Barcelona va estar a punt de convertir-se, el 1936, en l’escenari alternatiu d’uns Jocs Olímpics de Berlín tacats pel nazisme. A la capital catalana es va organitzar una Olimpíada Popular que es plantejava com una alternativa allunyada d’uns Jocs que s’emmarcaven en els valors feixistes del règim de Hitler, però finalment no es va poder celebrar com a conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Nou dècades més tard, ERC presentarà un prec a l'Ajuntament perquè el govern de Jaume Collboni (PSC) organitzi una programació completa d’actes esportius, culturals i memorialistes que difonguin i reivindiquin la vigència dels valors de l’Olimpíada Popular.
Segons detallen fonts republicanes a Nació, després d'haver tingut converses amb el govern municipal, en el consell plenari d'aquest divendres, l'executiu socialista té previst comprometre's públicament amb l'organització d'un homenatge a l'Olimpíada Popular. Així, si bé encara caldrà aclarir de quina forma s'acabarà materialitzant la petició, ja hi haurà una declaració d'intencions inicial.
La Barcelona republicana enfront de la Berlín de Hitler
Per entendre a què es remet aquesta proposta, cal recordar que la història olímpica de la ciutat de Barcelona no es limita només als històrics Jocs del 1992. La capital catalana ja havia sonat abans com a possible candidata per convertir-se en la seu d’aquest important esdeveniment esportiu en nombroses ocasions, però sempre sense èxit. Una d’aquestes candidatures frustrades va tenir lloc el 1936, any en què les Olimpíades es van celebrar finalment a Berlín, capital de l’Alemanya nacionalsocialista. El govern de Hitler es va assegurar que aquest esdeveniment servís com a altaveu del nazisme i els Jocs es convertissin en un instrument propagandístic en què es refermaven encara més els valors racials i militars del règim.
Davant aquesta situació, a Barcelona es va organitzar una Olimpíada popular alternativa als Jocs Olímpics de Berlín, impulsada per organitzacions republicanes, antifeixistes i d’esquerres, que s’emmarcava en els valors de la pau, la igualtat i la solidaritat entre pobles. Aquest projecte, que fou impulsat -políticament i econòmica- també per la Generalitat de Catalunya, el Govern de la República i l’Ajuntament de Barcelona, s’havia de celebrar, en un principi, durant la setmana del 19 al 26 de juliol del 1936, però finalment fou cancel·lat per l’execució de l’alçament militar del 18 de juliol.
Una alternativa popular
L’Olimpíada Popular de Barcelona sorgia com una alternativa total a les implicacions que tenia la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín. S’organitzava com un esdeveniment esportiu allunyat de l’esport elitista, més proper als esportistes amateurs i a la concepció de l’esport com un element de gran importància social, cabdal en la construcció d’una societat més justa. Abans que es produís l’alçament militar, es preveia que a l’Olimpíada Popular hi participarien atletes de més de vint països i que la participació femenina seria més evident i notable que als Jocs Olímpics de Berlín. En aquest sentit, els eixos socials i polítics sobre els que es fonamentava aquesta Olimpíada Popular estaven molt diferenciats dels d’uns Jocs Olímpics marcats per la repressió del règim de Hitler.
- Cartell de l’Olimpíada Popular de 1936 que havia de celebrar-se a Barcelona / @pauvinyes
Els valors d’aquesta Olimpíada s’alineaven, per tant, amb els de la Generalitat de Catalunya, una institució que va ser clau en l’organització d’aquest esdeveniment esportiu. Importants figures polítiques com Lluís Companys o Ventura Gassol tingueren un paper clau com a president honorari del Comitè organitzador, en el cas de Companys i com a comissari responsable en el cas del conseller de Cultura.
La commemoració de l’Olimpíada noranta anys després
La rellevància simbòlica d’aquesta Olimpíada que finalment no es va poder celebrar ha portat al fet que aquest 2026, quan fa 90 anys, el grup municipal d’ERC posi sobre la taula un prec al govern municipal per reivindicar uns valors que, segons subratllen des de la formació republicana, continuen vigents avui dia. Ara, la proposta que emergeix en ple auge de l'extrema dreta, en plena regressió d'uns valors allunyats dels que aquella Barcelona va voler liderar.
L’objectiu d’aquesta commemoració és, segons expliquen, recordar l’Olimpíada Popular de Barcelona a través d’una àmplia agenda d’activitats de divulgació, en què s’hi inclouran exposicions, xerrades i esdeveniments esportius. I arran d’aquestes activitats, difondre i reivindicar la vigència dels valors de l’Olimpíada i retre homenatge als i les esportistes participants i a les delegacions organitzadores. Ara només queda esperar per veure'n els resultats d'una iniciativa que, si res descarrila, quedarà promesa al plenari municipal.
