- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- I ERC, com encara el 12-M? Del desgast de governar a la consolidació de l'estratègia
- Oriol Junqueras: «ERC hauria de tenir prou força per no pactar ni amb irresponsables ni amb egoistes»
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
"No tinc la sensació d'estar substituint algú, ni molt menys l'Oriol Junqueras. No s'ha produït un relleu, s'intenta complementar un lideratge que existeix, però que no hi pot ser com abans". Aquestes paraules són de Pere Aragonès, quan encara no era president de la Generalitat i el líder d'ERC estava empresonat per l'1-O. Les recull Magda Gregori en el llibre biogràfic Pere Aragonès, l'independentisme pragmàtic (Pòrtic, 2020).
En aquell moment Aragonès no sabia que el 14-F del 2021 quedaria per davant de Junts i que situaria ERC al capdavant de l'executiu. Tampoc que Junqueras sortiria de la presó abans del previst pels indults. Però sí que sabia que s'estaven posant les bases d'un lideratge compartit. "Si li passa alguna cosa a Marta Rovira, et toca a tu" li va dir Junqueras des d'Estremera, abans que la secretària general del partit es veiés obligada a marxar a l'exili per esquivar la repressió. L'octubre de 2019, l'ungia formalment en una entrevista a Nació des de Lledoners.
I tal dia com avui els lideratges continuen de la mà malgrat les dificultats del Govern i que els resultats a les municipals i espanyoles no van ser els esperats. Ara, és a punt de començar la primera campanya electoral realment bicèfala a ERC, on el president de la Generalitat i el president del partit tindran perfils diferents i faran campanya sense restricció de moviments amb l'objectiu de complementar-se. Aragonès des d'un posat i to presidencialista, més moderat i propositiu tal com s'ha vist amb el finançament o el referèndum acordat. Evitarà el cos a cos amb Puigdemont i Illa i només el buscarà amb l'espanyolisme més dur, com aquest dilluns al Senat amb el PP. Junqueras amb més llibertat per dir la seva, jugant la carta de la proximitat, i pontant una mica més enllà les paraules del candidat del 12-M, per matisar-les i també confrontar els rivals. Aquest és el full de ruta si la campanya no es complica més del compte.
En la campanya del 14-F del 2021 la dualitat ja es va començar a plantejar. En aquell moment, però, els moviments de Junqueras estaven molt limitats per la presó, i la repressió era el puntal discursiu. Gaudia del tercer grau. Participava sempre conjuntament en actes de campanya d'Aragonès, i després tornava a dormir a Lledoners. La seva presència, però, va ser clau per quedar per davant de Junts i de Carles Puigdemont. Ara, però, amb una llibertat de moviment total, té ganes de "bolcar-se completament" en la campanya, apunten des del seu entorn. No fer-li ombra a Aragonès i trobar el to serà el gran repte.
Aquest model de president del partit i candidat a la presidència de la Generalitat recorda al PNB, que històricament ha actuat amb aquests dos perfils. Ara bé, malgrat que es pugui equiparar el nou model d'ERC amb el dels jeltzales, hi ha una diferència substancial: el lehendakari no mana al partit, obeeix l'Euzkadi Buru Batzar. I Aragonès sí que ho fa. Sí que participa de les decisions més importants que es prenen, coordinat sempre amb Junqueras i Rovira. Com es traduiran aquests encaixos en la campanya? Com plantejarà el partit que la veu de Junqueras, possiblement més despreocupada, no copsi les paraules d'Aragonès?
"Al president de la Generalitat ningú li fa ombra. És un mantra dels mitjans", apunten veus amb ascendència dins del partit. No volen que es converteixi en una "feblesa" el que consideren que pot ser una "fortalesa" en comparació amb els altres partits: tenir dues veus ben posicionades per omplir més espais. "Tots dos són actius", apunten. Ara bé, insisteixen que des de la presidència del partit -i no del país- es pot "mossegar més", en referència als dards creuats.
Els republicans encara no han fet públic el seu calendari de campanya, ni les línies que el guiaran. Però serà un equilibri entre la reivindicació de l'obra de Govern a què Aragonès li vol donar continuïtat, i la mirada llarga, a anys vista, que Junqueras vol aportar. Apuntava alguna d'aquestes reflexions ara fa unes setmanes a una entrevista a Nació. Hi haurà actes conjunts entre tots dos dirigents. Els principals. Però també per separat, intentant no contraprogramar-se. "Seria absurd que fessin tots dos tots els mateixos mítings si podem aprofitar ser a més d'un lloc a l'hora", afegeixen els republicans. Aquest és el pla, ara falta saber si serà efectiu o si una campanya sense les enquestes de cara i després de no haver tret prou rèdit a la presidència de la Generalitat provocarà tensions internes.