El paper dels pròxims tres anys d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona es decideix aquest dijous en un congrés que convoca la militància a triar si el grup municipal pacta o no amb el PSC de Jaume Collboni. L'executiva barcelonina dels republicans ja ha donat el vistiplau al tràmit consultiu, i el grup municipal ha defensat la conveniència d'entrar a l'executiu socialista. Si això passés, es trencaria la dinàmica de 17 anys sense formar part del govern de la capital. Alhora, la decisió que es prengui transcendirà les fronteres barcelonines. En un moment de càlcul polític minuciós, el pas que faci ERC a la capital catalana condicionarà directament l'escenari que ha d'arribar al Parlament i la Generalitat, l'intent d'investidura de Salvador Illa o la repetició electoral.
De moment, totes les sensibilitats republicanes arriben a la cita sabedores que la decisió no generarà consens i que caldrà argumentar-la de manera escrupolosa. Hi ha una divisió evident entre partidaris i detractors de l'acord. La culminació de les negociacions -que havien quedat congelades per la doble finestra electoral, quan estaven gairebé enllestides- s'ha precipitat en pocs dies. Ara les diferents parts corren per marcar perfil -públic i privat- a l'hora de valorar tot el que implicaria incorporar els cinc regidors d'ERC a l'equip de Collboni. El grup municipal, després d'haver-se reconfigurat a partir de l'adeu d'Ernest Maragall, ho té clar i ja defensa públicament la idoneïtat d'irrompre a la governabilitat de la ciutat. Altres veus de l'executiva barcelonina no ho tenen tan clar. Tampoc hi ha consens a escala nacional.
"Compromís" del grup municipal i el pes d'una enquesta interna
El portaveu adjunt del grup municipal republicà, Jordi Coronas, ha comparegut aquest dimecres per defensar el pas endavant a l'hora de formar un govern municipal bipartit. "Quedar-se a l'oposició és una opció conservadora, potser còmoda i desagraïda en alguns moments", ha resumit, després d'apuntar que fa més de cinc lustres que ERC no intervé en la governabilitat de la ciutat. Després d'assenyalar les mancances detectades a Barcelona, com els epicentres de monocultiu turístic o la situació precària de l'ús del català, Coronas ha reivindicat "intentar aportar solucions des de l'àmbit on realment es poden aportar solucions", que és "comprometent-se amb un govern municipal amb totes les seves conseqüències".
La posada en escena de la compareixença d'aquest dimecres no era casual. Apareixien davant la premsa Coronas i Eva Baró, parts implicades a les dues candidatures que van competir recentment per assumir la direcció de la federació d'ERC a Barcelona. Es volia transmetre unitat davant la convulsió. A més, en el seu parlament, l'actual presidenta de l'agrupació barcelonina ha remarcat que aquest procés de decisió fa "mesos" que està en marxa, que s'han inclòs debats als casals de la ciutat i que s'ha informat la direcció nacional constantment. "Minuto y resultado", ha arribat a dir Baró, en referència a la informació que es passava als màxims responsables del partit a ERC nacional.
Entre els arguments que empenyen els partidaris de l'acord hi ha la necessitat de fer-se rellevant, especialment després d'haver quedat en quarta posició als darrers comicis municipals. Actualment, són tercera força a l'oposició, amb una incidència substancialment inferior a Junts (11 regidors) i Barcelona en Comú (9 regidors). L'aliança amb els socialistes és un moviment que deixaria uns efectes immediats -obtenir rellevància municipal- i que té potencialitats futures. Aïllar els comuns de la governabilitat es veu com una oportunitat de pescar una part del seu electorat l'any 2027, quan els barcelonins tornin a les urnes. A més, si tanquen una entesa amb Collboni, eviten que el PSC busqui altres aliances que els deixin fora de l'equació, argumenten algunes peces destacades del grup municipal.
Des de l'equip municipal, a més, es compta amb els resultats d'una enquesta encarregada pel partit el mes de febrer -quan ja s'havia fet públic que existien converses pel govern de Barcelona- a l'empresa Celeste-Tel. Aquest informe, al qual ha tingut accés Nació, conclou a partir de 600 enquestes que el 55% dels votants d'ERC estaven "d'acord" amb la idea d'arribar a un pacte amb el PSC i que un 11,5% hi estava "molt d'acord". Per contra, en "desacord" hi estava un 11,5% i els que optaven per "molt en desacord" es quedaven en un 3,4%. Entre els votants socialistes també s'imposava el vistiplau al pacte, tot i que amb uns percentatges menys engrescadors. Sigui com sigui, aquestes dades suposen un aval tranquil·litzador per als partidaris de segellar un govern de coalició.
