Si el PSC, el PP i els Comuns no haguessin impedit la seva arribada a l'alcaldia el juny del 2023, Xavier Trias (Barcelona, 1946) es trobaria en aquests moments en l'equador del mandat com a alcalde de Barcelona. Poques setmanes després d'una operació de genoll que l'ha fet anar de corcoll, aquest dirigent històric de Convergència, guanyador de les municipals del 2023 i al capdavant del consistori entre el 2011 i el 2015, atén Nació per participar en la primera entrega de la sèrie d'episodis especials de l'Snooker centrats en el llegat de Jordi Pujol. Com a conseller de Salut i de Presidència, com a portaveu a Madrid i com a referent a Barcelona, coneix l'expresident de manera privilegiada.
Vostè que ha treballat amb ell en moltes etapes, com el definiria?
Un gran patriota. Una persona enamorada de Catalunya i que li ha dedicat la vida. Amb més encerts o menys, però ell la vida l'ha dedicada a Catalunya.
En termes més personals, com recorda aquelles etapes?
No soc neutral. Amb Pujol es va crear una situació d'afecte i simpatia mútua. Em vaig sentir molt estimat. Quan hi havia alguna cosa que no anava bé, deia que la culpa era seva.
Va entrar com a responsable sectorial, a Salut, i va acabar tenint pes polític.
A mi, Josep Laporte, que era conseller de Salut, em va venir a buscar perquè la sectorial de Salut de Convergència li tenia mania. Vaig entrar-hi per ajudar. El traspàs més important que vam tenir va ser el de l'àmbit de la sanitat, als vuitanta. Volíem que fos un sistema finançat públicament i que atengués tothom. Era una mica revolucionari, i qui va ajudar-nos va ser Pujol, que va creure en nosaltres. Va aguantar pressions.
I s'acaba implicant políticament a fons: passa a Presidència i després com a portaveu a Madrid.
A mi em dona tot el suport. Tot el que vam fer va ser buscant complicitats. Amb Joan Clos, per exemple, quan era alcalde de Barcelona. Nosaltres no podíem tenir Clos en contra de les transformacions sanitàries. També vam tenir col·laboració amb alcaldes com Antoni Farrés, exalcalde de Sabadell, que era admirador de Pujol. Persones molt allunyades del pujolisme tenen respecte envers la persona. Soc admirador d'ell, no és cap secret.
Té alguna escena de sofà que retrati el personatge?
Una vegada vam anar a buscar Andreu Mas-Colell per portar les universitats. Li vaig demanar que li muntés una escena de sofà, perquè ell venia dels Estats Units i no li podíem oferir un sou alt. I va ser a la inversa: Mas-Colell ens va dir que, quan el president del teu país et demana una cosa, la fas. L'escena del sofà ens la va fer ell!
En exercici del càrrec, Pujol està preocupat pel seu llegat?
Està preocupat per les coses ben fetes i perquè el país vagi endavant. La seva preocupació és que les coses vagin endavant. No és una preocupació només identitària, sinó una preocupació econòmica i social, per tal que les coses vagin bé. Estava molt preocupat per la situació social de la gent. Quan les coses no són fàcils, cal buscar enteses.
I Pujol n'era capaç?
Jugava a això, no? Nosaltres teníem majoria absoluta i la llei del Servei Català de la Salut la vam aprovar amb ICV. Vam cedir perquè la col·laboració fos màxima.
El juliol del 2014, vostè diu que Pujol ha de desaparèixer, just després de la confessió.
Vaig fer enfadar molta gent.
Per què ho va dir?
Es generen situacions de destrucció. Es va entendre molt malament. No és un plantejament de desaparèixer, sinó que el focus mediàtic el destruirà. A molta gent li ha sortit l'anitpujolisme que portava dins. En l'època de Pujol dissimulaven, però després els ha sortit. El que volia dir és que era millor no parlar-ne durant un temps, perquè després agafaria la seva dimensió. L'impàs que s'ha generat últimament fa que ara moltíssima gent comença a enyorar-lo. No tothom, però és una situació nova.
Per què creu que va confessar? Per salvar els fills? Per expiar un pecat?
Em veig incapaç de saber per què. Jo no li hauria aconsellat. Crec que va estar mal aconsellat.
Perquè era millor no dir-ho o perquè no va aconseguir l'efecte desitjat?
Perquè no va servir de res. És molt Pujol, aquest acte: "La culpa és meva". Podríem haver evitat alguna de les coses que han passat.
- Xavier Trias, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Se sentia amenaçat per l'Estat?
