I ERC, com encara el 12-M? Del desgast de governar a la consolidació de l'estratègia

L'avançament no era l'escenari que havia projectat Aragonès, però la data escollida suposa la que li atorga més possibilitats a les urnes; els republicans aprofitaran les eleccions per treure pit de la "feina feta" des de Palau i en solitari

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al ple del Parlament que va rebutjar els pressupostos.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al ple del Parlament que va rebutjar els pressupostos. | Hugo Fernández
17 de març del 2024
Actualitzat a les 22:02h
L'objectiu era esgotar la legislatura. Acabar tots els projectes en marxa i no deixar-ne gaires al tinter, i de passada poder reivindicar que aquesta ha estat la presidència més llarga i estable des de 2010. Avançar notòriament amb el traspàs de Rodalies, aconseguir la condonació de part del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) pactat amb Pedro Sánchez, proposar un model de finançament singular... El rebuig als pressupostos, però, ha capgirat tots els plans de Palau i de la sala de màquines d'ERC. Ja no hi havia marge per continuar amb solidesa. 

L'escenari de maig és, en tot cas, el millor moment per un avançament en clau republicana: abans de les europees per evitar quedar eclipsats per Carles Puigdemont, amb Junts sense candidat efectiu clar, amb el cas Koldo esquitxant el cap de l'oposició, Salvador Illa, i abans de l'agreujament extrem de la sequera per l'arribada de l'estiu. ERC afronta l'etapa amb convenciment. Amb un president que va iniciar l'any abrigat per les bases del seu partit perquè continuï al capdavant del comandament i ja en precampanya. Quines són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats amb les quals compta ERC de cara als comicis? Sabrà mantenir-se com la primera força independentista? Revalidarà els 33 escons?

Debilitat: el desgast de governar (en solitari)

Després de 41 anys, el 2021 ERC recuperava la presidència, que havia estat durant quatre dècades en mans del PSC, Convergència i Junts. Aragonès va iniciar el mandat amb unes expectatives molt altes, amb el repte de demostrar que es pot governar en clau independentista sense abaixar en cap moment la bandera social. Però ara governar desgasta, i fer-ho en un canvi d'etapa -el postprocés- i en minoria ha suposat que els republicans s'hagin vist abocats, sobretot des del trencament amb Junts, a una crítica persistent de l'oposició, que ha furgat constantment en la situació de feblesa del Govern que ha acabat instal·lant-se en públic. Hi ha hagut alguns èxits i més endreça en la gestió, però també problemes com l'educació, la sequera (hi haurà més restriccions si no plou) i ara la crisi amb els funcionaris de presons. 

Amenaça: dificultats per recollir els fruits a Madrid

Quan el govern espanyol va concedir els indults, ERC no va poder reivindicar la paternitat de la mesura, perquè no es podia explicar -encara- la negociació. Quan els republicans van aconseguir la reforma del codi penal, l'independentisme més irredempt carregava contra ells, fins i tot amb acusacions de "botiflers". I després del 23-J, Puigdemont ha tingut més protagonisme en els pactes amb el PSOE malgrat que els republicans hagin estat també decisius per l'amnistia. A la sala de màquines d'ERC són conscients que ja no estan sols a l'hora de relacionar-se amb el govern espanyol i que han de fer-se valer més. Amb la investidura de Sánchez van aconseguir grans compromisos com el traspàs de Rodalies i la condonació del deute del FLA, però algunes d'aquestes carpetes ara han quedat congelades. Tampoc es podrà posar en marxa la taula de diàleg entre governs. 

Fortalesa: la presidència i la coherència estratègica 

Tot i l'avançament electoral, Aragonès ha tingut una presidència més llarga que Puigdemont o Torra, una fita que el relaciona amb l'estabilitat després de temps convulsos i incerts pel procés. Volia recuperar la insitucionalitat, i hi ha dedicat esforços. A més, a grans trets -sense poder complir tot allò projectat- ha mantingut una coherència estratègica a l'hora d'impulsar polítiques socials, amb mesures com l'energètica pública, l'aposta pel català, el combat a la pobresa menstrual, la fiscalitat progressiva i negociacions amb Madrid per regular l'habitatge. Seran les polítiques dutes a terme els últims anys les que ERC aprofitarà per fer valdre un projecte que continuarà defensant, sense girs de guió. 

Oportunitat: el lideratge independentista 

El 14-F del 2021 Puigdemont va ser, des de Waterloo, el cap de llista de les eleccions per Junts. Malgrat la capacitat de l'expresident per estar sota dels focus, les eleccions el van situar tercer. Avui, la majoria de les enquestes -de moment sense que encara estigui clar si Puigdemont serà o no candidat efectiu- continuen reservant l'últim lloc del pòdium als juntaires, que a més estan amenaçats de perdre múscul pel quart espai independentista, ara amb Clara Ponsatí i Jordi Graupera i l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols. La situació suposa un avantatge per ERC, que disposa d'una estructura de partit greixada, i que intentarà mantenir-se en el lideratge independentista per davant dels exsocis i disputar la primera posició al PSC.