Els partidaris del no defensen "coherència" amb la investidura
A l'altra banda, la dels partidaris de no entrar al govern, es critica en primera instància com s'ha cuinat la consulta, pel fet que ha estat convocada amb només 48 hores de marge. També consideren que ara -després de la desfeta electoral el 12-M, amb la investidura d'Illa sobre del tauler de joc i en ple debat intern a ERC- no és el moment de prendre una decisió tan transcendent, perquè aquesta hauria de ser coherent amb l'estratègia que redefineixin els republicans per intentar recuperar-se del procés.
“Mantenir aquest acord després del resultat del 12-M és il·lògic. L’escenari obliga el partit a reflexionar. No es poden prendre decisions a curt termini, sinó que abans s’ha de preparar una direcció política clara sobre cap a on s’ha d’anar. El partit s’ha de repensar”, apunta una veu amb ascendència a la federació de Barcelona, que aposta per la no entrada al govern municipal. “La majoria dels que defensen entrar-hi a ultrança i que han estat negociant són la gent que té càrrecs o ocupa llocs de treball al grup municipal i els districtes”, defensa una altra veu, que apunta que hi ha partidaris del pacte amb el PSC i d'evitar l'entesa en les dues candidatures que aspiraven a dirigir la de federació de Barcelona.
El Jovent Republicà i ERC Lleida pressionen en contra
Però més enllà del debat als espais de la formació a Barcelona, també s’han apuntat a la negativa faccions del partit. És el cas del Jovent Republicà. Les joventuts del partit han emès un comunicat que, tot i parlar de la investidura, té efectes sobre pactes amb el PSC en altres àmbits. "No podem permetre que l'unionisme s'apoderi del Govern de Catalunya", apunten. En clau de Barcelona, el Jovent ha sol·licitat al partit poder votar al congrés de dijous. Habitualment, les joventuts no tenen dret a vot en els congressos, però sí que han existit moments extraordinaris en els quals han pogut votar, com van ser les primàries del 2015 entre Alfred Bosch i Oriol Amorós per la candidatura a Barcelona. Finalment, la comissió de garanties del partit ha resolt que només podran votar aquells membres del Jovent que també siguin militants d'ERC.
Des d’ERC Lleida també s’ha publicat un comunicat aquest dimecres a la tarda. Si bé es posiciona en contra d’un pacte polític al Parlament amb el PSC, fa una reflexió més àmplia sobre qualsevol entesa amb els socialistes. “Fem una crida a mantenir la coherència i la integritat dels nostres principis, rebutjant qualsevol aliança amb aquells que han actuat en contra de la voluntat democràtica del poble català”, apunten. Els territoris no barcelonins pateixen sobre l'efecte que pugui tenir la decisió en el seu dia a dia.
Mentrestant, ERC nacional, amb opinions diverses, intenta no intercedir públicament en el debat. Aquest matí Oriol Junqueras, ara retirat temporalment de la presidència del partit, ha evitat valorar el pacte i ha defensat que la decisió ha de recaure en les bases. “Si la militància decideix avalar-ho, voldrà dir que està bé. Si decideix que no vol entrar [al govern municipal], voldrà dir que l’acord no és suficient”, ha dit en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. Junqueras ha estat un dels defensors -internament- de l’entrada al govern de la capital catalana. Al mateix temps, fonts republicanes pròximes a la secretària general del partit, Marta Rovira, recorden que a la cúpula de la formació es defensa que decideixi Barcelona, però que es considera necessària una reflexió estratègica tant a la capital del país com al Parlament sobre els pactes d'ERC amb el PSC.
Oficialment, veus de la direcció nacional insisteixen que és una decisió que forma part de l’autonomia local de Barcelona, i que respecten el procés de deliberació i decisió. També reconeixen que van demanar que l'anunci d'un principi d'acord s’ajornés, en dues ocasions. Primer a finals d’any, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, negociava els pressupostos al Parlament. I, després, davant l’avançament electoral a Catalunya. Un cop es conegui la decisió final, la direcció nacional en farà una valoració. El congrés comença aquest dijous les 19:00 hores i la votació és presencial. Els resultats tindran incidència, inevitablement, en la relació entre ERC i el PSC al Parlament, i les decisions que es prenguin per investir Illa o forçar la repetició electoral.