El Govern de Salvador Illa es reivindica com el Govern de la "gestió". Una manera de fer que, segons el relat socialista, es contraposa a la feina feta durant els anys del procés, amb governs independentistes que feien grans proclames i oblidaven el dia a dia. En aquest oasi socialista, hi ha una carpeta que ni la plena sintonia entre Estat i Generalitat és capaç de resoldre: Rodalies. A les incidències habituals s'hi ha sumat aquest dimarts l'accident d'un tren de l'R4, a Gelida, que ha provocat la mort d'un maquinista en pràctiques. És el quart des de 2018 i arriba després de la tragèdia a Adamuz, a Còrdova. Tot plegat ha fet aflorar, una vegada més, els problemes de la xarxa ferroviària de Catalunya, que enterboleixen la bandera de la bona gestió que mira d'exhibir el PSC. L'oposició ja ha demanat que s'assumeixin responsabilitats i aquest dijous l'executiu afronta una nova prova de foc, amb la represa progressiva del servei.
En les darreres hores, amb Illa a l'hospital però seguint al detall la situació, l'executiu s'ha bolcat a transmetre una imatge de control de la situació. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que fa les funcions de president, es va desplaçar al lloc dels fets, amb les conselleres de Territori, Sílvia Paneque, i d'Interior, Núria Parlon. Els missatges a través de les xarxes socials han estat constants i també les compareixences, però la comunicació s'ha demostrat insuficient i no va impedir el caos a les estacions aquest dimecres al matí, quan es va ordenar suspendre tot el servei. Els transports alternatius, sobretot a primera hora, van quedar desbordats en estacions importants. El que en una situació normal seria comprensible -d'accidents n'hi pot haver- no ho és a Rodalies: el mar de fons agreuja les crisis en un servei públic que cada dia utilitzen centenars de milers d'usuaris.
El malson dels trens té una dimensió tècnica -Gelida ho exemplifica clarament- i una dimensió social -creix la sensació de por i desconfiança dels usuaris cap a un servei fonamental-, però també una dimensió política, sobretot en un Govern que fa gala de la bona gestió. Paneque i Parlon compareixeran al Parlament per donar explicacions de l'acció de l'executiu, però els arguments difícilment convenceran l'oposició. La cambra ja va demanar a principis de l'any 2025 la destitució de la consellera de Territori després d'un altre episodi de caos a Rodalies. La crítica de l'oposició apunta ara, sobretot, a la poca informació als usuaris i als transports alternatius insuficients, que no van poder evitar els problemes en les primeres hores de dimecres.
Crítiques per la poca comunicació
El problema de comunicació ve de lluny, i s'explica en part per la poca coordinació entre Renfe -operadora- i Adif -gestor de les infraestructures-, que repercuteix en la informació que arriba a l'executiu. Ja el va diagnosticar el Govern d'ERC, que va posar el focus en millorar la informació per, com a mínim, informar de manera fidel i ràpida de les incidències, i facilitar la planificació dels usuaris. Paneque s'ha fet seva aquesta tesi. Mentre avança el traspàs de Rodalies, el Govern va aprovar un pla de xoc al gener de l'any 2025 per millorar, entre d'altres, la comunicació amb els usuaris. Aleshores es va anunciar que es posaria en marxa una taula per informar "en temps real", tendir a una informació més personalitzada als telèfons o més cartelleria digital a les estacions per saber les freqüències exactes de pas.
Per corregir-ho, a partir d'aquest dijous el Govern ha encarregat a Renfe que reforci els informadors a totes les estacions per donar explicacions puntuals als usuaris. Des de Territori s'ha fet "un esforç" per contractar per la via d'urgència més personal per informar, en col·laboració també amb l'Ajuntament de Barcelona. En paral·lel, els cossos de seguretat donaran suport a les estacions més importants en la represa del servei, i Paneque ha informat que hi haurà plans alternatius de transport a l'R4 entre Martorell i Vilafranca -el tram on hi ha hagut l'accident- i a l'R3, que s'ampliarà fins a Ripoll.
Una desinversió que costa de revertir
Més enllà de detalls concrets de l'accident, el xoc s'ha produït per la caiguda d'un mur de contenció quan passava el tren, després de la llevantada que ha afectat Catalunya aquests dies. Qui n'era el titular? Ni Govern ni ministeri ho concreten. Els Comuns, però, han demanat la compareixença del president d'Adif, gestor de la infraestructura. I si amb durant l'etapa d'ERC eren habituals les crítiques les empreses espanyoles, el Govern defuig aquesta via amb l'argument que cal apostar per la col·laboració, no pas per la "confrontació". Això li ha comportat crítiques al Parlament. En l'actual moment de crisi, això no hi haurà canvis: "Tirarem endavant aquesta situació complicada amb la màxima col·laboració institucional", remarcava ahir el conseller Dalmau.
El problema per al Govern és que la solució no és ràpida ni fàcil, i per això les respostes són sovint a mitjà o llarg termini. La línia d'acció del Departament de Territori opera en tres àmbits: el primer són les inversions en la infraestructura. L'Estat ha estat dècades prioritzant l'alta velocitat i no Rodalies, malgrat que és el servei més utilitzat. Des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa l'any 2018, aquesta tendència s'ha anat revertint i les inversions han anat creixent, si bé l'execució pressupostària és especialment baixa en l'àmbit ferroviari. Revertir els anys d'oblit, però, no és senzill, i tot sovint les obres contribueixen a fer més difícil el servei. Ara hi ha unes 200 intervencions a Rodalies, algunes de molta complexitat com el desdoblament de l'R3.
Pendents dels trens i de l'R1
L'altra línia d'actuació és la millora dels trens. Està previst que aquest any comencin a arribar els primers trens nous, alguns dels quals ja es troben en fase de proves. La tercera línia d'acció és el traspàs de Rodalies, que tot just la setmana passada es traduïa en la creació de l'empresa mixta que ha de permetre millorar la governança i substituir Renfe a Catalunya. En l'àmbit del traspàs, és especialment rellevant la infraestructura, començant per la línia del Maresme, R1, que està força encarrilada però pendent de qüestions jurídiques. Inversions, trens i traspàs, tot alhora, és el que hauria de revertir el mal funcionament de Rodalies en els pròxims anys. Mentrestant, els trens continuaran sent el gran maldecap en l'oasi de la gestió d'Illa.
