El ministre Óscar Puente va parlar ràpidament de “causes meteorològiques” per explicar l'accident mortal de Gelida. Aquest dijous, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat que la zona va patir l'impacte d'un “fenomen extrem” i que el succés va ser pràcticament “inevitable”. Les dades meteorològiques dels observatoris pròxims deixen clar que el dia de l'accident la pluja va ser moderada -uns 23 litres- mentre que en el conjunt de l'episodi sí que va ser abundant amb un total de 90 mm.
Més enllà que els informes tècnics o la investigació judicial atribueixin a les precipitacions el col·lapse del mur, el mateix ministre ha admès que un dels problemes que expliquen els múltiples incidents a la xarxa ferroviària Catalunya són fruit en part d'anys de manca d'inversió, una situació que Puente considera que va canviar amb l'arribada del PSOE a la Moncloa. Malgrat que és cert que la quantitat pressupostada s'ha disparat, el percentatge d'execució és fins i tot menor que amb el PP. En aquest sentit, des del 2015 al 2023 només un de cada tres euros promesos s'acaben invertint realment a Rodalies.
Dels anuncis a les realitats
Les inversions ferroviàries, com qualsevol política pública, passen per moltes fases abans de ser una realitat. Promeses electorals, anuncis governamentals -com la famosa “pluja de milions” anunciada per Mariano Rajoy per desactivar el procés-, planificació dels projectes i, finalment, la inclusió en els pressupostos.
Els comptes no inclouen tota la inversió de cop sinó la previsió de despesa per un any, sigui l'estudi informatiu, el constructiu o, finalment, la realització dels treballs. Ara bé, que aparegui una partida determinada no vol dir que s'acabi gastant. Si això passa, aquests diners automàticament es traslladen al següent exercici, fent que “infla” el total d'inversions, ja que si se sumen s'inclou el mateix concepte dues vegades.
Per aquest motiu és tan important l'execució pressupostària, el document que contrasta les quantitats previstes amb les efectivament gastades. Fer-ne el seguiment no és fàcil, la Intervenció General de l'Administració de l'Estat el va començar a publicar el 2009. Tanmateix, fins al 2015 no s'hi va incloure el denominat sector públic empresarial -amb Adif, Adif Alta Velocitat i Renfe Operadora, entre altres societats-. L'últim informe és el corresponent al primer semestre de 2022, ja que el Ministeri d'Hisenda va decidir deixar de publicar-lo. Tanmateix, un informe del Departament d'Economia al qual ha tingut accés Nació permet analitzar l'execució dels exercicis 2022 i 2023. Ara bé, fonts de la conselleria assenyalen que no tenen previst redactar el mateix document sobre el pressupost 2024.
Adif només inverteix un de cada tres euros pressupostats
En la darrera dècada l'empresa estatal Adif ha pressupostat un total de 4.163 milions d'euros per a la xarxa de Rodalies i Regionals. Això no obstant, fins al 2023 només se n'han acabat invertint 1.362, és a dir, un de cada tres. La inversió es va disparar quan el PSOE va aconseguir aprovar pressupostos -els del 2019 i 2020 es van prorrogar-, però això ha suposat que l'execució hagi caigut a menys d'un 25% en el darrer trienni amb dades. Aquestes quantitats inclouen nous projectes, millores en la senyalització i la seguretat, però també manteniment. En aquest sentit, fonts consultades per Nació situen en una mitjana anual de 60.000 euros per quilòmetre -més alt en línies que passen per zones orogràficament complicades o vulnerables climàticament- la quantitat necessària.
Si es té en compte el global de la inversió en matèria ferroviària -també s'inclou la divisió d'alta velocitat d'Adif i la companyia Renfe Operadora-, el document de la Generalitat permet analitzar l'evolució des del 2010. En els dos darrers anys amb Rodríguez Zapatero com a president la mitjana se situava en 1.134 milions d'euros i una execució de quasi el 77% -malgrat que del pla de Rodalies anunciat el 2006 només se'n va complir un 14%-.
L'arribada al poder del PP, en un context de retallades, va suposar que la inversió s'enfonsés fins als 479 milions anuals -també inclou l'AVE-, però que en realitat no se n'executés ni la meitat (44%). Els primers pressupostos aprovats per Pedro Sánchez van suposar multiplicar per tres les partides destinades als ferrocarrils a Catalunya, però la seva execució va caure respecte a Mariano Rajoy i es va situar en un 42,6%.
Més enllà del 2023, no hi ha dades oficials de cap mena. Tanmateix, TV3 va publicar les del primer semestre del següent exercici: un 16,7% per Adif i un 23% per Renfe Operadora. Aquestes dades -que no acostumen a ser proporcionals respecte al conjunt de l'any- van situar el global de l'execució estatal de Catalunya en un 20,1%, a la cua d'una classificació liderada per les Illes Balears (94,3%), la Rioja (62,4%) i Madrid (57,5%).
Renfe Operadora: 24 punts per sota Madrid
Ara bé, el que succeeix a Catalunya passa a tots els territoris administrats per l'estat espanyol? Sí i no. La mitjana d'execució de les tres empreses ferroviàries se situa en un 41% en el període 2015-2022 (només s'hi inclou el primer semestre), segons càlculs de l'ACN. Castella i Lleó i Extremadura són les úniques comunitats que superen el llindar del 50% mentre que Madrid és la quarta amb quasi un 46%, més de 10 punts per sobre Catalunya (35,1%). El Principat empata amb el País Valencià en el cinquè lloc per la cua d'una classificació que tanca Cantàbria (29,6%).
És la divisió de Rodalies i Regionals d'Adif la que té una pitjor ràdio a Catalunya -32% en el període analitzat-, quatre punts menys que la mitjana i un per sobre de Madrid. En el cas de l'alta velocitat ascendeix al 36% -cinc punts menys que la mitjana i sis per sota de la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso- mentre que Renfe Operadora sí que castiga el nostre país (42%): deu menys que la mitjana i 24 per sota de la Comunitat de Madrid.
Malgrat que és poc habitual que s'arribi a la meitat de la inversió promesa hi ha casos singulars com aquest de Renfe a Madrid (68%) o el d'Adif-Alta Velocitat a l'Aragó (62%). Ara bé, en la xarxa convencional destaquen tres comunitats: Extremadura (92%), Múrcia (112%) i Navarra que quasi multiplica per quatre la xifra pressupostada (270%).
L'execució pressupostària ferroviària, en xifres
- L'execució d'Adif a Rodalies i Regionals a Catalunya és del 32,9% (2015-2023), deu punts menys que a Madrid.
- El pressupost a la xarxa ferroviària convencional es va disparar a partir del 2021, però la inversió real es va desplomar a un 25%.
- L'any en què el pressupost total va ser més baix va ser el 2017 i el més alt el 2022. L'execució menor en valors absoluts va ser el 2014 (128 milions) i la major el 2010 (958).
- Madrid lidera l'execució de Renfe Operadora (68%), Navarra en la xarxa convencional (270%) i Aragó en alta velocitat (62%).
