Oques Grasses ha reunit aquest octubre 220.000 persones per escoltar les darreres cançons en directe en els quatre concerts a l'estadi Lluís Companys. Any rere any, la música en català omple el Canet Rock, les dues edicions del Cabró Rock i desenes de petits i mitjans festivals d'arreu del país. Segons dades de l'Anuari de la Música del 2026, l'escolta de música en la nostra llengua s'ha quadruplicat en 15 anys i ha passat del 10% al 43%. Així mateix, la indústria musical catalana, gràcies al creixement de la música en directe, ha multiplicat per dos els ingressos en 25 anys.
Fomentar l'oci en català és una assignatura pendent en àmbits com les plataformes digitals o els patis de les escoles i els instituts. En aquest cas, però, la dita catalana "qui canta els mals espanta" potser ens indica el camí a seguir en l'eterna batalla "per fer el català guai", treure'l al carrer i fer que es recuperi de les males xifres d'ús social que recullen les darreres enquestes d'usos lingüístics.
El col·lectiu Festes Cat forma part de l'onada de grups de joves que han aparegut en defensa de la llengua i les llibertats nacionals. Habituals a les festes majors, als festivals i als concerts més destacats del panorama català, es dediquen a reunir gent amb els mateixos interessos per la cultura i les tradicions catalanes i a "desacomplexar" el jovent en l'ús de la llengua pròpia en àmbits festius.
Aquest grup, amb més de 500 membres d'entre 14 i 25 anys i presència a les xarxes socials, s'articula en una gran comunitat de WhatsApp que posa en contacte joves catalans que van a les mateixes festes. Es creen grups de xat i es facilita que es trobin entre ells un cop són allà. Més enllà d'això, també connecten persones amb aficions comunes, des d'amants dels castells, bastoners, diables i integrants de caus o esplais, fins a aquells que no són tan habituals entre la gent d'aquestes edats, com els sardanistes. "Vam veure que calia impulsar la cultura, la llengua i la tradició entre els joves i que, sovint, molta gent no s'animava a participar perquè no tenia amb qui compartir-ho", apunta el president de l'agrupació, Pau Espiga.
Des de Festes Cat, en aquest sentit, volen combatre la "vergonya" de començar tots sols en una agrupació de cultura popular. "La gent es coneix a través dels grups i, després, s'animen a ballar sardanes i entrar en colles excursionistes o de castells plegats", explica Espiga, que reivindica la iniciativa com un punt per conèixer noves amistats i fer-ho en català.
Espiga considera que parlar de festa en català "s'ha convertit en un acte de militància" en molts àmbits i que, amb aquesta comunitat, s'ha creat un "ambient de catalanitat" on tothom esdevé "família". En aquesta línia, explica que utilitzar el castellà en ambients festius és un "costum" d'alguns joves catalanoparlants que s'ha de combatre, també, quan es tracta de lligar. "Alguna gent parla en castellà d'entrada per evitar el conflicte", afirma el president. D'acord amb aquesta idea, apunta que entre alguns joves hi ha la por de "sentir-se atacats" per parlar català o de tenir problemes.
Més enllà de les festes majors i els festivals catalans, Espiga creu que hi ha molta feina per fer per incrementar la presència de cançons en català a sales i discoteques. "Les més conegudes sempre sonen algun cop o altre, el Coti per Coti o La Marina està morena, però no hi ha una consciència de la necessitat de tenir representació del català en aquests llocs, hi ha un enfocament exclusivament comercial", diu.
"Un dels mitjans més forts que tenim per promocionar el català és a través de les festes, sigui quina sigui, perquè allò que veus i sents quan surts és allò que està socialment aprovat", afegeix Espiga. Festes Cat neix, doncs, amb la voluntat que els joves "trobin el seu lloc" en l'univers de festes i tradicions dels Països Catalans i que aquells que tenen un entorn majoritàriament castellanoparlant tinguin un lloc on relacionar-se en català.
Grups de debat i vincles amb entitats
A banda de les festes, també hi ha grups de WhatsApp dedicats al debat polític o a l'esport, un àmbit que resisteix com a punt fort d'ús de la llengua catalana entre joves i adolescents, amb un 43,7% d'ús segons les darreres dades disponibles que recull l'Enquesta dels hàbits esportius dels escolars de Catalunya del curs 2024-2025. "L'esport és un ambient on es promou la llengua a través dels jugadors que són referents, la companyonia i les grades d'animació", diu Espiga.
Festes Cat està estudiant constituir-se legalment com a entitat, col·labora amb la Força Antifeixista de Catalunya, el grup Mantinc el Català i treballa amb l'horitzó de cooperar amb altres entitats com el Consell per la República, l'Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. El col·lectiu està compromès amb el feminisme, l'antifeixisme i l'independentisme i ha estat present en algunes de les darreres mobilitzacions sobiranistes arreu del país. "Tenint en compte la situació política de Catalunya ens sembla important tenir un espai dedicat al debat polític i fer-ho sempre des del respecte, que és un dels nostres pilars fonamentals i forma part de les nostres normes", exposen des de l'agrupació.
