ERC es dona més temps per decidir si governa amb Collboni

Els republicans ajornen el congrés extraordinari convocat per ratificar el principi d'acord amb el PSC a Barcelona per l'excés d'afluència i ara estudien quan situar la votació per no encavalcar-la amb la ronda de contactes al Parlament

Elisenda Alamany arribant al congrés extraordinari
Elisenda Alamany arribant al congrés extraordinari | Bernat Vilaró (ACN)
Carme Rocamora / David Cobo
13 de juny de 2024, 19:54
Actualitzat: 14 de juny, 12:12h

El congrés extraordinari que havia de decidir si ERC s'incorpora al govern de Barcelona dirigit per Jaume Collboni ha quedat ajornat. L'afluència de la militància convocada a la cita ha superat les expectatives de la federació barcelonina i la convocatòria ha quedat suspesa per falta d'aforament, una participació que indica el debat que hi ha al partit sobre si governar amb el PSC. Així, s'allarga la incògnita sobre si el grup d'Elisenda Alamany -amb cinc regidors- acabarà formant part de l'executiu del PSC. De fet, ERC es dona més temps per prendre la decisió definitiva, perquè la discussió s'encavalcarà amb la ronda de consultes al Parlament, on la setmana que ve es discutirà el calendari de la investidura.

Les llargues cues que es veien des d'abans de les set de la tarda a l'Orfeó Martinenc han acabat sent l'avantsala d'una decisió imprevisible: la votació sobre el futur republicà haurà d'esperar. Això, a la pràctica, canvia el calendari que ja es preparava a l'Ajuntament de Barcelona per a un possible nou govern ampliat. El PSC també tenia previst validar el principi d'acord. Fonts socialistes admeten que ara la votació no té sentit -fins que es conegui el pla dels republicans- i es mostren "respectuosos" amb el seu debat intern. 

Al vespre, quan es demorava l'inici del congrés extraordinari, fonts oficials d'ERC a Barcelona han assegurat que "l'assistència excedeix l'aforament del lloc previst" i que per "garantir els drets de tota la militància a participar en aquest procés" es posposava el debat i la decisió. Ara, doncs, es buscarà un nou lloc i una nova data, detallen des del partit. La secretària general de la formació, Marta Rovira, és partidària de celebrar la votació "en els pròxims dies", tal com ha afirmat a SER Catalunya, on no s'ha decantat per cap opció.

Una de les curiositats d'aquest episodi és que l'aforament de la sala és de 270 persones. Tanmateix, els mateixos regidors d'ERC que van comparèixer davant la premsa aquest dimecres per respondre dubtes sobre el congrés -Eva Baró i Jordi Coronas- van informar repetidament que estaven cridats a la cita "diversos centenars" de militants. Fins i tot es va fer memòria i es va recuperar una xifra d'una convocatòria passada en què es va superar "el miler" d'assistents, mencionava el mateix Coronas. Malgrat això, la cita es va mantenir a l'edifici de l'Orfeó Martinenc i no s'ha habilitat cap mesura alternativa per poder fer front a la demanda de participació de la militància.

En aquest context, això amplifica la tensió ja existent al voltant d'aquest debat intern. Els republicans han arribat a la cita sabedors que la decisió no generarà consens i que caldrà argumentar-la de manera escrupolosa. Hi ha una divisió evident entre partidaris i detractors de l'acord. La culminació de les negociacions s'ha precipitat en pocs dies. Ara les diferents parts s'han mogut per marcar perfil -públic i privat- a l'hora de valorar tot el que implicaria incorporar els cinc regidors d'ERC a l'equip de Collboni. El grup municipal, després d'haver-se reconfigurat a partir de l'adeu d'Ernest Maragall, ho té clar i ha defensat els darrers dies la idoneïtat d'irrompre a la governabilitat de la ciutat. Altres veus de l'executiva barcelonina no ho tenen tan clar. Tampoc hi ha consens a escala nacional.

Entre les persones assistents hi havia la líder del partit a Barcelona, Elisenda Alamany, la regidora Eva Baró, el regidor Jordi Coronas, i càrrecs de Govern com el conseller en funcions Joan Ignasi Elena, les conselleres en funcions Natàlia Mas, Natàlia Garriga i Ester Capella, i la secretària general de Presidència en funcions, Núria Cuenca. També militants com Fabian Mohedano, o l'exlíder a Barcelona i exconseller de la Generalitat Ernest Maragall, que no era partidari d'una entesa amb el PSC.