Eulàlia Reguant: «En el procés de debat de la CUP sortiran nous lideratges»

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979), una de les veus fortes al Parlament en els darrers anys, deixa la primera línia política. Ho ha anunciat a la militància aquest diumenge a la clausura de l'Escola d'Estiu de la CUP i ho desgrana en aquesta entrevista amb Nació. La renúncia, meditada de fa temps, es farà efectiva aquest dilluns. Reguant pren la decisió un cop constatat que s'ha acabat un cicle polític al país, i en el marc de l'obertura del debat estratègic i organitzatiu que farà la CUP. La diputada fa una crida a la participació en aquest procés de refundació, que ha de servir per analitzar i repensar l'estratègia de l'organització després de la doble patacada electoral -28-M i 23-J- i davant de la nova etapa que s'obre a Catalunya.

Per què deixa l'acta de diputada?

Som davant d'un final de cicle polític. Fa temps que ho hem anat dient, però ara no se li escapa a ningú que s'ha acabat. La decisió està meditada des de fa temps, i en el marc del procés de debat estratègic i organitzatiu que engega la CUP es un bon moment. La idea era fer-ho després de les eleccions municipals, quan es volia obrir aquest procés. Les espanyoles van alterar el nostre calendari, i també va modificar el meu a l'hora de deixar l'acta. Estic convençuda que en el procés de debat que engega la CUP es forjaran i sortiran nous lideratges, perquè hi ha gent preparada i capaç, i, per tant, és positiu deixar el Parlament, tornar a la militància normal, a la meva assemblea, al meu barri i als diferents espais. És útil per a tothom.

Quan es fa efectiva la renúncia?

Aquest dilluns.

"El debat ha de servir per enfortir una CUP que sigui útil per a més gent"

Com és que no prefereix acabar la legislatura? 

Hem de veure què passa amb aquesta legislatura. Va començar com l'última oportunitat de mantenir el cicle obert, amb la investidura de Pere Aragonès. Ben aviat vam veure que l'eix vertebrador del Govern, o d'ERC, passava més per Madrid que per prendre la iniciativa política a Catalunya. Podria esperar? També és positiu fer-ho ara, abans del procés de debat que engega la CUP, o vinculat a aquest procés de debat, per acompanyar, forjar, treballar i que vagin sorgint veus noves i cares noves que ja existeixen que la gent no coneix, però que la militància sí.
 El debat intern és perquè apareguin nous lideratges? 

Ha de servir per enfortir una CUP que sigui útil per a més gent, per recuperar i treballar propostes que permetin que el país recuperi la iniciativa política. S'ha acabat un cicle polític, però estic convençudíssima que hi tornarà a haver moments per avançar en polítiques transformadores que ens permetin avançar en el procés d'autodeterminació. El procés de debat ha de servir perquè la CUP sigui una eina més forta per garantir que s'aprofundit en aquest procés.

"L'eix principal de la plítica catalana no passa per Catalunya, passa per Madrid"

Marxa decebuda amb la política institucional? 

Han estat vuit anys molt intensos en primera línia. Vuit anys on, malgrat que hi pugui haver en l'actualitat molta frustració, hem viscut moments històrics com a país i com a poble, que jo els he pogut viure des de primera línia però que els ha viscut tothom. Deixo l'acta de diputada decebuda que, actualment, l'eix principal de la política catalana no passa per Catalunya, sinó que passa per Madrid.

La primera línia política crema?

Crema, o passa factura la sobreexposició. Cada espai polític veurà com treballa les coses, però per nosaltres i per mi fer de diputada no és una feina, sinó que és una forma de militar i d'aportar a l'organització i al país. És 24/7 i això cansa. Quan una se sent cansada i considera que porta la motxilla molt plena, facilitar també l'espai. Des del cansament és molt més difícil d'aportar.

"Les relacions polítiques que es van forjar el 2017 ara mateix estan viciades"

Algun cop se l'ha presentat com la negociadora més dura de la CUP. Ho ha percebut així?

Ho he percebut així en el moment que llegeixes cròniques en què apareix així. He intentat, en tot el que he fet, aportar des de la perspectiva que creia que era millor pel país i la seva gent. Si era necessari plantar-se davant de propostes polítiques insuficients o que anaven en la línia contrària del que havia de servir per millorar la vida de la gent i avançar en el projecte independentista, doncs s'havia de fer.
 Ha parlat de lideratges. El moviment independentista pot construir alguna cosa mentre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras continuïn liderant els dos principals partits?

Comparteixo bastant la reflexió que va fer Jordi Cuixart quan va plegar. És evident que les relacions polítiques que es van forjar el 2017 ara mateix estan viciades, marcades per la repressió, però també per diferències que a vegades es fa difícil de veure a què fan referència. No em posaré en el que ha de fer ERC i Junts, però seria interessant que tots dos partits obrissin un procés de debat estratègic i organitzatiu com fa la CUP.

