Hi va haver una etapa que a Jaume Alonso-Cuevillas, dins de Junts, se'l coneixia com a llenapistas. El sobrenom li va posar Elsa Artadi, que en aquell moment —la primavera del 2019, quan el partit va fitxar el primer advocat de Carles Puigdemont per formar part de les llistes al Congrés dels Diputats— era un dels noms que més manava al partit. Cuevillas, advocat de llarga trajectòria i una capacitat innata per connectar amb el públic, tenia una presència mediàtica destacada, omplia els mítings sense esforç i disposava —encara disposa, de fet— de línia directa amb Puigdemont, amb qui l'uneix un vincle personal i professional per les experiències viscudes al llarg dels anys.
Assegut al seu despatx, situat a la zona alta de Barcelona i on hi guarda una urna de l'1-O, rememora a Nació un dels moments que més l'ha impactat en els últims anys de carrera jurídico-política: haver-se reunit amb l'expresident a Lovaina, on residia temporalment en un apartament, per tractar qüestions legals quan l'extradició semblava a tocar. Amb Cuevillas instal·lat en una cadira, a tocar de la paret, i Puigdemont al llit perquè no hi havia més espais.
"El 29 d'octubre del 2017 dino amb ell, a Sant Julià de Ramis, dos dies després de la declaració d'independència. L'endemà, dilluns, havíem quedat que ens veuríem a les nou del matí al Palau de la Generalitat amb Jordi Turull", recorda l'advocat, ara retirat de la primera fila, per evocar quina era la proximitat amb el líder exiliat, a qui va acompanyar en la primera batalla contra l'extradició a Bèlgica. Cuevillas va deixar el Parlament poc abans que Pere Aragonès avancés les eleccions, però no està desvinculat de Junts.
Es manté com a afiliat i, si li demanen, farà la campanya que calgui a la Catalunya Nord, on ara s'ha instal·lat Puigdemont. Assegura que feia mesos que havia parlat amb ell sobre retirar-se de la política activa, perquè necessitava que es visualitzés un retorn full time a l'advocacia. No l'ha deixada mai —en tot aquest temps algun company de professió s'ha sorprès de veure'l als jutjats—, però és cert que no havia estat la seva ocupació preferent. "És la meva vida de sempre, aquesta", assenyala un migdia de dilluns, entre cas i cas per atendre.
Cuevillas, que no repeteix a les llistes del 12-M, va gaudir més de la política al Congrés que al Parlament. A Madrid disposava de més torns d'intervenció —sosté que els seus intercanvis amb dirigents de Vox, guardats a YouTube, podrien emmarcar-se també en el gènere còmic— i tenia més incidència a l'hora de redactar lleis, com una que va acabar portant oficiosament el seu nom vinculada a la durada de les investigacions judicials. "La vida a Madrid era dura: agafar un AVE a les sis del matí de dimarts i tornar dijous a quarts de dotze de la nit. Li vaig dir al president que volia tornar a Catalunya. Ell hi estava d'acord, però Jordi Sànchez, no", ressalta.
En aquell moment, Sànchez era secretari general de Junts. Tot i això, Cuevillas es va presentar a les primàries per anar a les llistes al Parlament: va quedar tercer, per darrere d'Artadi —ara retirada— i de Joan Canadell, que venia d'un pic de popularitat com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona. A la candidatura del 14-F del 2021 acompanyava Laura Borràs, amb qui havia fet una bona amistat a Madrid.
- El millor moment?
Quan era diputat al Congrés.
- El pitjor moment al Parlament?
Quan vaig sortir de la mesa del Parlament.
- Una coneixença que s'emporta d'aquesta etapa?
Anna Balsera, diputada d'ERC.
- Tornaria a fer-ho?
Ja ho he fet!
De fet, quan Borràs arriba a la presidència del Parlament, el situa com a secretari de la mesa. Va ser un periple curt: en una entrevista a Vilaweb va defensar que no calia córrer el risc de la inhabilitació per tramitar resolucions declaratives i simbòliques sobre l'autodeterminació, i se'l va convidar a plegar. No guarda bon record del funcionament de la mesa, en tot cas. "És una cosa molt avorrida", sosté. El va substituir Aurora Madaula, també propera a la presidenta de Junts.
Quina relació hi té ara? "Se m'identifica amb ella perquè hi tinc amistat. En la majoria de consells que li he donat, però, no m'ha fet cas", assegura Cuevillas, que és clar a l'hora d'afirmar que hi ha hagut sectors del partit que han volgut desacreditar el lideratge de Borràs. Això lliga amb el regust que li deixa el pas per la política institucional. "Els partits no tenen un funcionament democràtic. Són molt verticals i estan jerarquitzats. No maneguen bé la discrepància. Quan qüestiones per costum, com passa amb els que venim del món del dret, notes que et vas convertint en un incordi", subratlla.
Al llarg de la conversa també assegura que els partits "desaprofiten tothom". I revela també un dels consells que li va donar Lluís Llach quan va entrar a les llistes de Junts al Congrés: "Mantingues la teva independència". Dos dies abans de confirmar a la direcció que formaria part de la candidatura a Madrid, Cuevillas va sopar amb Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, que li va recomanar no fer el salt a la política institucional. Un salt, per cert, que ell hauria preferit fer al Parlament Europeu, però les circumstàncies van portar Puigdemont a ser el cap de cartell.
Mentrestant, això sí, Cuevillas es va fer un fart de presentacions al territori —un llibre seu de preguntes i respostes sobre la batalla judicial contra l'Estat omplia arreu on anava— acompanyat en algunes ocasions de Llach. "Deia que ell els parlaria i que després jo els cantaria una cançó", assegura amb un somriure. El sentit de l'humor afilat és una de les marques de la casa, fins i tot en els moments menys amables que ha viscut el grup parlamentari de Junts.
Cuevillas, per exemple, no oblida el malestar generat quan, juntament amb altres quatre diputats —Joan Canadell, Ester Vallès, Cristina Casol i Aurora Madaula—, va saltar-se la disciplina de vot per acceptar una ILP sobre les parades d'ocells de la Rambla. Quan un responsable del grup va dir a Canadell que estaria tres plens sense parlar, Cuevillas va indicar que a ell li sortiria a retornar, perquè feia setmanes que tenia un perfil baix. No es vol pronunciar sobre els casos de Casol i de Madaula, que van denunciar violència masclista i assetjament en l'últim tram del mandat.
"Em sentia inútil, estàvem en una legislatura morta". Va ser plegar i que Aragonès, de qui elogia el sentit de l'humor i lamenta que se'l vulgui presentar només com un "bon noi aplicat", anunciés eleccions. Ell ja no hi serà, però durant un temps va ser una estrella del procés i fins i tot anunciava tardors calentes que no van acabar d'arribar. "La gent m'estima", recorda amb nostàlgia. I puntualitza que això no ha passat amb altres fitxatges estrella que no venien de la política, com ara Manuel Pizarro o bé —atenció— Anna Navarro, la número dos de Puigdemont el 12-M. En efecte, no són el mateix.