Estic segur que sí. El que li ha passat a Pujol és resultat de tots aquests invents de la Camarga. La situació d'interès destructiu envers Convergència ha existit durant molts anys. Ho he viscut en les pròpies carns.
L'error és pensar que posar-se al davant de la defensa ho frenarà?
A la vida, cadascú té les seves circumstàncies. Jo no he reconegut mai res perquè no és veritat. Hi ha més ganes de destruir que d'aclarir la veritat de tot això.
En algun moment va veure pràctiques sospitoses del fill gran? Va considerar necessari advertir-ne?
El fill gran tenia les seves dificultats, i la seva manera de fer les coses. Hi ha gent que hi ha estat d'acord, o que hi ha col·laborat, i d'altres que hem estat outisders. Em veig incapaç de jujtar-ho. Als meus fills sempre els dic que no es fiquin en res que tingui a veure amb la política. Ni directa, ni indirectament.
I això que vostè s'hi ha dedicat durant anys i anys.
Potser ara no m'hi dedicaria, perquè l'ambient ha canviat. Ara és destructiu, abans era de com fer les coses conjuntament.
Una figura com Pujol funcionaria, en el context actual?
Persones amb la força que tenia, moral i de prestigi, ara no en tenim.
Però funcionaria?
Crec que sí, faltaria que el deixessin manar. Ara seré una mica pretensiós: vaig guanyar les eleccions a Barcelona i es van ajuntar els socialistes, els Comuns i el PP. Molt curiós. Aquests també es van ajuntar per carregar-se Pujol. L'obsessió, durant molts anys, va ser carregar-se Convergència.
Va ser un error posar en joc el llegat polític arran de la confessió?
Allà ens vam equivocar tots. Encara hi ha gent a Junts que creu que s'ha d'apartar al màxim de Convergència, però és cada cop menys.
Com a conseller de Pujol, quin llegat creu que han deixat els seus governs?
Defenso el meu: la revolució de la sanitat. És un llegat importantíssim, més enllà del sistema: és la voluntat de crear un sistema universal per a tothom. Encara hi ha discusssions sobre els immigrants. En la meva època, això ni es discutia, tots estàvem d'acord que era per a tothom. Tothom tenia els mateixos drets. Hem d'anar amb compte que aquesta mentalitat no es perdi.
I quin pòsit ha deixat Convergència?
En el fons, Junts és una mica fill d'això. És un partit de centre, a vegades una mica esquerranós, cosa que a molts ens agrada, i molt nacionalista.
El procés hauria estat possible sense Pujol?
El procés es produeix perquè t'han portat a una situació límit, i no ha desaparegut. La gent continua creient que la independència és la solució bona per al futur. Pujol no era independentista, però estava convençut de la nació catalana, i creia que això es podia fer dins d'una Espanya diferent. Ell jugava a fer aquesta combinació tan especial d'una Espanya diferent, d'una Catalunya forta que ajudés a transformar Espanya.
Més tibar que trencar.
Un dia, els de Madrid estaven il·luminats i van fer allò de nomenar-lo espanyol de l'any. Era un dia que s'havien fotut un porro.
Vostè sempre ha dit que carregar-se Convergència va ser un error. Per què es va fer?
Es va crear un ambient perquè fos així. Hi ha vegades a la vida que quan estàs decebut prens decisions que després t'adones que són un disbarat.
- Xavier Trias, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
La biografia espatllada de Pujol té, també, el component d'un Estat que ho va fer tot per frenar l'independentisme amb l'operació Catalunya.
Hi ha poca gent que ha explicat de manera clara la gravetat del que han fet contra Pujol. Tot això s'ha utilitzat de manera molt vergonyosa. Hi ha informacions falses, mig veritat, mig mentida... I això no és només d'un partit, és de més d'un partit.
Té la sensació que Pujol va pensar que era immune a tot això, pel seu paper en la Transició?
No, però ningú s'imagina el grau de filibusterisme d'aquesta gent, que és capaç d'inventar-se proves.
La història acabarà absolent Pujol, passi el que passi amb la causa judicial?
Si la gent pensés com jo, sí.
Abans lamentava que dins del seu espai polític hi hagués gent que s'apartés de Pujol. En el seu entorn mateix, hi ha hagut aniversaris, com el vuitantè, que van ser molt discrets.
Hi ha gent que ha quedat dolguda. No ha estat fàcil, tot això. Ni per la família Pujol, ni pels que ens considerem pujolistes, ni pels convergents que no són gaire pujolistes. Són situacions molt difícils.
