El cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme compta amb 8.069 persones inscrites, segons dades de la Direcció General de Memòria Democràtica basades en la informació facilitada pels seus familiars. El registre té com a objectiu recopilar i centralitzar tota la informació disponible sobre les persones desaparegudes durant aquest període per tal de determinar on van morir i on podrien estar inhumades les seves restes.

Cada vegada que s'incorpora un nou cas al cens, la Direcció General inicia un procés exhaustiu per localitzar tota la informació possible, especialment pel que fa al lloc i la data de defunció, i en cas que hi estigués adscrit, a la unitat militar a la qual pertanyia.

Uns resultats útils per a la identificació de restes

Els resultats d'aquestes investigacions permeten, en alguns casos, acotar les possibles fosses on podrien trobar-se les restes, d’acord amb el mapa de fosses del país. Al territori hi ha registrades actualment 965 fosses, amb prop de 13.000 persones documentades. Des de 1999, s'han excavat 131 fosses, de les quals s'han recuperat 1.010 individus, i s'han dut a terme 260 recollides de restes en superfície.

Nous perfils genètics

D'altra banda, des de l'inici del Programa d'identificació genètica, l'any 2016, s'han recollit 4.423 perfils genètics de familiars de persones desaparegudes, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Paral·lelament, s'han obtingut 764 perfils genètics corresponents a restes òssies exhumades o localitzades en superfície.

Gràcies a l'encreuament d’aquestes dades, s'han pogut identificar fins ara 26 individus, 25 dels quals han estat retornats a les seves famílies.

El Programa, impulsat i coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica, amb la col·laboració del Departament de Salut i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, té com a objectiu facilitar la identificació de les víctimes a través de l’anàlisi genètica.

Per fer-ho, es nodreix de dues bases de dades complementàries: una amb els perfils genètics aportats pels familiars i una altra amb els perfils extrets de les restes humanes exhumades. L'encreuament d’ambdues bases permet establir relacions de parentiu i, així, determinar la identitat de les víctimes.