Oriol Junqueras marxa per tornar amb més força. El president d'ERC ha traslladat aquest dilluns a la permanent nacional del partit la decisió que ja va prendre després de la patacada electoral del 12-M: que plega temporalment de la presidència per escoltar "com un militant més" les bases i tornar a guanyar la seva confiança en el congrés previst pel 30 de novembre. Que la marxa de Junqueras no és un adeu definitiu ho evidencia la no posada en escena d'aquest moviment.
El partit no ha convocat cap compareixença ni roda de premsa, i ha informat de la decisió en un breu comunicat de dos paràgrafs. És una decisió que es produeix, a més, a l'ombra d'una actualitat política completament copsada per les negociacions de la mesa del Parlament. El president del partit podria haver escollit qualsevol altre dia de la setmana per oficialitzar la marxa, però ha considerat que no calia donar-li més centralitat. "És un fins ara", insisteixen des del seu entorn. Consideren que ara s'acaba una etapa i que al novembre en començarà una nova. Des del perfil oficial del partit, s'ha fet una publicació amb un agraïment.
Moltes gràcies Oriol @junqueras, per la convicció, la fortalesa i la determinació. Fins a la victòria, sempre ✊💛 pic.twitter.com/e6rQ8xzaAD
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) June 10, 2024
Les funcions de la presidència del partit les assumirà mentrestant la secretària general, Marta Rovira. La resta de càrrecs de l’executiva nacional es mantenen fins a la renovació de l’òrgan en el mateix congrés. El pas al costat de Junqueras arriba arran de la desfeta electoral de les eleccions catalanes, tot i que Junqueras no se'n va sentir responsable. Des del seu entorn recorden que s'ha passat gairebé quatre anys de la seva presidència del partit a la presó, i que els resultats a Catalunya provenen de l'obra de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat. Tot i que el partit va intentar una bicefàlia entre tots dos líders a l'estil del PNB, la distància era evident i es va fer més gran a finals de l'any passat, quan Junqueras no amagava la seva voluntat de ser el candidat a les catalanes. Per obra de Rovira, finalment es van esvair els dubtes i es va proclamar Aragonès candidat.
El dimarts després de les eleccions catalanes Junqueras va enviar una carta a la ciutadania assegurant que es veia amb força per liderar la nova etapa al partit. La seva postura inicial era celebrar un congrés exprés per revalidar la confiança de les bases, però la majoria de la direcció no era partidària d'aquesta opció i finalment no es va ni plantejar. En la reunió de l'executiva en què es va fixar el 30 de novembre per al congrés, va ser quan Junqueras va anunciar que plegaria temporalment. Cap de les veus presents a la reunió li va demanar explícitament un pas al costat.
El fins ara president del partit considerava que no havia de plegar, però en l'entorn es va imposar una certa pressió. Ja feia temps que Rovira, amb qui ha comandat el vaixell en els últims 12 anys, defensava la idea d'un fi de cicle. La va verbalitzar públicament també el dimecres després de les eleccions, en una carta en la qual va anunciar que no tornaria a presentar-se. Ho va fer després que Aragonès hagués anunciat que deixaria la política. També Sergi Sabrià, viceconseller, va fer el pas. El president d'ERC va maniobrar llavors amb l'anunci d'una retirada temporal.
Junqueras és un president estimat per les bases. Ho evidencia que ha revalidat el seu lideratge durant aquests gairebé 13 anys sense problemes. També és el president d'un partit que ha obtingut els millors resultats de la seva història sota la seva batuta, assolint el poder com mai. Però alhora la patacada posterior, malgrat que se'n desvinculi. La seva estratègia és fer d'ERC un partit gran i transversal. Tots els grans fitxatges d'altres espais han estat una decisió seva, com Joan Ignasi Elena, Raül Romeva, Joan Capdevila o Gabriel Rufián. L'estratègia s'ha castigat a les urnes en un moment de retrocés independentista, però Junqueras la vol mantenir i reforçar. Escoltarà les bases per redissenyar-la.
Mentrestant serà Rovira qui comandarà les negociacions per una possible investidura a la Generalitat i defensarà un canvi de cicle al capdavant del partit. La seva posició és la que també comparteixen dirigents com Aragonès, Laura Vilagrà, Josep Maria Jové, Marta Vilalta, Roger Torrent o Ester Capella. De moment no hi ha noms d'aquest sector a favor d'un canvi de lideratge que aspirin a la presidència del partit, però des de l'entorn de Rovira asseguren que hi ha possibilitats vàries i de fet, pensen en una dona.