L'Ajuntament de Barcelona encara té la ferida oberta dels pisos turístics acceptats a contracor. Aquesta realitat, emergida arran del cas de les 120 llicències del carrer Tarragona, ha comportat que durant els últims quatre anys s'hagi produït un degoteig de sentències que han forçat el consistori a incorporar al cens municipal nous habitatges d'ús turístic, malgrat tenir-los restringits a la pràctica. Les dades per aclarir aquest panorama, però, han estat difuses fins ara. Encara hi ha processos judicials en marxa i això complica els càlculs. Ara bé, xifres oficials aportades per l'Ajuntament a Nació concreten des del 2019 fins araja s'han donat d'alta 615 habitatges d'ús turístic. A més, hi ha 271 casos immersos als jutjats o en revisió administrativa.
Amb aquests números sobre la taula, el govern municipal assumeix que es podria superar pròximament la barrera dels 10.000 pisos turístics a la ciutat, una xifra fins ara inèdita. "El cens vigent d'habitatges d'ús turístic a dia d'avui és de 9.804. Tenint en compte els 271 casos potencials, el cens podria incloure fins a 10.075 pisos turístics", exposen fonts de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.
Des del consistori es reconeix que "el gruix" de les llicències incorporades els darrers anys respon a les sentències judicials que contradiuen el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) barceloní. Fan referència a la finestra temporal que es va obrir el setembre de 2019 arran del posicionament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el pla municipal. Malgrat que la sentència no era ferma i que l'Ajuntament va aprovar una nova versió del pla ràpidament, es va obrir un període de temps entremig que alguns propietaris van aprofitar per tramitar llicències d'habitatges d'ús turístic. L'executiu -llavors compartit entre comuns i socialistes- les va denegar totes. Però els propietaris més insistents ho van recórrer als jutjats, i ara la justícia els ha donat la raó en la majoria de casos.
Ara això situa el nou sostre de pisos destinats a acollir visitants per sobre dels 10.000 a Barcelona, si arriben a certificar-se tots -o gran part- dels permisos pendents de resolució. Segons dades publicades recentment per Verificat, la ciutat mai no havia arribat a aquest volum d'habitatges amb activitat turística. L'any 2009 n'hi havia uns 600 a tota la ciutat i va ser en aquell moment quan el fenomen es va disparar. No va deixar de créixer fins al 2014, quan es van arribar a superar les 9.000 llars reconvertides en negoci turístic i es va congelar la política de llicències lliures. Tot i així, entre matisos per algunes cuejades, el 2017 es va arribar al màxim de 9.657 i els anys posteriors va iniciar-se una lleugera tendència a la baixa. Així ha estat fins que han començat a arribar les sentències pel PEUAT.
"Barcelona no es pot permetre 10.000 pisos turístics"
El número final d'apartaments per a visitants, doncs, s'anirà bellugant. Això respon a tres fets. El primer, la possible arribada d'aquests nous pisos confirmats pel consistori. El segon, la possibilitat que els serveis municipals impugnin alguns dels nous habitatges d'ús turístic tres mesos després que arribin al cens municipal. Els poden acusar d'incomplir la llei catalana de facilitació de l'activitat econòmica, que planteja que un negoci ha d'estar en marxa durant els 90 dies posteriors a la comunicació d'inici de l'activitat. Si no està funcionant, s'arrisquen a què la llicència quedi sense efecte. Això colpeja sobretot propietaris amb pisos on actualment hi ha un lloguer i hi viu una família a qui no pot fer fora en menys de tres mesos. Aquesta via la va anunciar l'anterior govern municipal. Però, a més, hi ha un tercer factor a tenir en compte: el decret llei català que vol acabar amb l'actual funcionament dels pisos turístics i que permet retirar llicències els pròxims anys.
De fet, és aquest darrer l'escenari cap al qual s'encamina Barcelona. Des del govern actual del Jaume Collboni es remarca que la ciutat "no es pot permetre 10.000 pisos turístics". És una màxima que la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha anat polint les darreres setmanes, arran de la irrupció del nou pla de la Generalitat. Amb un discurs cada vegada més clar, la màxima responsable d'Urbanisme a la capital catalana ha anat puntualitzant que el futur dels habitatges d'ús turístic aniran a la baixa, si bé no s'ha acabat de mullar en quants pisos caldrà reconvertir o quin serà el topall del futur.
Fonts municipals remarquen que l'actual "situació d'emergència habitacional" forçarà a la reducció d'aquestes llicències d'activitat econòmica, però que cal "aterrar" la norma catalana i veure quina afectació real pot tenir. De moment, la proposta del Govern ja ha rebut la validació del Consell de Garanties Estatutàries del Parlament, que ha considerat que no hi ha cap contradicció jurídica en les ambicions de l'executiu d'ERC.
En aquest context, a més, es manté la lluita barcelonina contra els propietaris que operen sense cap mena de llicència amb pisos turístics il·legals. Aquesta mateixa setmana,La Vanguardia va avançar el cas d'un infractor que havia establert tota una xarxa de 70 apartaments turístics i que ha acabat amb un procediment sancionado de fins a 600.000 euros imposat per l'Ajuntament, un càstig inèdit. Arran d’aquesta informació, la tinent d’alcaldia Laia Bonet va denunciar que els serveis d’inspecció han descobert que "l’activitat il·legal cada vegada se centra més" en perfils "multireincidents". És a dir, propietaris que acumulen diversos expedients sancionadors però que segueixen llogant habitatges a turistes malgrat que estigui prohibit. Davant d’això, el consistori ha inaugurat la franja més alta de les sancions.