Al Centre Geriàtric Maria Gay de Girona, entre converses quotidianes amb la gent gran i les cures als residents, es deixa sentir una veu amb accent bolivià i convicció i idees fermes. És la de la Roxana Pilar Ortega, auxiliar de geriatria, que va arribar a Espanya fa 19 anys des de Bolívia -en fa 14 que viu a Girona- i que des de fa dos anys parla català cada dia.

“Fa dos anys que el parlo així, amb més fluïdesa. Però des que vaig arribar a Girona he anat fent cursos”, detalla, fent referència als cursos que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística , l'ens del Departament de Política Lingüística que treballa per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català. Ho fa perquè creu en la llengua com a camí d’integració, però també com a mostra de respecte cap a les persones que cuida.

La Pilar, de 42 anys, va arribar primer a València, on gairebé només sentia parlar en castellà. I quan es va traslladar a Girona va notar el canvi: “Aquí gairebé tothom parla català. Jo parlava castellà, però sentia que el català era la llengua del dia a dia”, diu. Algunes classes d’auxiliar de geriatria també eren en català. Per això, va començar a estudiar-lo, però la dificultat de compaginar família, feina i classes presencials va fer que ho deixés. Amb l’arribada de la formació en línia, va tornar-hi.

Avui, amb constància, esforç i moltes hores davant l’ordinador, la Pilar ja té el nivell B1 de català, una titulació clau que, explica, li ha obert portes en l’àmbit laboral. Treballa a la Residència Maria Gay des de fa dos anys. Abans, feia serveis a domicili, on aprofitava per escoltar i practicar el català amb la gent gran.

“M’agrada molt la llengua, i crec que això és el que em motiva també”, confessa. Ara, el parla i practica cada dia amb els companys i la gent de la residència. “Amb l’Anna -que l'acompanya durant la conversa amb Nació- parlem sempre en català. Ella no canvia al castellà, i això m’ajuda molt”, declara. I demana als altres que facin com l’Anna, no “girar”.

Les persones que cuida, quan els parla en català, “somriuen”. “És la seva identitat. I quan em diuen: 'que bé que ho fas!', m’emociona molt”, manifesta amb respecte i sinceritat. Aquesta feina, a la Pilar, li agrada i satisfà molt.

L’Anna Cáceres, per la seva part, destaca la força de voluntat i implicació de la Pilar per parlar català i explica que el centre participa en el projecte de Voluntariat per la Llengua, amb parelles lingüístiques -aprenents i voluntaris com l'Anna, que ensenyen català-. L’Anna recorda també que la Pilar va ser una de les primeres treballadores de la residència en enviar el seu certificat de català.

Tot i el sacrifici, la Pilar ho té clar: “Costa, sobretot pel temps, però és molt gratificant. Sobretot perquè estàs en una ciutat on no es parla la teva llengua, t’adaptes i integres”. I defensa la llengua com a millor manera d’integració i respecte.

Entre les paraules que més li agraden del català, destaca una expressió que fa servir sovint: “Mare meva!”. "Quan arribo i veig segons què, exclamo: ‘mare meva, què has fet!’", riu. Un exemple més de com el català ja forma part del dia a dia i quotidianitat d’una boliviana que cuida els nostres avis i, també, la llengua.