Els nervis de Feijóo a Catalunya

Política

La direcció del PP pressiona els càrrecs electes perquè es mobilitzin i passin del món analògic al digital davant del temor a un sorpasso de Vox

Publicat el 16 de novembre de 2026 a les 18:43

La direcció del PP pressiona els seus càrrecs electes perquè es mobilitzin i passin "d'anàlogics a digitals" davant el temor a un sorpasso de Vox. Xavier García Albiol, alcalde de Badalona i cap de llista pel PP a Barcelona a les eleccions del 29-N, mostra optimisme aquests dies. Assegura que té bones vibracions sobre els resultats del partit. Com porten dient molts dirigents de la formació conservadora, Albiol ha explicitat aquest dilluns -en una compareixença a l’agència EFE - el que són les seves aspiracions electorals: 5 o 6 diputats a Barcelona i 1 a cada una de les altres tres demarcacions. Albiol ha mostrat confiança a treure 1 diputat a Girona, sens dubte la plaça més difícil a Catalunya. Al PP, però, molts ho veuen més negre.

Segons diverses fonts consultades per Nació, el partit no disposa de cap tracking en aquests moments que mostri un escenari de 8-9 diputats. A Barcelona, les visions més realistes se situen entre quatre i cinc; aquesta darrera és la posició que ocupa ara Nacho Martín Blanco, que va ser cap de llista el 2023. La plaça de Tarragona es dona per probable, i resulta molt més difícil obtenir escó a Lleida i Girona, especialment en aquest cas.

Hi ha ansietat a Génova i es trasllada a tots els territoris. La majoria de sondejos apunta a un PP que veuria reduïda la seva representació al Congrés, ara amb 137 diputats. Càrrecs electes de la formació han rebut diverses indicacions de la direcció, concretament del secretari general, Juan Fernández, perquè s’activin al màxim. Es demana a tots els membres de les juntes locals a sortir al carrer i penjar vídeos a les xarxes, fet que ha provocat una curiosa activitat en molts quadres del PP. Juan Fernández no fa altra cosa que fer de transmissió de les instruccions de l’equip de campanya, dirigit per Miguel Tellado, número dos del partit. 

Al PP també ha causat preocupació el ressò que va trobant Santiago Abascal, fins i tot en un lloc com Girona, on el PP sua per tenir representació. En realitat, un diputat a Girona és senyal gairebé segur d’un magnífic resultat a tot l’estat. No sembla versemblant. En canvi, alguna enquesta ha mostrat Vox amb possibilitats d’obtenir-lo. També s’ha comentat entre quadres de l’organització la diferència d’entusisme entre els actes del PP i els de l'extrema dret. 

Amb un clima polític extremat i una polarització treballada a consciència, les eleccions han arribat en un moment en què Vox està en línia ascendent. L’acord arribat al Senat entre els dos partits de la dreta espanyola ha rebut crítiques entre els populars ja que ha cedit un espai com la candidatura a la cambra alta. El PP no presenta candidats senatorials a Tarragona i Girona per primer cop a la història, un senyal de reconeixement a la força que mostra l’extrema dreta.

Hi ha senyals que Alberto Núñez Feijóo juga a la defensiva i porta una dinàmica més conservadora que la del líder de Vox. Es va veure quan Abascal va sorprendre acceptant anar al programa de Broncano després que Feijóo s’hi negués. Un Feijóo que es va mostrar dubitatiu en diverses ocasions durant l’entrevista feta per Jordi Wild, en què va semblar relliscar en alguns moments, com quan va dir que no hi hauria ministeri d’Habitatge. L’endemà va dir que habitatge estaria sota l’àrea de vicepresidència.

Se li farà llarga la campanya al PP? El que està clar és que va iniciar la campanya a Catalunya, considerada altra vegada decisiva, però sense arriscar. Feijóo o Albiol van anar sobre segur: acte al poliesportiu de Llefià, al cor de Badalona, feu dins del feu d’Albiol. Precisament en l'efecte Albiol han confiat un Feijóo i el seu equip d’estrategs, que pensen que així podran allunyar l’ombra creixent de Vox. El 29-N es calibrarà la potència d’aquest efecte.   

Escull Nació com la teva font preferida de Google