El passat dimecres, s’obrien les portes del Primavera Sound a milers d’espectadors que, amb moltes ganes, encetaven temporada de macrofestivals amb el concert de l’Ouineta i de Guitarricadelafuente, ambdós excel·lents i molt aplaudits per les seves actuacions. Uns concerts que tenien lloc de forma gratuïta, com és habitual en el primer dia d’aquest festival, però com a gran excepció, ja que es tracta de l’única jornada d’accés lliure a un festival d’aquestes característiques. Aquesta obertura gratuïta l’utilitza el Primavera com a carta de presentació i com a porta d’entrada a un cap de setmana de celebració, on el recinte es converteix en un espai únic que serveix de trobada per a tots aquells espectadors que busquen gaudir en directe dels seus artistes preferits.
Un espai farcit de concerts i actuacions on les jornades musicals omplen gran part del cap de setmana, però que també serveix per plantejar preguntes inevitables, com ara; com ha evolucionat aquest negoci en els darrers anys? Com i què ha canviat de la indústria dels festivals? De quina manera s’ha transformat el seu públic i, per què avui, les entrades són tan cares?
Els festivals, cada cop més cars
Repassant els principals festivals del país, observem com el Primavera Sound, el Sónar, el Cruïlla, el Vida i el Cap Roig encapçalen el rànquing de festivals més cars consolidant Catalunya com un dels principals epicentres d’una oferta musical cada cop més exclusiva i costosa. Si ens fixem en els preus d’aquests festivals el 2016, deu anys enrere, observem com en el cas del Primavera, el preu mitjà dels abonaments era de 155€ i, enguany, se situa als 254€. Val a dir que recuperant la programació del 2016, completaven el cartell prop més de 220 artistes i enguany, se situen entorn dels 300, incloent-hi els prop de 90 concerts que tenen lloc en sales d’arreu de la ciutat durant la setmana del festival i la jornada de clausura de diumenge del Primavera Bits que també es troba inclosa en l'abonament.
Fonts oficials del festival, argumenten que “els motius dels augments de preus de les entrades i abonaments s’expliquen per aquest increment d'artistes i d'oferta en la programació, però, d’altra banda, especialment després de la pandèmia els costos de producció i de transport han augmentat significativament, així com els catxés dels artistes per fer gires internacionals”. Pel que fa al Sónar, el festival per excel·lència de música electrònica, innovació i arts digitals, la situació no és tan desigual. Deu anys enrere, l’abonament general pels tres dies se situava entorn dels 180€, una xifra que enguany se situa als 199€ en la venda estàndard inicial.
El preu base no s’ha disparat tant com el Primavera, però el festival ha afegit moltes més categories prèmium, experiències VIP i integració amb Sónar+D. A més, en aquesta edició el Sónar ha canviat el format i ara gairebé tot tindrà lloc a la Fira Gran Via, mentre que abans hi havia més separació entre Sónar de Dia i el Sónar de Nit. El Sónar és un festival que acull un perfil més prèmium i internacional i la gran diferència avui dia no és el cost de l’entrada, com tot el que se’n deriva; els allotjaments per a tots aquells que venen de fora, els costos dels vols o dels trajectes i el consum dins dels recintes que en tots els casos s’enfilen a preus totalment desorbitats.
- Ambient al Sónar durant l`edició de l`any passat
- David Zorrakino / Europa Press
En el tercer lloc del pòdium trobem el Cruïlla i el Vida en una situació similar. Començat pel primer, el 2016 el preu dels abonaments s’enfilava als 105€ -segons fonts de l’Ajuntament de Barcelona que s’han pogut recuperar-. Enguany, els abonaments de 4 dies s’enfilen als 145€, mentre que els del cap de setmana ronden els 120€ i les entrades per dia oscil·len entre els 70€ i els 85€. En una situació similar es troba el Vida, el festival que té lloc a Vilanova i la Geltrú i que els abonaments deu anys enrere costaven entre 80 i 90€ -segons la premsa del moment- i, deu anys més tard, entre 125 i 140€.
