L’àrea metropolitana és un dels principals camps de batalla d’aquestes eleccions del 29-N. I Vox vol endur-se aquí una part del botí. Santiago Abascal ha fet campanya a Cornellà aquest diumenge, amb un míting a l’Auditori de Cornellà on els oradors han etzibat a tort i a dret contra tota la resta de partits. Abascal ha furgat sobretot en el problema migratori: “Els espanyols són minoria a Cornellà. No tenim res en contra de la població estrangera, però sí de la invasió migratòria, dels delinqüents i dels immigrants il·legals”. No ha explicat d'on ha tret aquestes dades demogràfiques, tan sols ha dit: "M'he estat mirant els números".

El líder de Vox ha dit que el programa del partit no és de dretes ni d’esquerres, sinó de “sentit comú”, que aplega la prioritat nacional, la desregulació fiscal i l’expulsió dels migrants irregulars. Ha qualificat Pedro Sánchez de “traïdor” en diverses ocasions i ha exclamat la frase “Endavant, espanyols, sense por a res ni a ningú”. Una frase que solia repetir en els seus mítings qui fou líder de Fuerza Nueva, Blas Piñar. En relació a la frase de Sánchez sobre si la dreta acceptaria els resultats, Abascal ha dit que "sí, si no fan trampes".

Santiago Abascal ha assegurat que a Espanya “mana una màfia que estén mort per tot arreu”. S’ha referit al gest de Pedro Sánchez de mostrar una bandera espanyola en un acte electoral i ha dit que “les banderes de Sánchez són les del Marroc, l’estelada i la de Bildu. Pedro Sánchez és el candidat del Marroc a les eleccions”. Abascal ha proclamat que "tornarà l'Europa de Grècia i Roma que volem".

Abascal ha explicat que fa uns anys hi havia “un clima d’intolerància” contra Vox que ara ha canviat: “Havien enverinat Catalunya. Ara ja són grups organitzats. Els antifas són les milícies de Sánchez”. Ha definit el 29-N com les eleccions “més importants de la nostra vida”. El líder de Vox ha acusat “els qui es diuen defensors dels serveis públics de destruir-los, com la xarxa d’atenció sanitària, per culpa de l’onada migratòria”.   

Ignacio Garriga ha clamat davant un públic lliurat a les consignes que en moltes ocasions ha entonat el “Pedro Sánchez, hijo de puta”. Ha qualificat el llegat d’Ada Colau a Barcelona de “merda”, ha titllat Junts de voler posar Catalunya ”en el centre de la decadència”, advertint de “no creure les mentides de Sánchez sobre les pensions”. “No estem condemnats a la islamització!”, ha cridat, i aquesta ha estat la frase més aplaudida, que ha fet aixecar els assistents dels seus seients. 

Juanjo Aizcorbe, el candidat per Barcelona, ha parlat en català en una part del seu discurs, amb cites a Josep Pla i Balmes: “Lluiteu perquè els nostres campanars no esdevinguin minarets que uns governants suïcides permeten. Lluiteu per una Catalunya fidel a les seves arrels cristianes, una Catalunya rica i plena”.   

En l'inici, Juan Garriga ha explicat que uns exvotants del PSC li havien dit que pensaven votar Vox i que ell els havia dit que no és que haguessin canviat d'idees, sinó que el PSOE "els havia enganyat". Les referències a l'antic votant socialista decebut han estat constants i els oradors han reclamat fer d el'antic cinturó roig "el cinturó verd de l'esperança".

Objectiu: el "sorpasso"

El partit ultra olora el poder, que ja comparteix -això sí, com a soci menor- amb el PP en quatre comunitats autònomes. Totes les enquestes contemplen un ascens significatiu per al partit, actualment en 33 escons i que estaria en condicions de fregar o superar la seixantena. En el cas de Catalunya, però, les expectatives són encara més altes. Vox va obtenir 2 diputats a Catalunya el 2023, davant els 6 del PP. Un bloc de 8 diputats de la dreta espanyola, que ara es poden veure incrementats, però amb una correlació de forces diferent.

Algunes enquestes deixen oberta l’oportunitat a Vox de donar un sorpasso al PP , el que suposari un cop demolidor per a l’autoestima dels populars. D’aquí, també, l’esforç de l’equip de Feijóo a Catalunya, on té previst visitar les quatre demarcacions electorals i on no suavitza ni un bri la duresa del seu discurs, buscant sempre mantenir els d’Abascal darrera.