A quina edat es deixa de créixer i es comença a perdre alçada?

Sovint ens preocupa arribar a vells i començar a tenir problemes d'esquena, de cor o de memòria, però en aquesta etapa vital també comencem a decréixer de manera natural

Publicat el 25 d’octubre de 2025 a les 10:29
Actualitzat el 25 d’octubre de 2025 a les 10:30

A mesura que complim anys anem creixent, el nostre cos segueix una trajectòria ascendent de manera natural. Però arriba un moment en l’edat adulta en què aquest procés de creixement s'atura i comença a invertir-se i, per tant, comencem a decréixer físicament.

Aquest és un procés que es pot observar en les persones majors que, per norma general, són més baixes que els adults o, inclús, que els adolescents. Tot i això, aquesta perduda d'alçada es produeix de manera progressiva i no arriba d'un dia per a un altre, la pregunta aleshores és quan arriba, és a dir, a quina edat deixem de créixer?

Per què deixem de créixer?

Tot i que es tracta d’un procés natural de l’envelliment, hi ha factors que poden accelerar-lo. Els especialistes situen l'edat d’aquest canvi i decreixement de l'alçada al voltant dels 40 anys, encara que la reducció sol ser lenta, tant és així que s'ha calculat que es decreix un centímetre cada dècada.

Ara bé, aquesta no és una regla uniforme per a tothom. Hi ha variacions depenent de la persona i la vida que hagi dut, així com els seus hàbits d'alimentació. Hi ha qui manté la seva estatura fins ben entrada la setantena, i d’altres que no experimenten cap variació mai. Els motius principals d’aquesta pèrdua d’alçada es relacionen amb tres causes fonamentals. La primera és el desgast de la columna vertebral que es produeix amb el pas del temps, fet que pot provocar molèsties o dolor d’esquena.

La segona és la pèrdua de massa muscular, sobretot de l’abdomen i de l’esquena, ja que aquests músculs es debiliten. Açò provoca que la postura del cos es corbi naturalment cap endavant i la figura deixa de ser tan recta com abans. La tercera causa és l’aplanament del peu, és a dir, l’arc plantar tendeix a baixar i això pot fer que calguin sabates d’un número o dos més grans que en la joventut. A tot això s’ha d'afegir i tenir en compte la pèrdua de densitat òssia. 

Encara que no és possible evitar aquest procés, sí que podem reduir-ne els efectes practicant exercicis de força que enforteixin els músculs i tenint una bona i variada alimentació per enfortir els ossos. D'aquesta manera, no podrem evitar perdre alçada quan arribem a la vellesa, però podrem fer-ho d'una manera saludable i menys perjudicial per al nostre cos.