- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
El primer cap de setmana de campanya, un responsable de l'espai Jean Carrère d'Argelers on Junts hi té instal·lat el quarter general de cara al 12-M va entregar una còpia de les claus a un dels membres de l'equip de Carles Puigdemont. Era el diumenge 28 d'abril, ja hi havia gent -treballadors del partit, assistents que havien arribat d'hora al míting matinal, periodistes que volien deixar els equips de feina dins del pavelló- esperant per entrar i el més pràctic era que Junts disposés de les claus per obrir el recinte. Especialment perquè cada dia de les últimes dues setmanes l'activitat arrenca d'hora, entre les 7.30 del matí i les 8, que és quan se celebra la primera reunió.
Aquesta primera trobada és més aviat política, amb un repàs de l'actualitat i dels missatges del dia anterior, amb presència -física o telemàtica- dels principals dirigents de Junts, entre els quals el candidat, el secretari general Jordi Turull i el cap de campanya, Albert Batet. També s'hi sumen responsables de comunicació. Després es procedeix a una cita de caire més tècnic, amb una vintena de persones, que s'encarrega d'executar les ordres. Què vol dir? En essència, validar materials de campanya, preparar les escaletes dels mítings a Argelers -tasca que recau en Carmela Fortuny, exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès i responsable de l'oficina del candidat- o bé coordinar els actes territorials.
Al darrere de tota l'estratègia hi ha Batet, un dirigent de l'estricta confiança de Puigdemont, que vetlla perquè tot quadri. Entre els guardians del missatge hi ha el mateix Puigdemont, que es prepara personalment les intervencions en papers manuscrits. Des de l'equip de campanya assenyalen que no l'han d'ajudar a redactar res -el candidat va exercir com a periodista- i que, com a molt, se'l pot orientar a l'hora de deixar anar les frases que aspiren a colar-se entre els titulars de la jornada. Un exemple pràctic: quan Matías Carnero va proferir una sèrie d'insults contra ell, es va decidir de manera consensuada que les formes de resposta serien suaus. "Perquè és el president", resumeixen al partit.
Junts ha traslladat l'equip de comunicació pràcticament al complet des de Barcelona. A l'espai Jean Carrère hi ha dos espais prefabricats: en un hi ha la sala de premsa, que també es pot convertir en plató per fer entrevistes o gravar material de campanya, i en l'altre hi ha la gent que treballa per la campanya, inclòs personal del grup parlamentari. Turull té equip propi, que comparteix també amb Josep Rull, número tres de la candidatura. Els dos, de llarga trajectòria, són els encarregats de liderar la campanya més tradicional arreu del territori. El secretari general, per exemple, es va desplaçar aquest dissabte d'Argelers a Tortosa un cop acabat el míting central a la Catalunya Nord.
Rull és qui representa Puigdemont als debats. Una aposta que té a veure amb la seva capacitat dialèctica -més amable que agressiva, circumstància que noten els rivals, que fins i tot ho posen de manifest entre bastidors abans i després d'aparèixer per televisió-, l'experiència en la gestió i també la capacitat de projectar un to moderat. En canvi, la número dos de la candidatura, Anna Navarro, fitxatge estrella de Puigdemont, està tenint un paper discret. Amb prou feines va parlar dos minuts al míting inicial, no va pujar a l'escenari en el central i només ha aparegut en la roda de premsa sobre economia. Míriam Santamaria, de l'equip de Puigdemont, s'ha convertit aquests dies en la seva ombra.
Com es trien els missatges de campanya? Té prioritat el candidat, que és qui apareixerà en les informacions. En mítings grans, un cop determinada l'escaleta, se selecciona un frame per cadascun dels oradors. Un exemple del central d'aquest cap de setmana: Salvador Vergés -cap de llista per Girona- havia de parlar al voltant de la independència; Jeannine Abella -cara visible a Lleida- tenia l'encàrrec de centrar-se en el "bon govern"; i Mònica Sales -Tarragona i Terres de l'Ebre- s'havia de centrar en el "fer-se respectar". "I ni tothom va complir", ironitzen a la sala de màquines del partit. Vergés, estrella en ascendència, acostuma a sobrepassar les fronteres del missatge fixat.
Mobilització de recursos
En campanya, tots els treballadors del partit es mobilitzen. Responsables de comunicació com Pere Martí i Clàudia Martínez estan instal·lats a Argelers, mentre que Xavier Jordà, que suma anys treballant al costat de Turull, va pujant i baixant en funció de l'agenda del secretari general. Laura Borràs, presidenta del partit, disposa de circuit propi territorial, sempre acompanyada per Pep Elias, encarregat de documentar les seves intervencions i de fer fotografies amb la militància. Pep Montané, responsable de premsa del grup parlamentari, i Anna Grabalosa, encarregada de la comunicació de la presidenta del Parlament, Anna Erra, també es multipliquen durant la campanya.
Els responsables territorials del partit -entre ells David Saldoni, adjunt a Turull- també s'han d'arromangar aquests dies per omplir els cinc autobusos serigrafiats amb vinils amb la cara de Puigdemont i els principals missatges de campanya. La idea del retorn, amb focus en el presidenciable, impregna tots els materials. El candidat, en aquest sentit, és el missatge. I els seus guardians estan instal·lats a Argelers per protegir-lo. Amb la presència permanent, per cert, de Jami Matamala, l'amic gironí que va acompanyar l'expresident a l'exili i de qui no s'ha separat els últims anys. Els guardians del missatge, en aquest sentit, també són els guardians de Puigdemont a l'espera que es produeixi -ara sí?- el retorn a Catalunya.