En les pròximes setmanes es parlarà molt de totes aquelles persones que es presenten a les llistes del 12-M. De tothom que ocuparà per primera vegada un escó o que repetirà en el nou Parlament que es constituirà després dels comicis. Però també hi ha aquells polítics que pleguen per començar una nova etapa fora de l'hemicicle. Unes veus que també representen l'essència dels partits. Com és l'experiència de ser diputat? Es desconnecta de la vida que hi ha fora de la institució? En parlem amb Eulàlia Reguant, que ha estat diputada entre el 2017 i el 2019, i també entre el 2021 i el 2023. Va plegar abans d'acabar-se l'actual legislatura per dedicar-se al debat intern de la CUP, el Procés de Garbí. En els pròxims dies, i abans que arrenqui la campanya, en parlarem amb diputats d'altres formacions també de sortida.
Rep Nació al casal popular Lina Ódena, un espai autogestionat que va néixer fa cinc anys inicialment com a lloc ocupat i que ara, després d'un desallotjament, s'ha consolidat com un local de lloguer. En aquest indret Reguant, que durant la seva etapa com a diputada ha compaginat hemicicle amb assemblees populars, dedica bona part de la militància que fa al seu barri, Sant Antoni i l'Esquerra de l'Eixample. Ara que no és diputada, on es projecta en el futur? "Estic treballant al Centre d'Estudis d'Unitat Popular . Reconec que, quan pensava a plegar com a diputada, vaig patir una certa crisi personal de no saber què sé fer", revela.
És una sensació que emmarca en el fet d'haver participat durant gairebé vuit anys en la política institucional. Llicenciada en Matemàtiques i amb estudis en cooperació internacional, abans de dedicar-se a la política havia treballat en entitats diverses en processos d'incidència política i en organitzacions socials com Setem, Justícia i Pau, i Lafede.cat. De fet no és una diputada d'aquelles que porta tota la vida en política, però malgrat això diagnostica una certa desconnexió que es viu des de la primera línia. "De vegades mires ofertes de feina i tens clar que això ho saps fer, perquè abans ho havies fet, però et qüestiones si després de vuit anys ho sabràs continuar fent", admet.
- Quin és el millor moment que has viscut com a diputada?
Quan vaig gaudir més va ser el famós 6 de setembre del 2017 (lleis de desconnexió pel referèndum). També quan vam aprovar el reconeixement de Rojava.
- I el pitjor?
Quan Pere Aragonès va aprovar els pressupostos del 2022 amb el PSC. Vaig sentir molta impotència perquè suposava un fi de cicle, una supeditació a unes polítiques que no eren en cap cas les que es plantejaven a l'inici de la legislatura ni les que el país necessita.
- Has fet alguna amistat d'un altre grup parlamentari?
Ruben Wagensberg (ERC).
Tornaries a ser diputada?
Ara mateix no.
Sobre el pas per Parlament, reconeix "sentiments ambivalents". Diu que no es pot concebre com una "feina" ni com una "relació laboral", perquè és "molt més", i per això defensa que els cicles molt llargs com a diputat "són perillosos". La CUP, de fet, té la limitació de dos mandats en el seu codi ètic. Està satisfeta de la feina feta? "M'agradaria haver fet moltíssimes coses més. Sempre existeix la sensació que has fet curt", respon. Ara bé, destaca amb orgull haver aconseguit que el Parlament sigui el primer a escala internacional que ha reconegut l'administració del nord i est de Síria.
Què és el que més l'ha sorprès de la política institucional? No dubta. Les estructures inamovibles del funcionament en seu parlamentària. "Funciona d'una manera determinada i el perquè és que sempre ha estat així. Per usos i costums. I els usos i costums s'haurien de poder canviar. Diu molt poc d'un espai que ha de ser una àgora política. Tot és molta escenificació", afegeix. A quines dinàmiques es refereix, però? Parla "d'al·lèrgia" a la "formalitat" existent, que assegura que es projecta més de cara enfora que en la realitat del dia a dia. També d'unes jerarquies i verticalitat en el sí dels grups parlamentaris que considera poc representatives de la realitat.
Ser diputat és un privilegi o una responsabilitat? Responsabilitat "tota", per la gent que es representa, però sosté que és un privilegi tant per la sort que la gent voti l'espai polític que representes, com sobretot pels guanys econòmics. "Quan la mitjana dels salaris del país no arriba als 30.000 euros bruts l'any, que en cobris més de 60.000 és un privilegi que s'ha de poder dir i reconèixer. És un anatema. Que els salaris estiguin per sobre de la mitjana que tu dius representar t'aïlla de la societat", apunta. Els diputats de la CUP, de fet, són els únics del Parlament que cobren menys que la resta. Així ho van decidir en el seu codi ètic. Cobren més d'un 60% menys que els seus homòlegs. "Per representar a la gent no t'has de convertir en un franciscà, però has de poder conèixer la realitat de la gent que representes", insisteix.
També lamenta altres qüestions com imatges que se li han quedat gravades a la retina per sempre més. Per exemple, en la legislatura del 2017 quan es debatia una Iniciativa Legislativa Popular sobre educació que s'havia registrat amb més de 90.000 signatures i l'hemicicle estava mig buit. "Em va saber greu davant d'una qüestió que precisament estava presentada per la gent organitzada", diu. Ara bé, també reconeix que en setmanes de ple molts grups parlamentaris aprofiten hores de debat per reunir-se amb entitats i organitzacions. "De vegades entre una cosa i l'altra no pensem prou en la imatge que s'està transmetent". Un espai del Parlament? El pati del bar. En aquest indret es troba sovint a representants de la CUP, que té els despatxos a tocar. I a Reguant, que en converses informals amb els periodistes sempre destacava el patiment en les votacions a la cambra per la manca d'acords amb una ERC de qui esperava un "gir radical" amb polítiques públiques que posessin el "benestar de la gent" al centre.