Les darreres setmanes de febrer es van multiplicar les queixes a les xarxes per la presència de senyalització en castellà a les carreteres en substitució dels rètols catalans originals. Accents desapareguts a Montornès del Vallès, noms bilingües direcció a Alacant i punts cardinals que, ara, apareixen desdoblats a Girona Sud. Senyals lluminosos i rètols d’advertència com “atenció”, “línies discontínues” o “aeroport” s’havien substituït per panells exclusivament en castellà en alguns punts del país.

La majoria d’aquestes queixes s’han registrat en diferents trams de l’autopista AP-7, que es trobava concessionada i que va passar a gestió directa de la Direcció General de Carreteres de l’estat espanyol.

Fonts del Departament de Política Lingüística han explicat a Nació que el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible ja ha començat a corregir alguns d’aquests cartells després que els traslladessin la contradicció amb "els acords sobre la interpretació de la normativa", que indiquen que “l’única forma oficial dels topònims” és la catalana i aranesa, en el cas de l’Aran. Segons la norma, apunten, només es recorre a fórmules bilingües en les indicacions “quan hi ha perill per a la seguretat viària”.

Tot plegat arriba coincidint amb les peticions d’informació sobre els fets que Junts i ERC van demanar tant al Parlament com al Congrés dels Diputats per reclamar la restitució de les nomenclatures catalanes i exigir explicacions als governs socialistes.

Els republicans han sol·licitat conèixer els “criteris tècnics” que justifiquen la modificació dels topònims oficials en català o aranès i de quina manera aquesta decisió pot contribuir a “millorar la seguretat viària”. Junts, d’altra banda, també ha posat en dubte l’argument de la seguretat i ha demanat si modificarien també “la nomenclatura en àrab de les destinacions del nord d’Àfrica a les autopistes del sud d’Espanya”.

El govern espanyol s'empara en la normativa

El Ministeri de Transport i Mobilitat sostenible, en un comunicat, ha afirmat que la Direcció General de Carreteres “compleix els criteris establerts a la norma 8.1 IC per a la senyalització a comunitats autònomes”, una normativa que dicta que “només s'escriurà el topònim oficial”, però que també admet opcions bilingües.

En concret, la norma diu que quan el nom és “prou curt per cabre en una sola línia”, es posarà primer en la llengua local “de la comunitat” i, després, separat per una barra (“/”), en castellà. En cas que la llargada dels noms fos superior, el criteri és posar primer el topònim en català amb el castellà a sota, separat per una línia horitzontal.

Pel que fa a la substitució dels senyals, el Ministeri assegura que respon a una necessitat de renovació i actualització. “Es va renovar per modificar els que es trobavaven en mal estat i canviar la numeració de les sortides que estaven mal quilometrades”, han expressat fonts del Ministeri.

En xifres, el Ministeri de Transport declara haver renovat 22 cartells, 20 dels quals “exclusivament en català perquè són toponímia oficial” i “només dos” amb el desdoblament bilingüe. Unes dades que no semblen correspondre's amb els casos que els usuaris i les entitats han denunciat. Malgrat això, van acceptar fer-ne una revisió en cas de “detectar alguna anomalia”. Tot plegat, ha començat a donar fruits i alguns municipis ja han recuperat els accents oberts a la senyalització en noms com Montornès, Mollet del Vallès o Barberà.

Una normativa contradictòria

Plataforma per la Llengua adverteix que els senyals de trànsit són un àmbit legal complicat i, en alguns casos, contradictori. “Sobre els senyals no toponímics, la norma catalana estableix que s'ha d'usar el català, però no tanca la porta a la senyalització bilingüe”, han explicat. El decret legislatiu 2/2009 diu que els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han de ser “almenys” en català, però “sens perjudici de la normativa general aplicable en la matèria”.

L'ONG del català recorda que tant el reial decret 1428/2003, del PP, com el reial decret 465/2025, del PSOE, estableixen que en la senyalística no toponímica cal emprar les dues llengües. En concret, el decret socialista, que ha consultat Nació, diu que les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els senyals de les vies públiques i inscripcions, figuraran en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda a l’Estatut d'Autonomia.

D'altra banda, el document contempla que els nuclis de població i altres topònims siguin designats en la seva "denominació oficial". Tot i això, es reserven la possibilitat d'incloure’ls en castellà "quan sigui necessari a efectes d'identificació".  A Plataforma per la Llengua expliquen que això provoca una fricció entre la norma catalana i l'espanyola. "L'Estatut, el decret legislatiu 2/2009, la llei de política lingüística i el decret 133/2020 de toponímia diuen que cal fer servir la versió catalana sempre”, apunten.

En aquesta línia, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder ha defensat que la senyalització als Països Catalans hauria de ser només en català. “Ningú es perd perquè un cartell posi aeroport i no aeropuerto”, afirma. D'acord amb això, assegura que la retolació en català no “causa ni inseguretat ni desorientació” i reclama que hauria de ser un fet normal a Catalunya.

Més de 200 queixes l'estiu passat

Plataforma per la Llengua cada estiu activa la campanya Radars Lingüístics, que entre juliol i setembre de 2025, va rebre 207 queixes, la major part relacionades amb senyalització i cartells en castellà o sense presència del català. Les deteccions es van produir en més d'una trentena de comarques catalanes, una xifra que suposa un augment de gairebé el 50% respecte al 2024 i triplica l'abast territorial del 2023, quan les incidències es concentraven principalment en zones turístiques costaneres i d'alta muntanya.

El 55% de les denúncies eren de cartells i retolació excloents, mentre que el 45% tenien a veure amb toponímia i senyalització geogràfica. Territorialment, el Camp de Tarragona concentrava gairebé el 40% de les queixes, seguit de l'Alt Pirineu i Aran (15%) i les Terres de l'Ebre (14%), una distribució similar a la dels anys anteriors, però amb un increment generalitzat. Segons les dades de Plataforma, les carreteres de l'Administració General de l'Estat acaparaven el 68% de les incidències, molt per davant dels departaments de la Generalitat de Catalunya (12%), les diputacions (10%) i els ajuntaments (7%).