El SAGA Barcelona Game Fest va tancar l'edició d'aquest octubre amb més de 21.200 assistents en tres dies al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. Aquesta cita, que té el català com a llengua vehicular, ha demostrat l'interès que desperten els videojocs un àmbit que forma part de l'oci quotidià de milers de persones. El saló, un any més, ha reivindicat el videojoc com una expressió cultural, una indústria estratègica i una activitat oberta a totes les edats que ha de tenir en compte el català.
Call of Duty, Mario Kart o Fornite, entre altres jocs de renom, no es poden jugar en la nostra llengua, però proliferen iniciatives per avançar posicions, reivindicar-ne la presència i fer que el català guanyi punts en consoles, mòbils i ordinadors. Però quin és l'estat del nostre idioma en aquest sector? Té futur el català com a llengua de creació de videojocs? Per aprofundir en aquesta qüestió, a Nació hem parlat amb la portaveu del SAGA Barcelona Game Fest i coordinadora de la comissió de videojocs de Plataforma per la Llengua, Tina Font, amb Roger Serra, director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual i també amb l'entitat Ce Trencada, que treballa sense ànim de lucre per augmentar l'oferta de jocs en català.
El SAGA va arribar aquest 2026 amb un format renovat, ambicións i amb presència internacional, que ha aplegat sota l'etiqueta de SAGA Barcelona Game Fest les iniciatives SAGA Saló del Gaming (impulsat per Plataforma per la Llengua), el BCN Game Fest i Retrobarcelona. La fusió de les tres fires de jocs ha situat aquest saló català com a punt de referència del sector al sud d'Europa. Plataforma per la Llengua vol aprofitar aquesta situació privilegiada per impulsar la llengua en aquest àmbit, que es pot convertir en una bona manera de seduir nous parlants. "Busquem unir sinèrgies entre empreses, comunitats i que l'usuari pugui relacionar-s'hi en català", explica la portaveu del SAGA, Tina Font. En aquest sentit, el festival garantia que l'atenció es pogués dur a terme en català de manera natural i que el producte en llengua pròpia "hi sigui amb més força". "Totes les conferències van estar subtitulades en directe en català i de manera absolutament rigorosa", remarquen.
Tenim videojocs de collita pròpia?
Amb 360 estands i amb la participació de més de 160 estudis independents el Saló va reunir una setantena de jocs que es poden jugar en català. "El nombre de jocs produïts en català està incrementant, però també ho està fent la presència de la nostra llengua a les cadenes de treball", explica Font. Les empreses que més destaquen en la creació d'aquests jocs en català són locals i independents, però el seu arrelament al país no els resta l'éxit ni la dimensió la dimensió internacional. "És un sector molt procliu a Catalunya que ja rep finançament estranger i que col·loca el català com a llengua sense inconvenients a les seves produccions", afirma Tina Font.
El català, doncs és vista com una "local language" que, segons la portaveu del SAGA, suscita interès per la gran quantitat de jugadors que la tenen com a preferida."Hi ha un 70% de la gent que jugaria en català si en tinguès l'opció", assegura. Un exemple d'èxit de producció en català és l'estudi Rolldbox Games, que ha creat el joc Alex & Arty, una aventura de fantasia en 3D (en català i disponible en altres idiomes) que està centrada en la restauració ambiental, l'exploració i la narrativa, on l'objectiu principal no és la violència, sinó tornar a donar vida a un món moribund. A aquest joc se n'hi sumen desenes i desenes amb arrels catalanes com "The midnight barber", ambientat a Barcelona, i altres com "Drillbound", "El monstre té gana", "Those who came" o "Manairons", produït per 3Cat amb Jandus Oft, que situa l'acció al Pirineu i que està disponible a les principals videoconsoles i ordinadors PC.
En consonància amb l'eufòria que ha despertat el SAGA Barcelona Game Fest, el sector del videojoc al nostre país gaudeix de bona salut. Des de fa una dècada, segons apunta la Generalitat, la industria creix de forma sostinguda en facturació, ocupació i nombre d’empreses a Catalunya. El 2023, la indústria catalana representava el 53% de la facturació i el 50% dels llocs de treball generats a tot l’Estat. Segons dades del Departament de Política Lingüística, a més, el percentatge de jocs quilòmetre zero que es poden jugar en català es manté al voltant del 70% (64% del 2023, al 74% el 2024 i 66% el 2025).
Des del Departament de Política Lingüística són conscients de la força del sector i impulsen diverses iniciatives per enfortir aquesta creació. El director general dels Àmbits Tecnològic i Audiovisual, Roger Serra explica que l'objectiu és millorar l'oferta, facilitar l'accés al videojoc en català i potenciar-ne l'ús a les comunitats de jugadors. "Per aconseguir una major oferta, hem continuat amb la subvenció per a la incorporació del català als videojocs, que ja va començar fa uns anys, i que ha permès incorporar la llengua a una vintena de videojocs cada any", afirma.
