- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
De tots els candidats a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont és el més veterà. Repeteix per tercera vegada com a cap de cartell, convertit en referent absolut de l'espai de Junts, i aspira a aconseguir una victòria -o, si més no, una majoria suficient de l'independentisme- per tornar al Palau de la Generalitat. Destituït per l'article 155, protagonista d'una batalla judicial des de l'exili contra l'Estat i preparat per tornar gràcies a la llei d'amnistia, Puigdemont és una de les figures que ha generat més atenció mediàtica en els últims anys. Aquestes són deu curiositats de la seva trajectòria, algunes poc conegudes, que permeten retratar millor el personatge.
1. Família de pastissers, fundador de l'ACN
Fill d'Amer, nascut l'any 1962, la seva família regenta una pastisseria amb els capricis -un dolç similar als carquinyolis- com a producte estrella. Puigdemont coneix el negoci, ara en mans de la seva germana, però es va inclinar per una carrera en el món del periodisme que el va portar, entre d'altres, a fundar i a dirigir l'Agència Catalana de Notícies (ACN). També va impulsar la revista Catalonia Today, vinculada des de l'inici al diari El Punt Avui. Un dels directors del rotatiu, Xevi Xirgo, va combinar aquesta tasca amb l'escriptura de les memòries de l'expresident de la Generalitat, publicades en dues parts: l'etapa a Palau i la primera fase de l'exili a Bèlgica.
2. Un quart d'hora per decidir
Encara ara, Puigdemont recorda amb nitidesa com el 9 de gener del 2016 va rebre la trucada d'Artur Mas per baixar a Barcelona: l'esperava una oferta per presidir la Generalitat. El seu nom feia dies que circulava en entorns de Convergència i de les entitats que vetllaven perquè el veto de la CUP a Mas no fes descarrilar el procés, però no havia rebut cap plantejament concret. El líder de Junts, que era amb les seves filles en un bufet lliure de Girona quan li va sonar el telèfon, va tenir un quart d'hora per decidir-se. Va acceptar.
3. Una promesa (incomplerta)
Un cop acceptat el càrrec, Puigdemont va dirigir-se a l'executiva de CDC per dir que no seria candidat a les eleccions. Ho va repetir en el consell nacional de l'endemà, celebrat a Bellaterra. El pas del temps -i les circumstàncies polítiques del procés- van fer que aquest compromís s'anés dissolent. Quan el líder de Junts ja havia donat llum verda a la proposta de Mas però encara no era president investit pel Parlament, va ser Albert Batet, ara cap de campanya al 12-M i un dels seus principals suports, va suggerir la necessitat que els Mossos ja l'escortessin cap a casa, a Sant Julià de Ramis, per minimitzar qualsevol risc de cara a la investidura.
4. El pin per marxar a l'exili
Puigdemont porta anys desmentint que marxés a l'exili amagat en el maleter d'un cotxe. Ho va fer assegut al seient del darrere, amb el seu bon amic Jami Matamala al volant. Vestia vestit i corbata, i portava posat el pin de president de la Generalitat davant del risc de ser detingut.
5. Domicilis discrets a l'estranger
Les circumstàncies personals i polítiques l'han dut a residir en múltiples estances al llarg dels últims anys. En la primera etapa de l'exili, per exemple, va buscar-se un apartament a Lovaina, des d'on atenia les trobades amb els advocats, en aquell moment encapçalats per Jaume Alonso-Cuevillas. Quan va ser detingut a Alemanya, i mentre esperava el veredicte sobre l'extradició, va instal·lar-se en un pis a Berlín propietat d'una família catalana -des d'allà es va decidir que Quim Torra seria president de la Generalitat per davant de l'altre aspirant, Miquel Buch, que va rebre el veto de sectors de Junts- i també en una casa prop d'Hamburg. En les últimes setmanes ha buidat la Casa de la República de Waterloo.
6. La manera de preparar discursos
Puigdemont es troba més còmode en les rèpliques que en els discursos institucionals. En els mítings, es prepara notes manuscrites en fulls de mitja quartilla. Com un dels primers polítics en utilitzar Twitter, presta atenció a les frases susceptibles de ser convertides en titulars. El passat periodístic fa que rastregi sovint el que es publica d'ell.
7. Pel·lícules en blanc i negre
A diferència de bona part de la classe política, amant de les ficcions sobre el poder, l'expresident de la Generalitat prefereix les pel·lícules en blanc i negre. De sèries, una de les seves preferides és Sí, ministre. Des de Bèlgica li hauria agradat poder mirar més continguts de la plataforma 3Cat, però per qüestions de drets no tot el material està disponible a fora.
8. Conill a la rabiosa, el plat preferit
En el primer volum de les memòries queda clar que el conill a la rabiosa és el plat preferit de Puigdemont. Hi fa constar la decepció que sent quan el plat -elaborat amb conill, farigola, romaní, ceba, all i vi- no està disponible en un dinar prop de Girona amb Anna Gabriel, exdiputada de la CUP amb qui negocia el suport a la qüestió de confiança del 2016.
9. Casat i amb dues filles
L'expresident està casat amb Marcela Topor, i té dues filles, la Maria i la Magali. Van estudiar a l'escola pública durant l'educació primària, i la secundària ja la van cursar a la concertada. L'origen romanès de la seva parella fa que Puigdemont tingui nocions d'aquesta llengua. El seu pas per l'exili i pel Parlament Europeu l'ha ajudat a millorar l'anglès i a perfeccionar encara més el francès, que ja dominava abans d'aterrar a Bèlgica.
10. Un funeral des de l'exili
Un dels episodis més tristos que ha viscut Puigdemont des de l'estranger ha estat la mort del pare, que es va produir durant la campanya electoral de la tardor del 2019. El seu entorn sempre recorda que l'expresident va haver de seguir el funeral per streaming. Companys seus com Lluís Puig o Toni Comín han hagut de viure el mateix tràngol.