- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
Pere Aragonès es retira de la primera línia política després de la patacada electoral d'ERC aquest 12-M. Així ho ha anunciat aquest dilluns en una breu intervenció des de la seu del partit. Aquesta és doncs la primera i més notòria de les conseqüències polítiques de la nit electoral, després que els d'Oriol Junqueras registressin 20 escons, la pitjor xifra des del 2010. "Per responsabilitat amb el país i partit que represento, no prendré l'acta de diputat i abandonaré la primera línia política. Inicio una nova etapa amb el mateix compromís amb la independència dels Països Catalans i la justícia social, des d'un altre lloc. Continuaré ajudant el país i partit que estimo, ERC", ha declarat. Ara, continuarà de president en funcions per fer la transició al nou inquilí que es posi al capdavant de Palau.
És un gest inhabitual en política catalana, el de plegar. Especialment, entre l'independentisme, a qui sovint se l'ha criticat per no renovar lideratges. Amb el moviment, Aragonès -que va assumir responsabilitats al Govern després de l'empresonament de Junqueras, primer com a conseller d'Economia, després com a vicepresident de Quim Torra i finalment com a president- fa una assumpció meridiana de la derrota i pren una decisió immediata, en menys de 24 hores. De fet, segons l'entorn del president, ell mateix es va plantejar anunciar la dimissió diumenge al vespre. Però finalment es va reposar l'anunci i es va decidir fer aquest dilluns de ressaca electoral.
La posada en escena ha demostrat que era una decisió per deixar clares responsabilitats individuals per la derrota. Ha comparegut sol des del faristol de la sala de premsa d'ERC, després de celebrar la permanent nacional del partit en la qual ha anunciat la seva decisió. A la sala hi eren els seus. La permanent nacional, encapçalada per Junqueras. Han seguit tota la compareixença en directe. Un cop Aragonès ha acabat, ha estat Marta Vilalta, portaveu del partit i companya d'Aragonès des de l'inici de la militància a les joventuts, qui l'ha abraçat. "Ser president ha estat l'honor més gran de la meva vida", ha dit cap al final de la intervenció.
Què significa que Aragonès plega? Continuarà al partit però no a la política institucional. Actualment, n'és el coordinador nacional a l'executiva. Com a Palau, mantindrà el càrrec fins que pugui fer la corresponent transició. També preveu endinsar-se en el procés de reflexió interna que creu que s'ha d'obrir a partir d'ara a ERC, per les derrotes acumulades des de l'any passat. "Em reafirmo amb els valors d'aquest partit. Porto més anys de la meva vida militant a ERC que no militant. Em sento plenament identificat amb el projecte i contribuiré a fer que s'enforteixi i torni a vèncer", ha reblat.
Malgrat la dimissió, el president ha defensat la tasca del Govern republicà, de la qual n'està molt convençut. Fer-la valdre de fet ha estat un dels puntals de la campanya electoral. Però la desconnexió amb la ciutadania és evident i ara el partit s'ha de revisar. Aragonès ho ha repetit per activa i per passiva, enviant així un missatge molt clar a Junqueras, que ja fa 12 anys que condueix el partit, també amb Marta Rovira. "ERC ha de portar a terme una reflexió col·lectiva. Per enfortir-nos, perquè tenim un projecte polític que val la pena", ha afegit.
Referma el paper d'ERC a l'oposició
Aragonès ja va comparèixer diumenge per reconèixer uns "molt mals resultats". També va deixar entreveure una decisió com la de plegar, quan va assegurar que assumia les responsabilitats "individuals i col·lectives". En paral·lel va fer un altre anunci. Que els republicans inicien una nova etapa a "l'oposició", enterrant d'aquesta manera qualsevol possibilitat de tripartit.
No ha aclarit, però, quin paper tindrà el partit en una hipotètica investidura, sigui d'Illa o de Puigdemont -els dos candidats ja han dit que volen aspirar-hi. Aragonès ha dit, d'una banda, que ERC serà "element de desbloqueig" des de l'oposició -tot i que no tindria la clau-. I, de l'altra, que "no facilitaran" una investidura del PSC, "ni participaran en operacions" que necessitin l'acord de socialistes i Junts. L'opció, doncs, que ERC investeixi algun candidat a la investidura i passi a l'oposició sense entrar al Govern no ha quedat resolta, de moment. És, per exemple, el que ha fet la CUP sempre que ha facilitat la investidura d'un president independentista.
Què ha fallat? Les patacades iniciades en les municipals de l'any passat ja feien preveure que els republicans vivien un fi de cicle lligat també amb la fi del procés, com ho certifica el fet que per primera vegada en 12 anys l'independentisme no hagi aconseguit majoria al Parlament. Però també han estat claus pel desgast dos elements: la governança en minoria i la negociació a Madrid. Davant d'aquest escenari de desfeta, pren força la possibilitat que ERC avanci el seu congrés nacional, que ara s'hauria de celebrar entre finals del 2024 i començaments del 2025.
