Nota sobre el mapa: Clicant sobre cada bola, es desplega el nom del municipi, la seva demarcació, i el nombre de persones exhumades i el d'identificades. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge (això pot ajudar a encertar damunt d'una bola en zones amb molta densitat de fosses).

El cos de Francisco Franco va ser exhumat dijous del Valle de los Caídos, però allí encara hi queden 33.144 cossos provinents de fosses comunes i cementiris. D'aquests, 6.340 (el 19,1%) van ser trobats a Catalunya i, en concret, 4.470, de fosses de les Terres de l'Ebre, el 13,5% del total. Com a símbol de reconciliació, s'hi van enviar víctimes d'un i altre bàndol -tots ells, però, de nacionalitat espanyola i catòlics-, els quals van ser traslladats al monument funerari entre el 1959 i el 1983. 

Dels traslladats de tot l'Estat, 21.554 -prop de dos terços- estan identificats, mentre que la ràtio dels exhumats a Catalunya que no han restat en l'anonimat per ara és superior, del 84% -5.328 dels 6.340 cossos, identificats-. Segons van determinar les autoritats franquistes el 1958, per al trasllat de cossos identificats al Valle de los Caídos, calia formalment el consentiment exprés dels familiars, però no així quan el cadàver no se sabia de qui era, es tractés d'un enterrament individual o col·lectiu.

Uns trasllats irregulars

En aquest cas, es podia traslladar sense més tràmits cap al Valle de los Caídos, espai inaugurat pel vintè aniversari del fi de la guerra civil i després de treballar-hi represaliats polítics sotmesos a dures condicions laborals. No es feia cap intent per conèixer qui havia estat el mort, i el trasllat no sempre es feia respectant les seves individualitats, sinó que sovint es feia en caixes col·lectives en què es barrejaven els ossos, dificultant-ne la identificació posterior. Igualment, no sempre es consultava degudament la voluntat de la família, quan aquest era coneguda.

[blockquote]El territori que més cossos va enviar-hi va ser Aragó, amb 10.323, una de les zones amb una resistència més cruenta davant l'avanç del feixisme[/blockquote]
El territori que més cossos va enviar-hi va ser Aragó, amb 10.323, una de les zones amb una resistència més cruenta davant l'avanç del feixisme. En segon lloc, 8.929 persones exhumades de Madrid van ser traslladades al monument funerari, mentre que, just per sota, ja es trobaria Catalunya, amb 6.340 cadàvers traslladats. Molt per davant del País Valencià (1.957), Astúries (1.715), Castella-la Manxa (1.212) o el País Basc (1.068), mentre que la resta de territoris queden clarament per sota del miler de trasllats. Des de les Illes Balears, per exemple, només es van moure nou cossos.

Els cossos traslladats des de les Terres de l'Ebre

De les Terres de l'Ebre van ser traslladats i són enterrats al Valle de los Caídos 4.470 cossos exhumats, pràcticament tots de la Terra Alta, epicentre de la batalla més sagnant de la guerra. De Bot van sortir 1.194 cadàvers; de Gandesa, 923; de Batea, 835; d'Horta de Sant Joan, 674; de Vilalba dels Arcs, 565... "En la seva majoria, eren soldats, sobretot franquistes, però també republicans", explica Queralt Solé, professora d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

A molts dels cadàvers de soldats franquistes, atenent una ordre del gener del 1937, se'ls va enterrar amb una ampolla al costat del cap o entre les cames amb la filiació bàsica: nom, cognoms i procedència. Són exhumacions que es van fer des de l'any 1958 al 1963 en la seva majoria, tot i que se'n van continuar efectuant fins l'any 1983. "Un cop van decidir de quins pobles es portarien els morts per omplir el Valle, es va demanar als alcaldes que contractessin gent i compressin caixes per al trasllat, despeses que posteriorment es reemborsarien, i es van fixar dies per passar-los a recollir amb camions de l'exèrcit els primers anys", explica sobre el procediment d'exhumació fet als cementeris municipals.

[blockquote]Moltes de les famílies resten pendents de recuperar els avis enterrats i són contràries a que segueixin al Valle de los Caídos[/blockquote]
Moltes restes van ser traslladades sense el consentiment i fins i tot sense el coneixement de les famílies. Dins del mausoleu, avui dia, moltes restes segueixen sense identificar, i moltes famílies de les víctimes continuen pendents de recuperar els avis enterrats i són contràries a que hi restin, però de moment cap govern ha atès la seva voluntat. "Amb l'exhumació de Franco no acaba res, més aviat comença tot, es trenca una barrera psicològica però cal continuar", afirma Solé.

Tasques per identificar els cossos

Abans que res, exigeix "transparència" per conèixer com estan les restes, tement el deteriorament pel pas dels anys en condicions d'humitat excessiva dins la muntanya. També caldria ampliar les identificacions en la mesura que la tecnologia ho permeti. "Però ni tan sols hi ha un llistat de desapareguts en la guerra civil ni un banc d'ADN d'àmbit estatal amb el que poder contrastar les identitats de les restes, com existeix a Catalunya gràcies a l'impuls inicial d'entitats de memòria", afirma Roger Heredia, impulsor de banc d'ADN a Catalunya.

Això només seria el principi. "L'exhumació de Franco ens fa preguntar perquè s'executa un doble raser en l'aplicació de la memòria històrica. Per què no ho fan amb la resta?”, pregunta. Reclamen treure'ls del Valle, i és clar, també als milers que continuen en fosses al mig dels camps i a les cunetes. Pel que fa al Valle de los Caídos, Queralt Solé reclama que, un cop fetes les exhumacions pertinents, sigui transformat en un element per explicar la repressió. "Caldria una transformació absoluta d'aquest monument, incloent plantejar-se desballestar la gran creu que el presideix", afegeix.