Deixa de ser diputada, a què es dedicarà?

Tinc ganes de militar amb els companys de la CUP i d'altres espais amb qui històricament he tingut relació. Em prendré un temps i laboralment ja ho veurem. Els diputats no tenim atur, però de moment em prendré un temps de descans. No deixaré de participar d'espais i d'assemblees.

"En aquest procés de debat, m'agradaria que hi hagués gent més enllà dels que hi som en el dia a dia"

Tindrà algun paper en el debat que obre la CUP? 

Hi participaré com espero que hi participi no només la militància activa de la CUP, sinó també aquella gent que en algun moment dels darrers anys s'ha enfadat i ha marxat a casa, la que s'ha cansat i ha anat a agafar aire, la que s'ha acostat i no ho ha acabat de veure clar... En aquest procés de debat, m'agradaria que hi hagués gent més enllà dels que hi som en el dia a dia, i que serveixi per agrupar i plantejar coses a partir dels aprenentatges, dels encerts i dels errors, i fer-ho de manera compartida amb tota la gent que en tots els anys d'història de la CUP, d'alguna manera o altra, hi ha aportat.

Entenc que és un debat profund i que es vol ampli. Està en joc la continuïtat de la CUP com a marca electoral?

Això ho decidirà la CUP. El debat és al voltant dels 20 anys de municipalisme, sobre encerts i errors del procés independentista; per poder analitzar la conjuntura política actual, en un context internacional convuls i complex. I de tot això en sortirà una profunditat estratègica i organitzativa.

Els mals resultats a les eleccions municipals i espanyoles precipiten aquest debat?

Fa molt temps que, en el si de la CUP, ja es parlava d'un procés de debat estratègic, per actualitzar i llegir el que estava passant. Es volia fer després de les municipals, que a ningú se li escapa que, en general, no es va obtenir el que es volia. Malgrat alegries com Girona i altres llocs amb bons resultats. Es volia engegar aquest procés després de les municipals, però era necessari analitzar els 20 anys del municipalisme. Aquest 2023 ha fet 20 anys de les primeres candidatures com a CUP en unes eleccions locals. L'aparició de la convocatòria electoral espanyola va estroncar el procés de debat. Certament, a ningú se li escapa que uns mals resultats obliguen a pensar, però ja hi havia la remor de fons per haver de fer aquest debat.

"Molt probablement, la CUP no llegeix bé el context existent i fa unes propostes que no acaben d'encaixar en com es mouen les coses"

Em pot posar algun exemple sobre cap a on ha d'anar aquest debat intern? Alguna cosa concreta. Què es posarà a debat?

Es posarà a debat la revisió de 20 anys de municipalisme. Què ha funcionat i què no, quan ha funcionat i quan no. Hem de poder fer una anàlisi crítica, en el sentit de propositiu, del cicle que s'ha acabat de l'octubre de 2017. Hi ha qui ha fet molts llibres, però pensem que cal un debat i una reflexió profunda més enllà de grans titulars al voltant de què va passar. Són elements que ens serveixin per enfortir la unitat popular i el moviment independentista, i per tornar a generar aquells moments o polítiques que són transformadores i útils. Del debat n'ha de sortir una CUP que sigui útil per encara més gent.
 
Quins errors creu que ha comès la CUP que expliquin els últims mals resultats electorals?

La CUP, després de les municipals i espanyoles, fa una primera valoració de per què han passat les coses. Molt probablement, no llegim bé el context existent i fa unes propostes que no acaben d'encaixar en com es mouen les coses. Tenir temps per poder fer anàlisis de context profundes també és necessari.

La CUP va començar com a soci prioritari per a la investidura del Govern, però fa temps que s'ha trencat la relació. Haurien d'haver fet alguna cosa diferent?

La investidura d'Aragonès va ser l'última gran oportunitat de mantenir el cicle obert, i així ho creiem i n'estàvem convençudes. En aquell moment llegim i percebem és que el Govern i ERC triga molt poc a virar i posar l'eix a Madrid, i no aquí. Junts, més enllà de la retòrica, fa més o menys el mateix, i ara ja està en aquesta mateixa posició. Veníem d'un cicle amb una alta capacitat legislativa del Parlament, que tensionava els límits constitucionals i que apel·lava a una majoria de la població que estava altament mobilitzada. Aquesta és la combinació que ens porta als moments de més capacitat de sobirania, a l'1-O. Una capacitat legislativa que avança en drets, que tensa els límits i que posa un mirall a l'Estat. Després es comença a abandonar. Més flexibles des de la CUP? Un pot ser flexible si hi ha horitzons clars.

Ara no n'hi ha?

