L'Ajuntament de la Nou de Berguedà manté el compromís de celebrar una consulta popular no referendària al voltant del projecte de la central hidroelèctrica reversible de la Baells. Després de manifestar aquesta voluntat un cop la iniciativa va tornar a agafar embranzida aviat farà un any, quan es va fer pública la incorporació de Verbund, l'alcalde de la Nou, Josep Maria Peixó referma que demanarà al veïnat la seva opinió respecte de l'equipament. Així, ja són dos dels tres municipis implicats en la construcció de la central que faran realitat una consulta, tenint en compte que l'Ajuntament de Cercs no s'ho planteja.
Després que se celebrés una presentació coral a Berga amb institucions, organismes i entitats destacades del teixit social i econòmic de la comarca, els impulsors del projecte es van dirigir a les tres poblacions directament repercutides per exposar la iniciativa energètica. Fruit d'aquelles jornades, les entitats ecologistes van reiterar la necessitat de celebrar consultes perquè la ciutadania pugui expressar-se sobre la central reversible.
Els primers a manifestar-se obertament sobre la celebració d'una consulta popular van ser els membres de l'equip de govern de Vilada, l'endemà mateix d'acollir la presentació dels promotors. En un comunicat publicat a les seves xarxes, van anunciar que organitzaran un sufragi un cop tinguin sobre la taula el detall del projecte i l'hagin pogut compartir detalladament amb el veïnat, a partir de les posicions a favor i en contra. A més, confirmen que serà vinculant, així que el resultat obtingut esdevindrà el posicionament institucional del consistori.
Per la seva banda, Peixó ha confirmat en declaracions a l'ACN que també té previst celebrar una consulta popular, igualment amb resultat vinculant, a la Nou de Berguedà. Cal recordar que la posada en marxa de la central implica la construcció d'una bassa de 39 hectàrees i uns 5 hm3 de capacitat -dimensions equivalents a una vintena part del pantà de la Baells, d'on es captarà l'aigua- al Pla de Clarà, ubicat dins el terme municipal de la Nou. En tot cas, el batlle ha advertit que no es podrà celebrar fins al 2026, i planteja la possibilitat que es desenvolupi un dissabte del mes de gener.
La tèrmica, moneda de canvi
El tercer municipi dins l'equació del projecte de la central hidroelèctrica reversible és Cercs. L'alcalde, Urbici Malagarriga, ha afirmat a l'ACN que la corporació local no té previst celebrar una consulta entre els veïns i veïnes. En el seu cas, supediten el seu vistiplau al fet que es garanteixi el desmantellament de la central tèrmica, que d'ençà del seu tancament l'any 2011 no ha trobat un projecte que li doni sortida continuada a les instal·lacions.
No és la primera vegada que apareix la tèrmica en el debat de la reversible. El mateix batlle confirmava a NacióBerguedà el darrer mes de febrer que des que va entomar el càrrec, el desmantellament d'aquest equipament ha estat una de les prioritats per l'equip de govern, al punt que Malagarriga ha traslladat la qüestió personalment al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. I això també s'ha explicat a les dues empreses promotores de la central reversible i a L'Energètica, ens públic català que estudia la seva participació en el projecte.
Però no només l'Ajuntament de Cercs ha mogut fitxa en aquest període. Al març, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va adreçar una carta a la ministra Sara Aagesen reclamant que el ministeri s'impliqui en el desmantellament. De fet, el desenllaç que Cercs veu més viable és que l'Estat assumeixi subsidiàriament els treballs de desmantellament i després en reclami el cost a la propietat.
En aquest sentit, l'altre element que no convencia la corporació era la possibilitat que l'energia generada en turbinar l'aigua s'aboqués a la subestació elèctrica situada al mateix municipi. Aquest pressupòsit ha quedat, a priori, enterrat, pel fet que ja ha sorgit una alternativa que té acord i interès en les dues parts implicades. Consisteix en la proposta de traslladar aquesta electricitat a la futura subestació del Polígon Industrial d'Olvan, instal·lació que dotaria l'espai de la potència que necessita per acollir més naus i centres de producció.