Pel que fa a l’escala de preus, segueix el rànquing el Cap Roig Festival, que no es tractaria d’un macrofestival com el Primavera Sound o el Sónar, però que és considerat dels més exclusius i cars si ens fixem en el preu per entrada, que sovint oscil·len entre els 30€ i els 150€ en funció del concert i de la ubicació escollida dins del recinte. A més, el festival té lloc en un indret privilegiat de la Costa Brava, a Calella de Palafrugell, fet que reforça el seu caràcter exclusiu orientat a un públic més adult amb un alt poder adquisitiu. En una categoria inferior pel que fa als preus d’accés trobem a festivals com ara el Cabró Rock o el Canet Rock.
Un nou mètode que molts festivals practiquen i que han incorporat en els seus preus són els increments progressius del cost de les entrades a mesura que s’acosten les dates de celebració. Una política que conviu amb un altre fenomen cada cop més estès, com és la segmentació de l’experiència mitjançant entrades VIP i zones prèmium que poden arribar a multiplicar el preu de l’accés general sense afegir canvis substancials en els cartells. En aquest context, anar a un festival ja no respon a un únic preu fix, sinó a una gamma creixent d’opcions que oscil·len entre l’accés més bàsic i les experiències més exclusives, amb costos que s’enfilen fins a xifres que anys enrere eren excepcionals i inimaginables per a molts.
Menys públic local i més públic estranger
Però si hi ha un altre element que evidencia la transformació dels festivals en els darrers anys, aquest és l’evolució de l’indret de procedència dels seus públics. Les xifres d’assistència han crescut, però també ho ha fet la diversitat geogràfica dels espectadors. Cada vegada aquests macrofestivals atrauen més visitants procedents de fora de Catalunya i de l’estranger, consolidant-se com a pols d’atracció turística i cultural de primer ordre. Tornant al Primavera Sound, segons dades oficials el 2016 acollia poc més de 200.000 assistents, del qual el públic internacional va ser al voltant del 60%.
@riusdevida 💥 Per què el Primavera Sound t’està timant? I com ens està expulsant de la nostra pròpia ciutat? El festival barceloní, un dels grans referents de la música en directe, s’està celebrant just ara amb preus prohibitius... i a més per la cara 💀 Us porto un breu anàlisi de la problemàtica (del Primavera, i de la situació dels concerts avui), les dades reals del sobrecost de l'abonament i què penso d'aquesta tendència salvatge de convertir la música en una guerra entre fans i en un luxe. 👇🏼 Què us sembla el que està passant amb els concerts? #PrimaveraSound #festivals #concerts #català #cultura ♬ sonido original - Rius de vida
L’edició anterior tancava amb 293.000 espectadors -pràcticament, 100.000 espectadors més-, i la procedència d’aquests se situava en xifres similars; “al llarg d'aquesta dècada, el públic nacional ha anat variant entre el 35% i el 60%”, detallen fonts del mateix Primavera. En el cas del Sónar, segons dades publicades a l’Agència Catalana de Notícies el 2016, “més del 50% dels assistents procedien de fora de l’estat”, un fet que hauria incrementat amb els darrers anys a causa de la internacionalització dels cartells i els programes que acullen a artistes amb gran reputació a escala mundial.
En aquest context, assistir a un festival ja no és només qüestió d’afició musical, sinó també de capacitat econòmica. Cada vegada més persones locals en queden fora, mentre que al mateix temps, els grans esdeveniments continuen atraient públic internacional disposat a viatjar des de qualsevol indret per gaudir de l’experiència. Aquesta combinació de l’encariment, l’exclusivitat i el turisme globalitzat ha transformat els festivals en un fenomen cultural massiu, però també cada vegada més desigual pel que fa a l’accés a l’oci cultural del país.
Espais culturals amb accés lliure
Mentrestant, encara existeixen alguns festivals que el seu accés és de forma gratuïta. En són exemples: el Festival SIMFONIC, on estudiants de música fan desenes de concerts simultanis i gratuïts arreu de Catalunya; Nits de Jazz de Platja d’Aro; les festes majors i populars de cada municipi o el BAM, que té lloc durant La Mercè a finals de setembre, entre altres concerts més puntuals. Malgrat tot, aquests espais d’accés lliure conviuen amb una realitat evident: la música en directe forma part d’una activitat professional que requereix una retribució econòmica pels seus artistes i personal implicat. Si bé és essencial garantir l’accés universal a la cultura, l’actual panorama també planteja el repte d’equilibrar-se amb el reconeixement i la sostenibilitat econòmica tant del sector musical com del públic local.
