La crisi de Rodalies ha fet saltar pels aires l'estabilitat del Govern de Salvador Illa i hi ha un nom propi al punt de mira de l'oposició, també d'ERC: la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Que Junts en demani el cap és fins a cert punt normal, però que també els republicans facin el pas de demanar-ne la dimissió deixa contra les cordes una consellera que concentra bona part de les carpetes prioritàries de l'executiu, a més de les funcions de portaveu. Malgrat tenir una responsabilitat relativa en la resposta a la crisi, Paneque encarna una de les derivades polítiques que pot implicar el caos ferroviari de la darrera setmana. De moment, Illa l'ha ratificada.
Fa quasi un any, la consellera de Territori es trobava en una situació força similar: atrapada per Rodalies. Era el mes de març i, de nou, els trens funcionaven malament. El motiu aleshores era la represa del servei sense garanties després de les obres al túnel de Roda de Berà. El resultat? Incidències gairebé cada dia durant una setmana. I la derivada política? El primer embolic de la legislatura per a Illa i Sílvia Paneque reprovada al Parlament, que ja aleshores en va demanar la destitució. Vist amb perspectiva, la crisi del març de 2025 era un joc de nens, comparat amb l'aturada total del servei aquests últims dies, o les represes fallides de dijous, dissabte i d'aquest dilluns.
Paneque ha pilotat diverses reunions els últims dies, sovint acompanyada del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en funcions de president per l'hospitalització d'Illa. En els darrers dies també hi ha participat el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, que va tenir l'honor d'anunciar diumenge al vespre la represa del servei per dilluns al matí i fracassar estrepitosament en una nova jornada marcada per les incidències. Els missatges que arriben de diverses persones que han treballat amb la consellera les darreres hores varien. Alguns en destaquen la "solidesa" en situacions de crisi, d'altres remarquen que "està molt sola" en un macrodepartament amb diverses àrees de rellevància.
Un macrodepartament i la carpeta més complicada
I és que Paneque ha estat definida en perfils i cròniques periodístiques com la "superconsellera" del Govern. No pas irònicament, sinó perquè té a les seves mans algunes de les carpetes més importants de la legislatura, i de les quals en depèn l'estabilitat parlamentària d'Illa. Amb l'excepció del finançament singular, reservat a la consellera Alícia Romero, la consellera de Territori porta l'àmbit de l'habitatge, principal problema de la ciutadania i que l'executiu mira de resoldre amb topalls al lloguer i construcció massiva de pisos públics; també l'ampliació de l'aeroport del Prat, que no genera consens entre socis d'investidura; o l'impuls de les renovables, o la gestió, qui ho diria, d'una sequera que ja és història.
Algú es podria preguntar si va ser un encert del president concentrar tantes carpetes importants -cal sumar-hi, també, les funcions de portaveu- en un sol departament, però en tot cas cap d'elles ha provocat tants maldecaps com Rodalies. La consellera ja ha demanat comparèixer al Parlament, ara com ara sense data, i amb força números de sortir-ne, com a mínim, reprovada de nou per una oposició que demana dimissions a la Generalitat però també al govern espanyol. El motiu, en el cas de Paneque, no és la responsabilitat en aquesta la crisi, sinó més aviat els problemes en la informació o la poca contundència amb el govern espanyol a l'hora d'assenyalar-ne les veritables causes.
En entredit el relat de la coordinació
La crisi de Rodalies posa en entredit el relat de la coordinació entre Estat i Generalitat. En els darrers dies -i ho admetia en públic el mateix secretari d'Estat de Transports- hi ha hagut descoordinació. Anuncis del Govern de restabliment de servei que no es compleixen, una operadora Renfe que tira pel dret posant en marxa trens malgrat que la Generalitat -titular del servei- havia dit que no, maquinistes que boicotegen la reobertura tot i que els responsables de la infraestructura deien que la via és segura, o l'empresa Adif -que depèn del Ministeri de Transports i que es caracteritza pel silenci- que no ha estat fins ara que ha detectat fins a 23 punts crítics a Rodalies on cal actuar de manera urgent.
El Govern ha endurit el to fins al punt que aquest dilluns ja ha demanat dimissions, que han arribat ràpidament. Han caigut el director de Rodalies i el cap de manteniment d'Adif. Paneque -que en crisi anteriors havia evitat confrontar amb els operadors- ha estat explícita i ha acusat Renfe de no acatar les instruccions de la Generalitat sobre el servei i Adif de no fer el manteniment preventiu de les vies a Catalunya. "Exigim les màximes responsabilitats", ha dit. Mentre ella compareixia al Departament de Territori, el secretari Santano confirmava les destitucions a Televisió Espanyola.
Una crisi sense solució ràpida
El hàndicap de Rodalies és que no es resoldrà a curt termini, i això no ajuda el Govern. El problema és d'inversió, el Govern ja reconeix que les infraestructures catalanes han quedat oblidades durant dècades, i que el creixement de la inversió dels últims anys amb el govern del PSOE "no és suficient". La inversió ha crescut, però l'execució continua sent baixa, també amb l'aliat Pedro Sánchez a la Moncloa. Fa un any, la mateixa Paneque deia que calien dos anys per començar a veure millores -temps de fer algunes obres importants-, i ja n'ha passat un. L'expert en ferrocarrils Joan Carles Salmerón deia a Nació que, si es manté l'actual ritme d'inversió, la millora arribaria en tres o quatre anys. Conscients d'això, tant el Govern d'ERC com el del PSC han posat el focus en aquells àmbits on sí que es poden notar millores, cap de més important que el de la informació que rep l'usuari. Però tampoc ha anat bé.
Amb la crisi del túnel de Roda de Berà, el Govern ja va dir que mentre avancen les obres, s'ultimen els trens nous i es treballa en el traspàs, la prioritat era la comunicació. Fer que els usuaris tinguin informació en temps real sobre la situació del servei i les incidències, se'ls ofereixin alternatives de transports, i puguin prendre decisions en funció d'això. En els darrers dies s'ha constatat que els protocols de comunicació continuen fallant, sigui per problemes tècnics o per incapacitat. Qui n'és el responsable? La informació a les estacions depèn majoritàriament de Renfe, però en les més importants es fa en coordinació amb Adif.
En aquest escenari, Paneque està al punt de mira de l'oposició, si bé tothom és conscient que amb la sortida de la consellera no n'hi hauria prou. ERC, principal soci de la investidura, n'ha demanat la dimissió, un canvi respecte crisis anteriors. Els Comuns, l'altre soci, no han anat tan enllà, però avisen que quan s'acabi la crisi "demanaran responsabilitats a banda i banda". La resta de grups parlamentaris, començant per Junts, també posen la consellera -que reclama "unitat de país"- al centre de la diana. Per esvair dubtes, fonts de Presidència han remarcat que Illa "tanca files" amb ella: "Ara és el moment de treballar per les solucions".
