Junts va instal·lar a Argelers el quarter general de les eleccions del 2024. Carles Puigdemont es va traslladar a la Catalunya Nord amb la perspectiva d'un retorn immediat: la llei d'amnistia, després d'un entrebanc sonat, estava a punt d'aprovar-se definitivament. Tot feia pensar que podria seure al seu escó quasi set anys després de l'últim dia -el de la declaració fallida de la independència- que va trepitjar el Parlament. La nit electoral del 12-M va ser agredolça: Puigdemont va obtenir 35 escons, quinze més que ERC -una dada especialment celebrada en l'executiva de l'endemà-, però set menys que Salvador Illa. Dos anys després, el líder de Junts encara no ha pogut abandonar l'exili.
Sí que va protagonitzar un retorn fugaç el dia de la investidura del nou president de la Generalitat, però continua residint a Waterloo, des d'on comanda el partit. En tot aquest temps hi ha hagut una sèrie de canvis: Albert Batet ja no presideix el grup parlamentari -ara és Mònica Sales qui ocupa la posició, amb Salvador Vergés com a portaveu-, s'ha trencat l'acord amb el PSOE a Madrid i les perspectives electorals s'han anat tornant magres arran de la irrupció d'Aliança Catalana. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) dibuixa un empat amb l'extrema dreta independentista, i les prospeccions publicades pels mitjans tracen un escenari de davallada. La incògnita sobre el futur de Puigdemont persisteix.
La fitxa de Junts
- Resultat eleccions 2024: 35 diputats (+3 respecte 2021)
- Projecció darrer CEO: 19-20 diputats
- Candidat 2024: Carles Puigdemont (no està confirmat que repeteixi)
- Millor % de vots: Girona (34,88%)
- Pitjor % de vots: Barcelona (19,35%)
Els ulls posats a Waterloo (i a Ripoll)
A l'espera de veure com van les eleccions municipals -la recta final per tria candidat a Barcelona és el símptoma del moment que travessa el partit-, Junts veu com la competència amb Aliança li esgarrapa suports. Les fonts oficials indiquen que el gir en el discurs -duresa contra "l'infern fiscal" que viu Catalunya, més mà dura amb l'empadronament, subratllar el discurs sobre seguretat i més competències en immigració per evitar que el país continuï amb aquest model de creixement demogràfic- no té a veure amb la irrupció de l'extrema dreta independentista, però són dos fenòmens que van en paral·lel i que tenen l'origen en el món municipal del partit de Puigdemont.
Els alcaldes i regidors, de fet, van elevar una sèrie de demandes a la direcció, entre les quals la de nomenar un cap de l'oposició per plantar més cara a Illa. Per raons simbòliques -es vol continuar visibilitzant l'exili del líder- i per raons pràctiques -Puigdemont es va comprometre a no exercir com a rival d'Illa al Parlament si no guanyava les eleccions, i triar algú que ho fes podria donar pistes sobre la seva successió-, es va acabar descartant. Tampoc s'ha posat en marxa un Govern alternatiu, a l'estil del que va impulsar el PSC en l'anterior legislatura, malgrat que era la intenció. La feina d'oposició es basa en denunciar la tendència "espanyolitzadora" d'Illa i dels seus socis.
Al llarg dels últims dos anys, a banda, Junts ha incidit en dues línies argumentals: crítiques a Illa per seguir el full de ruta dels Comuns en matèria d'habitatge i xoc frontal amb ERC, especialment a Madrid. No hi ha hagut marge d'entesa sobre el nou finançament -pactat per Oriol Junqueras a la Moncloa-, sobre la condonació de part del deute en mans del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i tampoc sobre el consorci d'inversions, que el grup de Puigdemont va contribuir a tombar al Congrés dels Diputats. La relació irrecuperable amb els republicans contrasta amb les bones intencions que han intentat mostrar sempre públicament el líder a l'exili i Junqueras quan s'han trobat a Waterloo.
Bèlgica, dos anys després de les eleccions, continua sent l'epicentre de Junts. És on s'hi prenen totes les decisions, i es manté el dubte sobre què passarà en cas que Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Voldrà continuar a la presidència del partit? Repetirà com a candidat a la Generalitat o deixarà pas a figures com Míriam Nogueras o Salvador Vergés? Si les municipals no són propícies, els alcaldes i regidors assenyalaran amb el dit cap a Waterloo i cap al secretari general, Jordi Turull? Són preguntes que es podien intuir des del quarter general d'Argelers, però que s'han anat materialitzant a mida que avançava una legislatura amb més pes al Congrés que al Parlament.
