Quan arriba Nadal el menjar és el centre de la festivitat i açò pot donar alegries (reunions familiars, d'amics o plats exquisits) així com conseqüències perjudicials per al nostre organisme si ens passem menjant més del que podem processar. És veritat que en aquestes dates tothom sol fer una excepció i menjar molt, però açò, a part de poder suposar un problema per la gent que pateix trastorns alimentaris; també té conseqüències més profundes del que sembla.
El doctor Manuel J. Castillo, expert en nutrició i endocrinologia, explica en una entrevista a RAC1 els efectes negatius a llarg i curt termini que pot generar una dieta desmesurada, fins i tot, arribant a escurçar l’esperança de vida, especialment a partir de certa edat.
Menjar massa afecta el nostre organisme
El problema, segons Castillo, ve quan es combina l’abundància constant i predisposició genètica a l’aparició de determinades malalties cardiovasculars, trastorns metabòlics, alguns tipus de càncer i fins i tot patologies neurodegeneratives. L’organisme pot gestionar puntualment una sobrecàrrega, però quan aquesta és habitual, es generen substàncies perjudicials que acceleren el deteriorament cel·lular.
"L'organisme ha de metabolitzar també l'excés i això genera uns productes, alguns de nocius, com són els radicals lliures o els productes de glicació, que tenen efecte negatiu i poden afavorir el desenvolupament de malalties", aclareix Castillo en l'entrevista amb RAC1.
L’especialista explica que no totes les persones reaccionen igual davant els excessos. "Mengem entre un 30 i un 40% més del que necessitem. I el problema és que algunes persones acumulen aquest excés més que d'altres". Diferència entre dos tipus de predisposicions genètiques a l'hora de processar els aliments: hi ha qui té una tendència genètica a acumular energia en forma de greix o a retenir sal, mentre que d’altres desenvolupen aquest comportament només en situacions d’estrès o canvis vitals.
Augmenta el perill amb els anys
Amb el pas dels anys, aquesta tolerància disminueix. A partir dels 40, la despesa energètica baixa i els sistemes digestiu i metabòlic ja no funcionen amb la mateixa eficàcia. "El fetge no funciona de la mateixa manera, no produeix prou bilis, no païm ni metabolitzem bé els greixos, i tenim més sensació de pesadesa", detalla Castillo.
En aquest context, també avisa que les malalties relacionades amb els nivells de sucre en sang, més presents a partir d'aquesta edat, no compaginen bé amb menjars excessius o ultraprocessats. "L'organisme té també menys capacitat per generar insulina i els teixits en responen menys, amb això puja el sucre i això implica més risc", sentència. Castillo defensa el gaudi conscient, "no dic que no es mengi, però amb moderació", destaca endocrinòleg.
