26
d'agost
del
2023
Actualitzat
el
28
d'agost
a les
11:33h
Junts mostra símptomes d'un viratge cap a una estratègia de pactisme amb el PSOE. Si més no, així és el que es desprèn dels últims acords al Congrés, que han portat la socialista Francina Armengol a presidir una mesa progressista a canvi, entre altres mesures, de millores per al català a Europa i de permetre al partit de Carles Puigdemont tenir grup propi a la cambra. Un gest important que es tradueix en més temps de paraula, més presència en comissions i més diners. Els de Míriam Nogueras hi tindran dret perquè el PSOE els ha cedit quatre diputats, que després tornaran al grup socialista. Sumar ha fet el mateix amb ERC. La mesa ho avalarà aquest dilluns i és un gest que hauria de greixar les converses de les pròximes setmanes.
L'ANC, que promou la creació d'un quart espai a través d'una "llista cívica" que reculli l'independentisme decebut, ha criticat els moviments dels partits al Congrés. Si la línia pactista es manté de cara a la investidura de Pedro Sánchez, fonts de l'entitat sostenen que "deixarà molt d'espai" per a una candidatura alternativa que es presenti en unes eleccions al Parlament per defensar "l'efectivitat de la independència". Quan va fer-se públic l'acord a la mesa, l'ANC va carregar amb duresa contra ERC i Junts, acusant-los de "submissió a l'Estat". "Facilitar la constitució de la mesa és entrar en el joc de qui ens vol súbdits", va dir l'organització en un comunicat.
La sala de màquines de l'ANC està atenta als moviments a Madrid mentre prepara la mobilització de la Diada. La presidenta, Dolors Feliu, va lamentar el rumb de les negociacions i en un acte a la Universitat Catalana d'Estiuva advertir que amb el PSOE només s'hi han d'acordar els termes de la independència, en un moment en què el debat gira entorn d'una possible amnistia. "O independència o res, no ens conformem amb menys", deia dimarts Feliu des de Prada de Conflent. En una entrevista a l'ACN, ha insistit que cal posar Sánchez en la dicotomia d'haver de triar entre la independència o la repetició d'eleccions. Tant ERC com Junts han entrat a negociar, amb el doble objectiu de l'amnistia i l'autodeterminació.
Els republicans sostenen que les converses actuals són un aprofundiment de l'estratègia que fa tres anys que despleguen els republicans al Congrés. Els juntaires, abanderats del discurs de la confrontació, si més no verbal, mantenen l'hermetisme sobre les negociacions. L'acord amb el PSOE per tenir grup propi -no només al Congrés, també al Senat- han despertat crítiques entre sectors de l'independentisme, que han cristal·litzat sobretot a les xarxes socials. L'ANC no ha fet públic cap nou comunicat oficial i fonts consultades sostenen que "l'impuls de la llista cívica està pendent del grau de compromís efectiu dels partits independentistes" respecte de l'objectiu de la independència.
I en aquest context arriba l'Onze de Setembre, en ple debat sobre la investidura, i l'ANC confia poder-la condicionar des dels carrers. De fet, Feliu s'atribuïa en l'entrevista a l'ACN "la caiguda" del Govern, entenent com a tal la sortida de Junts de l'executiu el passat octubre. Feijóo ho intentarà a finals de setembre, i si no ho aconsegueix serà el torn de Sánchez, que vol arribar als 178 diputats que va reunir Francina Armengol. La manifestació de l'ANC servirà per calibrar l'estat d'ànim del moviment, sobretot del més militant, i l'entitat espera "sacsejar" les negociacions de la investidura. A la rereguarda, l'opció de la "llista cívica" pot guanyar força si finalment l'independentisme institucional -sobretot Junts, perquè ERC no ha variat en aquest sentit- entra a jugar la partida del diàleg al Congrés.
L'ANC, que promou la creació d'un quart espai a través d'una "llista cívica" que reculli l'independentisme decebut, ha criticat els moviments dels partits al Congrés. Si la línia pactista es manté de cara a la investidura de Pedro Sánchez, fonts de l'entitat sostenen que "deixarà molt d'espai" per a una candidatura alternativa que es presenti en unes eleccions al Parlament per defensar "l'efectivitat de la independència". Quan va fer-se públic l'acord a la mesa, l'ANC va carregar amb duresa contra ERC i Junts, acusant-los de "submissió a l'Estat". "Facilitar la constitució de la mesa és entrar en el joc de qui ens vol súbdits", va dir l'organització en un comunicat.
La sala de màquines de l'ANC està atenta als moviments a Madrid mentre prepara la mobilització de la Diada. La presidenta, Dolors Feliu, va lamentar el rumb de les negociacions i en un acte a la Universitat Catalana d'Estiuva advertir que amb el PSOE només s'hi han d'acordar els termes de la independència, en un moment en què el debat gira entorn d'una possible amnistia. "O independència o res, no ens conformem amb menys", deia dimarts Feliu des de Prada de Conflent. En una entrevista a l'ACN, ha insistit que cal posar Sánchez en la dicotomia d'haver de triar entre la independència o la repetició d'eleccions. Tant ERC com Junts han entrat a negociar, amb el doble objectiu de l'amnistia i l'autodeterminació.
Els republicans sostenen que les converses actuals són un aprofundiment de l'estratègia que fa tres anys que despleguen els republicans al Congrés. Els juntaires, abanderats del discurs de la confrontació, si més no verbal, mantenen l'hermetisme sobre les negociacions. L'acord amb el PSOE per tenir grup propi -no només al Congrés, també al Senat- han despertat crítiques entre sectors de l'independentisme, que han cristal·litzat sobretot a les xarxes socials. L'ANC no ha fet públic cap nou comunicat oficial i fonts consultades sostenen que "l'impuls de la llista cívica està pendent del grau de compromís efectiu dels partits independentistes" respecte de l'objectiu de la independència.
La Diada farà de termòmetre
Des de l'entitat sostenen que ERC i Junts no han de facilitar la governabilitat de l'Estat. De fet, la direcció volia promoure l'abstenció el 23-J, però els socis ho van tombar i va mantenir-se neutral. Ara, opta per bloquejar la investidura de Sánchez. "Els esdeveniments ens aniran marcant el camí", sostenen. El full de ruta fixa que les bases de l'ANC decidiran sobre la "llista cívica" l'últim trimestre d'aquest any, que coincidirà amb el tram final de les negociacions a Madrid. Les Corts es dissoldran el 28 de novembre si no hi ha cap candidat que aconsegueixi els vots necessaris per arribar a la presidència. Mentrestant, al marge de candidatures alternatives, l'ANC insisteix a pressionar els partits perquè avancin cap a la independència.I en aquest context arriba l'Onze de Setembre, en ple debat sobre la investidura, i l'ANC confia poder-la condicionar des dels carrers. De fet, Feliu s'atribuïa en l'entrevista a l'ACN "la caiguda" del Govern, entenent com a tal la sortida de Junts de l'executiu el passat octubre. Feijóo ho intentarà a finals de setembre, i si no ho aconsegueix serà el torn de Sánchez, que vol arribar als 178 diputats que va reunir Francina Armengol. La manifestació de l'ANC servirà per calibrar l'estat d'ànim del moviment, sobretot del més militant, i l'entitat espera "sacsejar" les negociacions de la investidura. A la rereguarda, l'opció de la "llista cívica" pot guanyar força si finalment l'independentisme institucional -sobretot Junts, perquè ERC no ha variat en aquest sentit- entra a jugar la partida del diàleg al Congrés.