D'altra banda, també volen fomentar a fer "més visibles" els videojocs en català a través de les xarxes socials i del portal VDJOC, un lloc web i base de dades oficial de la Generalitat que recull l'oferta de videojocs comercials disponibles en llengua pròpia. "Aquest 2026 també hem estat pioners impulsant el primer paquet de videojocs en català amb descompte a Steam, que és la principal plataforma de distribució digital de videojocs per a ordinadors", diu Serra.
Més enllà d'això, el Departament també col·labora en els Premis SAGA, que reconeixen i donen visibilitat als videojocs en català i que se celebraran aquest desembre. Segons apunta Tina Font, aquests guardons són una porta d'entrada al finançament internacional, amb gran projecció, i que demostren que el català pot ser una llengua corporativa i de negoci. "És un espai on els estudis saben que en poden sortir revalorats i que, alhora, tingui un impacte en el seu prestigi i la precepció dels usuaris", assegura.
Jugarem al Mario Kart en català?
Les dades indiquen que la producció catalana està conscienciada amb la necessitat d'incloure en el català en el catàleg d'idiomes dels seus projectes. No obstant això, aquesta sensibilitat no sempre és compartida amb les empreses internacionals que impusen jocs de renom com Call of Duty o Mario Kart. "La part econòmica és important, prioritzen despeses i ens trobem amb empreses liderades per perfils estrangers que no tenen ni el més mínim coneixement al voltant del sistema cultural català", afirma Font.
L'objectiu de Plataforma per la Llengua és interpel·lar les corporacions i que el català estigui disponible als "grans títols" de la indústria del videojoc. Un propòsit que ha intentat any rere any amb el joc futbolístic Fifa, que té desenes de milions d'usuaris actius mensuals. Malgrat els esforços, admeten, no és fàcil lluitar per la presència del català en aquests jocs. "No som llengua estat per molt que el català sigui una llengua reconeguda dins la Constitució i això dificulta molt els tràmits", apunta Font.
Roger Serra defineix la incidència del català en els videojocs estrangers com "el major repte" que hi ha sobre la taula. "El dinamisme, elevats costos de producció i les actualitzacions fan dels videojocs el sector audiovisual menys multilingüe a nivell global", explica el director general dels Àmbits Tecnològic i Audiovisual. Alhora, remarca que el català no està sol amb aquesta casuística, que comparteixen moltes llengües mitjanes del món. "Donar suport a aquestes empreses internacionals per a la incorporació del català és molt car i ha estat limitat per les possibilitats de la normativa sobre competència de la UE", afegeix.
Tot i això, actualment el Departament de Política Lingüística disposa d'una línia de subvenció oberta a totes aquelles empreses de l’Espai Econòmic Europeu. "Podem donar suport a qualsevol estudi que decideixi incorporar la nostra llengua en el seu projecte i l'Institut Català de les Empreses Culturals promociona aquestes opcions a les fires internacionals on participa", explica Serra. D'altra banda, el director general veu una finestra d'oportunitat amb la implementació de la intel·ligència artificial al sector, que pot fer que diversificar les llengües als videojocs sigui "molt més fàcil, barat i ràpid". "Aquesta és una magnífica ocasió per a la traducció al català de molts més títols i, fins i tot, de les superproduccions, que tenen un enorme volum de textos per traduir i reben actualitzacions periòdiques de nous continguts", assegura.
Traduir per amor a l'art
El col·lectiu Ce Trencada, format per jugadors conscienciats amb la llengua, tira pel dret i, des del 2021, ha posat fil a l'agulla per traduir videojocs mitjançant el voluntariat. "Les opcions lingüístiques dels videojocs s'han reduit a uns pocs idiomes i la resta queden descartats per motius de rendibilitat", exposa Francesc.G Parisi, membre del col·lectiu de jugadors. Amb més de cinc anys a les espatlles, a base d'hores de treball, han aconseguit que el català estigui disponible en més d'un centenar de jocs com "Lords of the Fallen", "Farm Together 2", "Candy Rangers", "Among Ashes" o "Citadelum".
El projecte vol demostrar que "jugar en català és possible" i pica la porta de les empreses per traduir videojocs de manera gratuïta. En altres caos però, els van a buscar per aconseguir ajuda o assessorament. "La nostra idea és normalitzar la llengua als videojocs, fomentar l'ajuda als traductors i crear la necessitat de traducció al català més enllà dels voluntariat", diu Parisi. "Els desenvolupadors ho volen capitalitzar tot, però nosaltres creiem que el català hi ha de ser present, sigui per reivincicació o per preservació cultural", afegeix.
Alhora, des de Ce Trencada constaten la rellevància, la solidesa i la organització del teixit de jugadors dels Països Catalans. Una comunitat "dinàmica" amb un nombre d'usuaris que, en algunes ocasions, supera estats reconeguts. "Som de les comunitats més actives del món en llengua pròpia, perquè per sobre de tot tenim la consciència i la voluntat de mantenir la llengua al centre. Hem de fer veure que Barcelona és un gran hub tecnològic i que, per poder-hi treballar més i millor, cal que les empreses entenguin les dinàmiques locals", afirma la coordinadora de la comissió de videojocs de Plataforma per la Llengua, Tina Font.