Quan la deriva porta a no aprofundir en grans transformacions, o a modificar l'eix en les polítiques polítiques que són el motor de canvi, no es pot ser flexible. Sovint es diu que la CUP és molt bel·ligerant en els pressupostos. Vam ser flexibles amb els pressupostos de 2017, perquè hi havia un horitzó clar compartit. No vol dir que en els de 2022 hi hagués d'haver un referèndum l'any seguent, però sí tenir clar cap a on va el país i el Govern. Quan observem que hi ha un acord d'investidura amb alguns elements que podien mostrar un canvi de rumb -des de la internalització del transport sanitari o del 061, o de la manera com s'aborden els desnonaments- i no passa, i no hi ha un horitzó clar, doncs és més difícil ser flexible.

"ERC ha estat una decepció per a la CUP"

Parlava de legislació per tensionar i mobilització al carrer. El país podia sostenir els nivells de mobilització del cicle 2017-2019?

El país necessitava sostenir-ho. Quan parlem de mobilització no necessàriament vol dir que hi hagi sistemàticament milers de persones al carrer. Té a veure amb la capacitat de facilitar que la gent s'organitzi, construeixi espais de contrapoder. El moviment de defensa de l'habitatge ha estat durant molt temps un espai de contrapoder, però fregir-lo durant molt temps de multes administratives, no ajuda. Un exemple del que hauria pogut fer el Govern per tensionar: la llei de regulació dels lloguers. ERC negocia i aprova una llei d'habitatge amb el govern espanyol, que és molt menys ambiciosa que la catalana i envaeix competències. Després accepten presentar recurs al TC contra la llei que ells han negociat i votat. Ara veiem que el govern espanyol no accepta part de les propostes de la Generalitat per regular els lloguers. ¿No hauria estat més interessant buscar la via per recuperar aquí la llei de regulació dels lloguers suspesa? S'havia dit que el moviment independentista era un moviment d'impugnació al règim i de proposta política per la garantia de drets, i això ara mateix es fa difícil de veure.

ERC ha estat una decepció per la CUP?

Sí.

Hi haurà investidura de Pedro Sánchez?

Es mouen diversos elements, i Sánchez es mourà en funció de les enquestes. Tinc la sensació que sí, però no sé massa per on s'estan movent les coses, i es fa més difícil de saber.

"L'amnistia ha de portar associat el dret a l'autodeterminació, si no estarem reproduint l'amnistia del 1977"

Junts ha virat cap a una estratègia de negociació que fins ara liderava ERC?

S'ha ubicat en un marc similar al d'ERC, més enllà que la retòrica sigui una mica diferent. És important que tothom sigui clar: es parla molt d'amnistia, i està bé. La CUP fa molt de temps que parla i teoritza sobre l'amnistia. Cal tenir clar que una amnistia que no porti implícit o explícit el reconeixement del dret a l'autodeterminació ho convertiran en un punt i final. L'origen del conflicte és l'exercici del dret a l'autodeterminació, i per això és important lligar-ho sempre. L'amnistia ha de portar associat el dret a l'autodeterminació, si no estarem reproduint l'amnistia del 1977.
 
El debat gira al voltant de l'amnistia, però tant ERC com Junts han deixat per més endavant l'autodeterminació. És un error o és ser possibilista per intentar aconseguir alguna cosa? 

L'Estat ha utilitzat la repressió per pacificar i matar el conflice. L'independentisme ha de mantenir viu el conflicte, generar les condicions per avançar en la resolució democràtica del conflicte. Si l'Estat utilitza l'amnistia per tancar el cicle de repressió i fer veure que el conflicte no existeix, com a independentisme estarem acceptant que la repressió ha fet la seva feina. L'amnistia hauria de ser una eina per reconèixer que existeix el dret a l'autodeterminació. Si l'Estat diu que el que va passar eren un delictes relacionats amb l'exercici del dret a l'autodeterminació. Si ja no és delicte, això vol dir que el dret a l'autodeterminació no és delicte i que es pot reconèixer. No sembla que el PSOE es mogui en aquest sentit, però l'independentisme ha de tenir clar quin és el seu marc, i posar això sobre la taula.

Vostè marxa quan han de començar els contactes pels pressupostos. Trobarà a faltar negociar amb la consellera d'Economia? 

Ho trobaria a faltar si les propostes que hi hagués damunt la taula fossin propostes per anar a l'arrel de les qüestions estructurals que viu aquest país. En un país on una de cada quatre persones viu al llindar de la pobresa des de fa més de deu anys, el que està posant de relleu és que és una qüestió estructural i que les polítiques que s'estan fent no han anat a l'arrel del problema. Si arribés un conseller que fes coses que vagin a l'arrel pensaria: "Ostres, ho fan ara que no hi soc". No, no ho trobaré a faltar.