Setmana negra per a la mobilitat a Catalunya. A l'aturada del servei durant 48 hores a Rodalies per l'accident a Gelida i el bloqueig dels maquinistes, que comença a revertir-se lentament, s'hi suma el tall a l'AP-7, entre Martorell i Sant Sadurní, que s'allarga, segons el Ministeri de Transports, un parell de setmanes. Les imatges de retencions a les carreteres, busos col·lapsats i desorientació a les estacions han estat la tònica habitual en una crisi que ha deixat en dubte la credibilitat del Govern de Salvador Illa. L'executiu, que fa bandera de la "bona gestió", mira de reconduir la situació amb nous protocols i plans de transports alternatius, però l'oposició al Parlament es cobrarà els errors de les primeres hores d'incidències i ja hi ha convocada una manifestació. Aquest divendres s'ha començat a reprendre el servei, no sense retards o cancel·lacions, i amb pocs usuaris, fruit de la incertesa i la desconfiança, agreujada els darrers dies.
La desinversió històrica a la xarxa, reconeguda pel ministre Óscar Puente, se suma a una baixa execució pressupostària, només un euro dels tres que es prometen. La infraestructura, pensada per sis milions de persones en una Catalunya que supera ja els vuit, està obsoleta, i alguns trens tenen fins a 50 anys, mentre s'ultima la renovació de la flota que s'hauria de començar a fer aquest any. La governança poc clara -entre l'Estat, Generalitat, Renfe i Adif- dificulta el retiment de comptes i assenyalar responsables, mentre el Govern insisteix en l'aposta per la col·laboració amb els operadors ferroviaris espanyols, cosa que li ha comportat algun revés parlamentari. La Generalitat insisteix en el missatge: "Hem fet en tot moment el que havíem de fer". I es conjura per sortir-se'n sense gaires esgarrinxades. Aquest divendres a la nit, arran d'una nova esllavissada a l'R1, Renfe apuntava a nous talls de línies de cara al cap de setmana.
A hores d'ara, aquests són els punts foscos en la gestió de la crisi:
1. Un anunci en hora crítica
L'accident a Gelida es produeix dimarts a la nit i els consellers Dalmau, Paneque i Parlon es desplacen a la zona. A les 21.23h, segons detalla Adif a preguntes de Nació, se suspèn la circulació a la línia i es mobilitza el personal necessari, i a les 21.40h es talla l'electricitat de la via per poder operar a petició dels Bombers. A les 23.35h, Adif diu que el servei està suspès a tota la xarxa de Rodalies pel temporal, i que no es recuperarà fins que s'hagi fet un reconeixement de tota la infraestructura, les anomenades marxes blanques, i deriva a Rodalies per a més informació. Minuts després, a les 23.50h, Rodalies diu que el servei es manté aturat per l'accident.
Paneque no informa els mitjans fins poc abans de la una de la matinada, quan diu que no hi haurà servei, almenys, fins a les 9.30h de l'endemà. En un primer moment, amb un maquinista mort i diversos ferits, alguns de greus, la prioritat va ser atendre les víctimes i coordinar-se amb Renfe i Adif des del lloc dels fets per saber l'abast de l'accident. L'anunci, en tot cas, arriba en una hora crítica. Ja aleshores s'admet que no hi ha marge perquè Renfe posi autobusos per suplir l'aturada del servei i es mira reforçar els autobusos interurbans. S'hauria pogut suspendre la circulació de trens abans de l'accident o informar-la just després donant als ciutadans més marge per organitzar-se de cara a dimecres? Tots els operadors ferroviaris han dit que era imprevisible la caiguda del mur, però en les negociacions de les últimes hores s'ha pactat treballar en un protocol per suspendre el servei en cas de temporal.
2. De qui era el mur que va caure a l'R4
Això no depèn del Govern, sinó del Ministeri de Transports. De qui era el mur que va caure a l'R4 i que va provocar l'accident de tren? El ministre Puente, en roda de premsa, deia dimecres que no ho sabia, i tampoc el conseller Dalmau, que es va emparar en la investigació judicial oberta. Més tard es va concretar que era de Carreteres de l'Estat, i que havia passat les revisions pertinents. Fonts del Ministeri de Transports insisteixen que els tècnics de Carreteres ja treballen per reparar-ho d'urgència. En tot cas, el talús era de l'autopista, però fonts consultades assenyalen que Adif també tenia responsabilitat d'advertir en cas de detectar risc de caiguda, perquè afecta la infraestructura ferroviària. Des d'Adif no concreten aquest extrem. Sigui com sigui, la situació assenyala de nou el problema de la manca de finançament històric i de poca execució pressupostària al conjunt de les infraestructures de l'Estat a Catalunya.
Per què va caure? La caixa negra apunta que va ser just quan arribava el tren, que només va tenir cinc segons per frenar. S'ha apuntat a la quantitat d'aigua que va caure a Catalunya arran de la llevantada, però les dades de pluja a Gelida i Sant Sadurní mostren que malgrat ser un episodi important per l'època, en cap cas es pot parlar de fenomen extrem. En tot cas, la caiguda del mur ha tingut com a conseqüència, també, el tall d'una de les artèries més importants del país com és l'AP-7, que no es va ordenar fins ben entrada la tarda de dimecres, amb incertesa en uns primers moments sobre quin era el tram concret de tall. Tot plegat ha fet aflorar, de nou, la denúncia de la poca inversió en infraestructures a Catalunya, que experts en el sector ferroviari com Joan Carles Salmerón assenyalen, en conversa amb aquest diari, com el gran problema de fons de tota la crisi.
