premsa que és la Generalitat qui ordena a l'operadora què ha de fer i què no, i pocs dies després ja va demanar responsabilitats en forma de dimissions. Com Adif, el president de Renfe, Álvaro Fernández, també va trigar massa temps a comparèixer per donar explicacions. Aquest paper el va assumir Antonio Carmona, habitual quan hi ha incendis a Rodalies.
Maquinistes: empoderats
Els maquinistes també han tingut protagonisme en la crisi. D'una banda, perquè han patit en primera persona la tragèdia per la mort d'un company a Gelida. De l'altra, perquè es van negar a treballar en un primer moment amb l'argument que no hi havia prou seguretat a les vies -només 6 de 140 treballadors estaven disposats a posar en tren en marxa-. El temps els ha donat la raó, però pel camí s'ha fet evident la descoordinació entre el Govern i Renfe, i la poca capacitat de l'operadora per quadrar els seus treballadors. Els maquinistes, sector molt poderós, surten empoderats de la situació, guanyen capacitat de fiscalitzar les vies -cosa que depèn d'Adif- i constaten que tenen capacitat per aturar el servei de Rodalies. Sigui per motius de seguretat o perquè no estan d'acord, per exemple, amb el traspàs de Rodalies.
