El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha tornat a sorprendre amb una enquesta preelectoral que contradiu pràcticament totes les previsions d'altres sondejos i apunta a que Pedro Sánchez revalidaria amb certa facilitat la majoria al Congrés, fins i tot amb la possibilitat de deixar de dependre de Junts i el PNB. En el pitjor dels escenaris que pronostica per als socialistes, el PSOE superaria el PP per 28 escons i això faria que l'ascens de Vox i la patacada del Front Ampli no alteressin les possibles aliances viables a la cambra baixa.
La victòria que dibuixa per a Sánchez encara és més inapel·lable si s'observa a nivell territorial. Els socialistes podrien quedar primera força a totes les comunitats i, de fet, les úniques on hi hauria disputa serien Madrid, Múrcia, Cantàbria i la Rioja, en pugna amb el PP, i el País Basc, on Bildu també podria imposar-se. A nivell provincial, les úniques sense opcions de tenyir-se de vermell serien la Corunya i Màlaga, que serien populars, i Guipúscoa, que quedaria en mans de l'esquerra abertzale. Ceuta i Melilla, això sí, farien confiança a Alberto Núñez Feijóo. El següent mapa permet consultar totes les dades.
Els socialistes revalidarien també la victòria a Catalunya, si bé no es mourien gaire dels 19 escons del 2023 i ballarien entre 17 i 22, segons el CIS. Aquí la notícia seria l'ascens d'ERC, la tercera posició de Vox i la patacada de Junts i Front Ampli. L'enquesta apunta que el PSC tindria el primer lloc pràcticament garantit a tres circumscripcions i només es disputaria Lleida amb ERC. La candidatura d'Ada Colau, per contra, només entraria per Barcelona, tal com es pot comprovar en el mapa següent.
L'enquesta també permet copsar els perfils en què cada candidatura sumaria més suports. El PSOE seria fort entre la gent gran i les dones i, en canvi, Vox creix entre els joves i els homes. Els socialistes també reben més confiança d'aquells que es consideren de classe treballadora i el PP, de les persones de classe alta i mitjana alta. Aquelles persones amb càrrecs de direcció i gerència, en tot cas, simpatitzen més amb PP i Vox, tot i que l'extrema dreta també obté bons resultats entre obrers i sobretot entre policies i militars. Els catòlics pràcticants, al seu torn, són sobretot populars.
Quant al record de vot, dos de cada tres exvotants del PSOE i del PP repetirien la butlleta, i la retenció és més alta en Vox i cau en picat en el Front Ampli respecte de Sumar. Els socialistes, de fet, creixerien sobretot perquè sumen suports d'exelectors d'aquesta formació, però també d'ERC, Junts i d'antics abstencionistes. Vox també seduiria gent que el 2023 no va votar i, a la vegada, dos de cada deu antics votants del PP virarien més cap a la dreta. La pujada de la llista de Gabriel Rufián s'explicaria, en bona part, perquè pescaria en Sumar i Junts. Només la meitat dels electors de Míriam Nogueras de fa tres anys tenen clar que repetiran i, en canvi, no incorpora votants d'altres espais.
Malgrat tot, l'enquesta del CIS es desvia molt dels pronòstics d'altres enquestes. De fet, pronostica 31 escons més per al PSOE que els últims sondejos publicats pels mitjans privats i, en sentit contrari, li'n resta 30 al PP i 5 a Vox. El resultat que atribueix a Front Ampli és força coincident, però també atorga gairebé tres representants més a ERC i dos menys a Junts. És clarament l'estimació que s'allunya més de la mitjana global, per damunt dels treballs encarregats per La Séptima, que també situen Sánchez al capdavant. El següent gràfic permet observar aquestes diferències de forma detallada, també pel que fa al vot previst.
No és el primer cop que el CIS, presidit per l'exdirigent socialista José Félix Tezanos, ha estimat contra vent i marea un bon resultat del PSOE quasi en solitari. I gairebé en totes les ocasions, aquests pronòstics han errat. La nit del 29 de novembre se sortirà de dubtes i es constatarà si la tendència es confirma fins al final o si aquest cop l'ens demoscòpic estatal l'encerta. El més probable és que el càrrec de Tezanos depengui precisament d'això.
