Quan fa una setmana de l'accident de Gelida, que ha comportat una greu crisi de mobilitat a Catalunya amb diverses aturades del servei de Rodalies, els trens tornen a circular amb certa normalitat i el Govern preveu que la "normalitat" es recuperi de cara a dilluns vinent. És a dir, tornar a la situació d'abans de la crisi. Fins llavors, es continuarà treballant en els 29 punts que ha detectat Adif que calen actuacions urgents i el servei s'operarà tal com es va anunciar diumenge al vespre. Durant el cap de setmana, s'anirà reprenent el servei en alguns punts i, a partir de dilluns, es preveu un servei "normal" amb l'excepció del punt de l'accident de l'R4 a Gelida i a l'R3, on hi haurà plans de transport alternatius.
Paneque no ha volgut furgar més en la mala gestió de Renfe i Adif, i no ha demanat més dimissions després de la sortida del director de Rodalies i d'un responsable de manteniment d'Adif. Sí que ha dit que el Govern només estarà satisfet quan Rodalies "funcioni" i "cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat". Paneque ha negat cap pacte amb el Ministeri de Transports sobre qui s'havia de cessar, però ha donat per bons els noms que ha decidit Renfe i Adif. En tot cas, ha dit que "això no s'arregla portant els operadors als tribunals", com ha reclamat Junts. "Rodalies s'arregla amb treball, rigor i inversions", ha dit, i tampoc ha volgut concretar si, en un futur, Rodalies de Catalunya hauria de deixar de dependre de Renfe.
I un punt de millora clara és el de la comunicació i la coordinació. "En l'àmbit de la informació o estem als nivells que volíem, hi hem de seguir insistint", ha dit Paneque. La consellera ho ha justificat, en part, pel fet que quan es prenien les decisions eren hores "difícils" per fer arribar la informació -algunes reunions van acabar de matinada-. En aquest sentit, ha explicat que s'ha començat a fer servir la base de dades de l'ATM per poder donar "informació massiva", però ha recordat que no es pot fer servir el sistema ES-Alert perquè no està pensat per informar de problemes a Rodalies, sinó que va vinculat a Protecció Civil. La consellera ha admès que han fallat les pantalles, la megafonia o l'aplicatiu, però ha dit que cal continuar "treballant i insistint".
Tampoc ha funcionat la coordinació, tot i que es va acordar una oficina tècnica amb l'Estat per millorar-la. "Hi ha hagut elements que no han funcionat", ha indicat la consellera. També ho ha confirmat el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, que s'ha compromès a posar "els mecanismes necessaris" perquè el diàleg entre Ministeri de Transports, Renfe, Adif i Generalitat sigui "millor". La consellera ha descartat que des del Departament s'hagi d'assumir "cap mena de responsabilitat" en aquest sentit. Més enllà dels "recursos addicionals" que s'han posat sobre la taula, ha dit que la feina del Govern passa per pressionar els operadors perquè facin la feina que toca.
Descarta dimitir per la gestió
Paneque és al punt de mira de l'oposició per la gestió de la crisi. ERC i Junts, entre més, n'han demanat la dimissió, però això no passarà, si més no ara com ara. "Em trobo amb les mateixes forces i energies per resoldre la qüestió de Rodalies, tornar a l'escenari de normalitat, i continuar treballant per tenir un servei a l'alçada", ha indicat. Tot i admetre les crítiques, i assegurar que incorporarà aquelles propostes que permetin una millora, la consellera ha dit que "ara no pertocava" utilitzar la crisi "políticament". Tampoc ha considerat necessari dividir un Departament que controla moltes carpetes importants -trens, habitatge, aeroport, transició ecològica, sequera...-, tot i que ha admès que en l'àmbit de Rodalies "hi ha recorregut de millora".
"Ens en sortirem", ha garantit, però la solució no serà fàcil perquè han estat molts anys de manca d'inversió en les infraestructures catalanes i, si bé ara hi ha més inversió, l'execució no sempre és la desitjable. Aquesta tarda, el Govern detallarà el nou pla de Rodalies per als anys 2026-2030, que preveu 1.700 milions d'euros més per a Rodalies, fins a arribar als 8.000 milions d'euros entre els anys 2020-2030. A partir d'aquest dimecres, la consellera haurà d'entomar preguntes de l'oposició mentre es concreta quan ha de comparèixer al Parlament. El 5 de febrer tindrà cita a la comissió d'Interior, juntament amb Núria Parlon, per donar explicacions i demà mateix compareix el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, davant del ple.
Negociacions amb el Ministeri pels costos de la crisi
La resposta a la crisi ha implicat uns costos importants per a la Generalitat, que ha hagut d'aixecar barreres al peatge de la C-32 al Garraf, ampliar la freqüència de Ferrocarrils i busos, o contractar més informadors per complementar els de Renfe. Qui ho pagarà, això? "Ho haurem de negociar amb el Ministeri. Quan fem la represa del servei haurem de valorar quisn són els costos derivats de la crisi provocada per la infraestructura i l'operativa", ha detallat. El Govern no té encara una valoració del sobrecost que ha hagut d'assumir la Generalitat, però el primer dispositiu de busos per als serveis interurbans s'aproximava a un milió d'euros i l'aixecada de barreres al Garraf costa uns 600.000 euros diaris.
Els pressupostos, al marge
El Govern tenia entre cella i cella accelerar els acords per poder començar la negociació de pressupostos a principis d'any i tenir-los aprovats aquest primer trimestre. La portaveu ha dit que l'objectiu es manté, perquè els pressupostos "no estan vinculats a Rodalies". "No hi ha alteracions sobre aquesta qüestió", ha dit, i per a Paneque no és incompatible asseure's a negociar amb ERC malgrat que li hagi demanat la dimissió. Ara com ara, no s'ha iniciat cap conversa en aquest sentit, mentre els republicans insisteixen que cal desbloquejar l'IRPF al Congrés abans de començar a parlar.
