Òscar Andreu, líder de vendes d'aquest Sant Jordi amb el Manual de Defensa del Català va confessar a RAC1 que és membre d'un grup de Telegram d'anime doblat al català. Una estratègia als marges de la legalitat, explicava, per aconseguir que el seu fill pugui veure dibuixos animats en llengua pròpia. "Estem movent 300 capítols de Doraemon doblats al català com si fossin 300 quilos de cocaïna al port de Tarragona", explicava en broma. Andreu constatava així que moltes sèries i pel·lícules que ja s'han doblat a la nostra llengua són molt difícils de trobar i reivindicava el català com el millor llegat "per deixar als fills".
El perfil a les xarxes Doblatge en Català va néixer el 2020 per fer d'altaveu dels nous doblatges en català i per reivindicar-ne la presència a cinemes i plataformes digitals. Aquesta iniciativa, que està en contra de la pirateria, confirma que avui defensar el doblatge en català "és ser un antisistema", no només per les dificultats per trobar-lo, sinó també per la tendència general a prioritzar la versió original. "Hi ha gent del món de la faràndula que està en contra del doblatge en general perquè és una desvirtualització de l'actor", diuen.
Francesc Voltas, col·laborador de Doblatge en Català i impulsor del perfil Catsèries, especialitzat en clips sobre doblatge, explica que no només és important tenir doblatge en llengua pròpia sinó que és necessari. "El motiu és molt senzill, en castellà està tot doblat, si volem competir-hi, nosaltres també ho hem de fer", explica. D'acord amb aquesta idea, exposa que el doblatge és "una qüestió de país i de reivindicació lingüística". “El debat entre doblat o subtitulat és estèril. Si una pel·lícula està doblada en castellà, per què no ha d’estar doblada en català?”, exposa.
L'època daurada de l'anime
El doblatge en català també ha hagut de conviure amb prejudicis i se l'ha criticat per sonar "artificial o massa normatiu". Una crítica que, segons Voltas, no s’aplica amb la mateixa exigència a altres llengües. Segons ell, a clau per aconseguir-ho és la qualitat del producte i també la bona feina dels dobladors.
La prova que això és possible està en els dibuixos animats de finals dels 90 i principis del 2000, un art que té el màxim exponent a la sèrie japonesa Bola de Drac, que va aconseguir que en Vegeta, un dels personatges, pogués insultar dient "mig pollet", "manefla" o "baliga-balaga", que tothom ho trobés normal, entranyable i marqués un perfil propi. “L’anime ha tingut un paper fonamental en la immersió lingüística. Hi ha gent que ha après català mirant-ne”, assegura Voltas.
Personatges com Cor Petit, Follet Tortuga o Krilin formen part de l’imaginari col·lectiu de tota una generació i ho van aconseguir parlant en català, tant per als catalanoparlants com per aquells que a casa parlaven en castellà. “Quan un producte està ben tractat, ve de gust consumir-lo en català”, constata.
L'altra mostra d'aquesta possibilitat, afirma Voltas, està en la llengua castellana que ha naturalitzat expressions estranyes i que tothom ha acceptat en el llenguatge cinematogràfic. "Ningú diu 'maldita sea' ni 'hola muñeca' però ningú ho qüestiona quan surt a la gran pantalla", constata.
El doblatge castellà ha aconseguit traslladar al llenguatge quotidià un terme com "pavos" per referir-se als diners. Una paraula que era minoritària a l'estat espanyol durant els anys 30 i que es va començar a popularitzar arreu arran de l'aparició als doblatges com a traducció per a la paraula anglesa "buck" (dòlar en llenguatge col·loquial), que en realitat significa "cérvol mascle".
Una davallada i 10 anys de sequera
Una de les grans llars del doblatge en català va ser el canal juvenil 3XL que va aconseguir que sèries mítiques com Skins, The Inbetweeners o Breaking Bad (que no està disponible en la nostra llengua a cap plataforma legal) arribessin a Catalunya amb un doblatge en llengua pròpia. "Aquesta oferta per al públic juvenil, el més complicat de fidelitzar, es va acabar l'any 2012 amb el tancament del canal i la crisi econòmica. Quan la corporació rep menys diners, el estudis de doblatge han de baixar el pressupost", recorda Voltas.
Tot plegat, assegura, es va traduir en "deu anys de sequera" del doblatge en català on no s'apostava per la qualitat interpretativa ni tampoc per uns continguts juvenils potents. Més enllà de les plataformes, on trobar subtítols i doblatges en català (encara que ja estiguin fets) és difícil, també resulta complicat veure una pel·lícula en català a la cartellera dels cinemes. “Potser fa vint anys també hi havia poques còpies en català, però no hi havia xarxes socials ni rebombori. Ara aquesta desigualtat es veu molt més”, diu Voltas.
Un exemple recent en va ser l’estrena de Barbie el 2023, de la qual la versió catalana va reunir entre 40.000 i 45.000 espectadors, una xifra "molt positiva". "Tot i això, les sessions en català van desaparèixer ràpidament de molts cinemes fins que la Generalitat va intervenir", explica. En aquesta línia, el fundador de Catsèries també apel·la al compromís de l'espectador. "És importantíssim anar a veure les pel·lícules en català la primera setmana d’estrena, si les sessions en català s’omplen, els exhibidors en programaran més”, afirma.
