Ara sí, comença el ball del finançament. No serà el primer, n'hi haurà més. Ni tampoc serà plàcid, més aviat al contrari. El Consell de Política Fiscal i Financera d'aquest migdia a Madrid serà tens i un bon escenari perquè les comunitats del PP s'esbravin contra la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que els presentarà el sostre de despesa, pas previ per portar uns pressupostos al Congrés que no s'aprovaran, i les bestretes. El punt clau de la cita, però, és que obre el debat sobre el finançament singular.
No hi ha cap proposta tancada amb ERC, per això es preveu que la ministra esbossi el marc del nou sistema i poca cosa més. Hisenda traslladarà a les autonomies quina és la voluntat del govern espanyol i què s'està treballant. Bàsicament, Montero aspira a fer compatible els pactes a Catalunya, que van situar Salvador Illa a la Generalitat, amb un model que garanteixi la solidaritat i en què "tothom hi surti guanyant". Aquesta és la gran aposta d'Hisenda: aconseguir un model en què tots els territoris guanyin més, i situar el PP en la tessitura d'oposar-s'hi, com ja va passar amb el FLA.
A la cita d'aquest dilluns, les comunitats del PP carregaran contra el govern espanyol pel suposat tracte de favor a Catalunya, denunciaran la "insolidaritat" i acusaran Montero de cedir als interessos dels independenistes. La ministra respondrà que és capaç de trobar la quadratura del cercle, amb un sistema que garanteixi la solidaritat i que tots els territoris rebin més diners. Hisenda és conscient que s'haurà de gratar la butxaca i posar més recursos sobre la taula. El consens de mínims -i poc constructiu- és que tothom vol reformar un sistema del 2009 que està caducat des del 2014.
Les converses avancen
La celebració de la trobada forma part del full de ruta pactat pels negociadors, per això no ha inquietat els republicans. En les darreres setmanes, les converses bilaterals han estat "constructives", a diferència del que havia passat en altres moments. L'intercanvi de propostes va donant resultats i les posicions van "convergint" en àmbits clau com l'ordinalitat o la població ajustada. Però queda encara molta feina per fer i fonts coneixedores de les converses apunten que hi haurà encara més Consells de Política Fiscal per detallar les concrecions del nou model fins a aprovar-lo.
Quan això passi, caldra tenir enllestit també un paquet legislatiu, amb les reformes legals necessàries -se'n preveuen, com a mínim, tres: modificar la LOFCA, la llei de finançament autonòmic i la llei de tributs- per renovar el sistema. Això encara trigarà entre quatre i cinc mesos. L'actual equilibri de forces al Congrés deixa en l'aire l'aprovació de la reforma. A l'espera de conèixer-ne tots els detalls, Junts s'ha desmarcat del PSOE i insisteix que el nou model ha de ser un "concert econòmic". Dins del grup de Sumar també hi ha divergències, més fàcilment reconduïbles.
La derivada dels pressupostos
Si el calendari pactat a dia d'avui -els calendaris sempre poden variar, i més en una negociació tan complexa- es compleix, la negociació dels pressupostos d'Illa podria començar de cara a l'any vinent, cap al febrer, cosa que situaria l'entrada en vigor dels comptes a la primavera. Aquesta és la principal derivada de la negociació del finançament. A Palau són conscients que primer cal arribar a un acord sobre el model i, després, es podrà obrir la negociació pressupostària amb ERC i els Comuns, socis prioritaris.
Mentre no hi hagi una proposta sobre la taula, el Departament d'Economia manté l'hermetisme i el Govern, a través de la portaveu, insisteix que els acords s'han de complir -el que van fer amb ERC, amb ordinalitat i recaptació inclosa, i també el de la bilateral del juliol, menys ambiciós- i que convé treballar amb discreció en una carpeta que genera recels arreu de l'Estat i molt "soroll polític". De soroll n'hi haurà, i força, al Consell de Política Fiscal, que serà un autèntic ball de bastons per començar a discutir del finançament.