3. Sense informació a les estacions
Qui havia d'informar a les estacions que el matí de dimecres no hi hauria trens? Alguns usuaris han denunciat que, malgrat que s'havia decidit dimarts a la nit, fins a mig matí del dimecres no van aparèixer les cancel·lacions a les pantalles, que mostraven que el tren passaria al cap d'una estona. En les primeres hores van faltar informadors i mitjans alternatius, i és aquí on sobretot s'agafa l'oposició per criticar la gestió del Govern, que des de fa mesos (fins i tot des de la legislatura passada), mira de posar el focus en la millora de la comunicació amb els usuaris mentre es fan obres a la xarxa. Ja que no es poden evitar les incidències, com a mínim informem-ne en temps real. Qui havia de posar la informació a les pantalles? Fonts consultades apunten a Renfe. Si bé en alguns casos la informació la subministra Adif.
Què va passar? Fonts de Renfe parlen d'un problema en el sistema d'informació, concretament a la megafonia, que "es va resoldre a les 7.30h del matí". Adif, per la seva banda, admet que també té responsabilitat sobre la informació en les estacions de Rodalies de Sants, Passeig de Gràcia i l'Estació de França, en coordinació amb Renfe. Des del gestor de la infraestructura asseguren que s'ha treballat en tot moment de manera coordinada amb l'operadora i la Generalitat per restablir el servei.
4. Anunci de reobertura fallida
És un dels errors del Govern que més assenyalen l'oposició i els usuaris. Dimecres al vespre, després de 24 hores sense servei, compareixen el conseller Dalmau i la consellera Paneque i anuncien que Catalunya reprendrà el servei de Rodalies dijous a primera hora de manera "progressiva", tot i que ja s'admet que serà "un dia molt complicat". Hores abans, ja havia transcendit que els sindicats de maquinistes no estaven disposats a tornar a la feina, amb l'argument que no hi havia prou garanties de seguretat, malgrat que Adif havia acreditat que tota la xarxa era segura. Algunes fonts consultades diuen que, de portes endins, el Govern "temia" que això podia passar, però el missatge oficial que es va traslladar a la ciutadania va ser que hi hauria trens dijous, malgrat que la jornada no seria plàcida. De trens n'hi havia, però només sis maquinistes d'una plantilla de 140 es van presentar a treballar.
"Ja sabien que no podrien oferir el servei", afirmava el secretari general de Semaf, el majoritari al sector de maquinistes de Renfe, a qui s'ha acusat aquests darrers dies de fer una vaga encoberta. "Va ser absolutament inesperat", assegurava divendres la consellera Paneque. Fonts del Govern recorden que hi havia un informe signat per Adif, gestor de la infraestructura i responsable de validar la seguretat, que acreditava que les vies es podien utilitzar sense risc. Amb aquest document, s'encarrega a Renfe que reactivi el servei i s'informa els usuaris que el servei es reprendrà dijous de manera progressiva. Renfe no va alertar la Generalitat del malestar dels maquinistes o senzillament no el va detectar? Fonts oficials de l'operadora no han respost la pregunta de Nació. El cas és que dimecres al vespre Dalmau i Paneque van anunciar la represa del servei mentre, en paral·lel, es mirava d'enfortir el transport alternatiu.
Quan a primera hora es constata que no hi ha servei, el Govern obre expedient informatiu a Renfe -que pot derivar en sancionador malgrat que la Justícia els ha estalviat anteriors multes-, insta les parts -Renfe, Adif i sindicats- a complir amb l'ordre de donar servei als usuaris i mira de vehicular un acord mentre es reforcen els transports alternatius i els informadors. Amb tot, la resignació i la sorpresa es deixava notar entre els usuaris dijous a primera hora, constatant un dia més que no sortien els trens, i retraient a l'executiu que informés d'una reobertura que finalment no es produeix fins a última hora, quan es reprèn la circulació de dos trens a l'R2.
5. Plans alternatius amb limitacions (i cars)
Durant divendres s'ha recuperat progressivament el servei, però amb pocs passatgers. Un dels reptes del Govern i els operadors ferroviaris serà recuperar la confiança dels usuaris, minvada pels incidents dels darrers dies i l'acumulat. En tot cas, fins dimecres vinent es mantindran els plans de transport alternatiu que han anat de menys a més durant la crisi. El primer dia van ser clarament insuficients, amb pocs informadors i pocs autobusos mobilitzats, si bé és cert que el Govern va anunciar a primera hora que obria les barreres de l'autopista del Garraf per facilitar la mobilitat. Dimecres al vespre es van reforçar les opcions alternatives, amb més freqüència de Ferrocarrils i d'autobusos, barreres aixecades a la C-32 i la suspensió de la zona de baixes emissions de Barcelona. Dijous, el Govern va mobilitzar 100 autobusos més arreu del país.
"Quan s'atura tot el servei no es pot fer un pla alternatiu per a tota la xarxa", defensava dimecres la consellera Paneque. El cert és que si Rodalies mou cada dia 400.000 persones, dissenyar un pla per a aquest volunt de persones és complicat. En aquests dies, s'han fet plans alternatius a l'R4 -la línia de l'accident, que hauria de començar a recuperar la normalitat aquest dissabte- i s'ha mantingut el de l'R3 arran de les obres del desdoblament que fa mesos que duren. I tot això té un cost. L'aixecament de barreres al Garraf, tensionar els Ferrocarrils i mobilitzar més autobusos és car, i alguns partits com ERC ja reclamen a l'Estat que rescabali la Generalitat per uns problemes en unes infraestructures -tant Rodalies com l'AP-7- que són de titularitat del govern espanyol. Res fa pensar que el Govern del PSC tingui previst exigir res l'executiu espanyol del PSOE i Sumar.
