Entrar a quiròfan no és una acció desitjada en la majoria dels casos. Més enllà del benefici mèdic que aporti l'operació, tothom pensa en les conseqüències: quant de temps de recuperació serà necessari i, també, quina marca "de guerra" visible es quedarà a la pell. 

I és que moltes persones pensen que tota cirurgia deixa una cicatriu visible, però segons el cirurgià Miguel Saldaña, això no sempre és així. Amb més de tres dècades d’experiència i una forta presència a TikTok divulgant curiositats mèdiques, l'expert assegura que gairebé totes les intervencions quirúrgiques deixen marques, però n'hi ha tres que, ben realitzades, no deixen cicatriu visible.

La primera és la blefaroplàstia transconjuntival, una tècnica que s’aplica per eliminar les bosses de greix de les parpelles inferiors. En aquesta intervenció, el cirurgià accedeix a la zona des de l’interior de la parpella, evitant fer talls visibles a l’exterior de la pell. El resultat és una millora estètica notable sense cap línia cicatritzada a la cara.

El segon exemple que menciona Saldaña és la rinoplàstia tancada. A diferència de la rinoplàstia tradicional, aquesta tècnica es fa exclusivament des dels forats nasals, amb les incisions ubicades dins de la mucosa nasal. Això fa possible treballar sobre l’estructura nasal sense deixar marques externes visibles, ja que tot queda dins del nas.

Finalment, el doctor parla de l'extirpació de les “boles de Bichat”, uns cúmuls de greix situats sota els pòmuls. Aquesta cirurgia, que pot donar un efecte de rostre més estilitzat, es realitza des de l’interior de la boca, concretament a la zona dels molars, la qual cosa evita qualsevol signe extern de la intervenció. 

És important recordar que, encara que aquestes tècniques no deixin cicatrius visibles, totes les intervencions quirúrgiques impliquen algun tipus de tall o manipulació de teixits. El que canvia en aquests casos és la localització de les incisions, que queden ocultes dins de zones naturals del cos i no es reflecteixen en la superfície de la pell. 

En parlar de cicatrius postquirúrgiques, Saldaña aprofita per destacar que la majoria de marques externes depenen de factors com la cura postoperatòria, la genètica del pacient i el lloc de la intervenció. Així mateix, assenyala la importància d’un seguiment mèdic adequat per minimitzar l’impacte visual de les cicatrius i optimitzar la recuperació.