"Ja soc aquí". Fa cinquanta anys, el president Josep Tarradellas tornava a Catalunya després de 38 anys a l'exili. El mateix any, moria la republicana Carme Julià i, cinquanta anys més enrere, naixia l'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. Aquestes són algunes de les personalitats que el Govern commemorarà el 2027. Amb l'objectiu d'homenatjar-les i posar en valor el seu llegat, la Generalitat ha aprovat 20 commemoracions oficials, entre les quals hi ha quatre esdeveniments històrics i setze personatges que han deixat una "empremta rellevant" en la història i cultura catalanes.
El retorn de Tarradellas
Entre els homenatges, destaca especialment el 50è aniversari del retorn de Tarradellas després de 38 anys a França, on es va exiliar poc abans que acabés la guerra civil espanyola. Va ser el 23 d'octubre de 1977 quan el president va arribar a Barcelona i, des del balcó de la Generalitat, va pronunciar la històrica frase: "Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí". Si bé encara queda per especificar quines activitats es faran al país per homenatjar l'efemèride, des del Govern apunten que "la celebració tindrà una clara dimensió territorial, amb activitats i continguts que circularan arreu del país".
Els altres tres esdeveniments històrics que el Govern commemorarà l'any que ve seran dues manifestacions i una assemblea. D'una banda, se celebraran els cinquanta anys de la primera manifestació per l’orgull gai a Catalunya, que va reunir gairebé 5.000 persones a les Rambles de Barcelona el 26 de juny. El 1977 també va ser el primer any en què es va sortir al carrer un 8-M a reclamar la igualtat de drets i el final de la discriminació laboral, legal i social.
Finalment, Catalunya recordarà els 1.000 anys de les assemblees de Pau i Treva de Déu, un moviment nascut a la Catalunya medieval per limitar la violència feudal i protegir la població. La primera assemblea es va celebrar el 1027 al Rosselló, a la Catalunya Nord.
Setze personalitats reconegudes
Pel que fa a les commemoracions de personalitats, d'una banda, es recordaran els cinquanta anys de la mort del doctor Josep Trueta i Raspall, metge, cirurgià i traumatòleg de projecció internacional, reconegut especialment pel tractament de ferides conegut com el mètode Trueta. El mateix any també va morir Carme Julià i Riqué, mestra i política destacada per la seva activitat pedagògica, sindical i antifeixista. Tots dos es van exiliar durant el franquisme.
D'altra banda, Catalunya homenatjarà els cent anys del naixement de catorze personatges, de les quals només una viu avui dia: Pere Portabella. Una d'aquestes és Josep Maria Espinàs. Nascut el 1927 a Barcelona, Espinàs és autor de novel·les com Dotze bumerangs, El gandul, Tots som iguals o Combat de nit. Espinàs va retratar el país a través de les seves rutes a peu i també és coautor, juntament amb Jaume Picas, de la lletra del Cant del Barça.
Durant el 2027 també es commemorarà la vida de Josep Maria Subirachs, qui "formà part d'una de les trajectòries artístiques més singulars de l'art català contemporani": "La seva obra més emblemàtica és el conjunt escultòric de la Façana de la Passió de la Sagrada Família". També s'homenatjarà Rosa Sabater, que va debutar al Palau de la Música l'any 1942. Amb una llarga trajectòria com a concertista, també ha estat una important figura docent.
La llista de personalitats continua amb Oriol Martorell i Codina, músic, pedagog i polític, que va ser un dels impulsors del moviment coral català contemporani. Va fundar la Coral Sant Jordi i va dirigir grans cantades populars en moments històrics com el retorn de Tarradellas i les primeres celebracions de la Diada de Catalunya un cop recuperada. D'altra banda, es recordarà la pintora i pedagoga compromesa amb la renovació de l’ensenyament artístic Ester Boix o l'artista plàstica, pintora i escultora vinculada als cercles d’avantguarda de la postguerra catalana Emília Xargay i Pagès.
De tots els homenatjats, només el cineasta Pere Portabella continua viu. Productor i polític, va ser una figura clau del cinema català contemporani i va dirigir films com Umbracle (1972), Informe general (1976), Pont de Varsòvia (1989) o El silenci abans de Bach (2007). Ha rebut la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema i el Gaudí d’Honor.
Finalment, també es commemoraran el pintor i artista plàstic de referència Josep Guinovart i Bertran; el polític i activista franquista Joan Reventós i Carner, la geòloga, professora i política Carmina Virgili i Rodón; el sindicalista i polític Cipriano García Sánchez; la mestra i activista cultural Remei Estéban Nin; la musicòloga i pianista Montserrat Albet i Vila i la metgessa pionera Francesca Fontova i Rosell.
