La “força de l’amor” ha aconseguit obrir-se camí en aquesta primera etapa de la campanya del 29-N, tot i que no queda gens clar que porti Sánchez cap a l’èxit electoral. Dijous, el president espanyol en va tenir prou amb la irrupció de la seva dona, Begoña Gómez, per captar els focus, desplaçar les imatges de l’enèsima operació de l’UCO de la Guàrdia Civil i projectar il·lusió. En un sol cop d’efecte, ella va convertir les crítiques que rep del PP i Vox en un element de projecció del discurs socialista. Ocupar l’espai, polaritzar i mobilitzar.
Dilluns, el candidat socialista comptarà amb un altre hit de campanya: la irrupció del president brasiler, Lula da Silva, que es reunirà amb Sánchez a la Moncloa. Havia de participar també en un acte del PSOE, però finalment no podrà per una afonia. Fa quatre anys, Lula va demanar el vot amb el lema “L’amor vencerà” i ara desembarcarà a Madrid per consolidar l’aliança de la internacional progressista. De moment, la recepta del líder del PSOE no capgira la tendència de la majoria de les enquestes, però sembla que comença a tenir algun efecte. Almenys als trackings interns, als sondejos diaris de La Séptima i al baròmetre del CIS. “Hi ha partit”, diuen a Ferraz. I la militància acompanya.
Pistes de la campanya
En els seus primers actes a Sevilla i a Pamplona, Sánchez ha donat pistes del tipus de campanya que farà. A Sevilla va passar de llarg de la filera d’autoritats i va seure al costat de Begoña a la grada d’animació. Dos militants més. Ja no pot comptar ni amb José Luis Rodríguez Zapatero ni amb Óscar Puente. Però li queda un últim actiu per fer realitat la “remuntada èpica” que demana: ell. El PSOE és conscient de la dependència respecte al seu candidat. A diferència de Feijóo, el líder socialista suma a la marca. "Ningú mobilitza més que Sánchez", diuen a Ferraz. I per això en aquesta campanya deixaran en un pla secundari la resta d’actors del partit. Dijous ballava pràcticament sol davant les càmeres. “S’ha tirat la campanya a l’esquena”. El resultat serà un èxit o un fracàs íntim i personal.
“Estem veient una mobilització diferent de la del 2023”, asseguren des del laboratori de Ferraz. Creuen en el miracle de la revàlida del govern progressista sempre que es donin dues condicions: una participació superior al 74% (que passi sempre ha perjudicat la dreta) i la captació de la majoria del 17% d’indecisos que reflecteixen els sondejos. Les campanyes són estats d’ànim, i l’autoconvenciment té un paper en les dinàmiques dels partits. Els missatges interns apunten que hi ha remuntada, que el PP recula i que Vox tendeix a estancar-se. Són conscients, però, que hi ha un altre condicionant: en el millor dels casos es podria guanyar, però per governar cal que les paperetes no provinguin únicament de les forces de l’esquerra del PSOE. “No podem menjar massa del Front Ampli. Cal aixecar votants”, diuen.
Calendari improvisat
I per no fallar el tret, Ferraz dissenya meticulosament el calendari d’actes. Els trackings modifiquen l’itinerari. L’equip de Sánchez té una plantilla de desplaçaments, però tanca l’agenda a quatre dies vista i situa els mítings en dos tipus de circumscripcions: allà on necessita consolidar escons, i on creu que en pot guanyar de nous. No hi ha lloc per al romanticisme, els feus segurs o els talismans. A Catalunya, després de passar per Tarragona en precampanya, farà com a mínim un acte a Barcelona. Objectiu: mantenir l’avantatge de 13 escons sobre el PP que va fer possible la remuntada el 2023.
Com es va veure a Sevilla, el PSOE vol convertir el vot femení en propulsor de la remuntada. Ja va ser clau el 2023. Ara Sánchez apel·la a un feminisme transversal i allunyat dels plantejaments woke de Podem i d’algunes forces del Front Ampli. Back to basics. “El feminisme sense dret a l’avortament no és feminisme”, va dir a Sevilla en contraposició a un Feijóo que s’ha enredat a insistir que les noies de 16 i 17 anys han d’informar els pares abans d’interrompre el seu embaràs. El líder del PP prova d’emular els discursos de Vox per contenir la fuga de part dels seus votants cap a la ultradreta, però pel camí perd el centre, espanta el galliner i ajuda Sánchez a confrontar models.
Errors no forçats d'Abascal
Les expectatives del PSOE també passen pels errors no forçats de Santiago Abascal, que projecta un perfil baix de campanya per conservar la seixantena d’escons que li auguren les enquestes. El seu amarrategui, però, l’ha fet cometre un error que una part dels seus electors més joves troba imperdonable: faltar a la seva paraula en l’entrevista a Jordi Wild. El youtuber es va mostrar molt contrariat en un vídeo que acumula més de 39 milions de visualitzacions. Fins ara, Vox és la primera força entre els ciutadans de fins a 45 anys. El PSOE competeix amb el PP pel segon lloc. Aquí també hi ha partit.
Però Sánchez i el PSOE farien bé de recordar que les campanyes les carrega el diable i que encara queden 15 dies per a les urnes. Si s’ha passat de l’habitatge a Urda i de la vaga general a Begoña en dues setmanes, el relat encara girarà. Faltarà, a més, que quadrin els números en diverses circumscripcions clau. També a Andalusia, antic feu on el PSOE va tocar fons a les autonòmiques i on els socialistes creuen que hi ha mig milió de vots per mobilitzar. I al País Valencià i Madrid, on creuen que tenen marge per ressuscitar.
Amor i dones, sí, paperetes també
Als socialistes els sobra optimisme i els falten paperetes. Sánchez ja ha demostrat que pot recuperar la iniciativa en un esprint. Però encara està pendent que els estels s’alineïn i que l’evolució del vot segueixi els passos dels lemes del PSOE. És a dir, que “la força de l’amor” i “la força de les dones” es transformin, el 29-N, en “la força del vot”.
