La campanya de les eleccions espanyoles encara no ha començat oficialment i ja ha passat de tot. La crisi de l'habitatge, que va ser el que va motivar l'avançament electoral, ha quedat en un segon pla en les últimes setmanes. Sobretot pel tràgic accident de tren de Toledo que ha acabat amb la dimissió d'Óscar Puente. Però també per noves sospites de corrupció que han aflorat tant al PSOE com al PP i que tots dos partits utilitzen com a arma llancívola. Però aquesta setmana arrenca la campanya i el debat torna, altre cop, a la casella Maricarmen gràcies a una vaga que es preveu multitudinària.
La motivació de la vaga general d'aquest dimecres va escalatar arran del desnonament de l'anciana madrilenya, que va acabar morint dies després a l'hospital, i els decrets d'habitatge del govern espanyol que van descarrilar al Congrés. L'aturada denunciarà les dificultats per tenir un habitatge digne, però també l'augment del cost de la vida, que no creix igual que els salaris. L'endemà, quan no hauran passat ni 24 hores de la manifestació prevista per a la vaga, el Congrés en funcions aprovarà el primer dels decrets d'habitatge que va motivar l'avançament electoral.
La dissolució de l'efecte Maricarmen
Sánchez va avançar eleccions aprofitant una finestra d'oportunitat perquè, malgrat haver governat durant vuit anys, interpreta que la crisi de l'habitatge impacta més contra la dreta que no contra l'esquerra. Però l'efecte Maricarmen va quedar ràpidament diluït pel tràgic accident de tren a Toledo. 69 morts, que s'unien als 46 d'Adamuz fa menys d'un any. La tragèdia va colpejar la campanya, va dimitir el ministre Óscar Puente i els partits han hagut de repensar alguns missatges. A diferència de la carpeta de l'habitatge, la manca de seguretat i de manteniment de la infraestructura ferroviària és responsabilitat de PP i PSOE, però els vuit anys de govern socialista donaven arguments als populars per carregar contra la gestió del govern espanyol.
En els primers compassos després de l'accident, va ser el PP qui va mantenir un to institucional mentre Vox es dedicava a culpar Sánchez i es negava a suspendre la campanya, com sí que havien fet tota la resta de partits. Alberto Núñez Feijóo va adoptar un discurs pràcticament de president i va deixar que el PSOE s'emboliqués amb la gestió de l'accident. Els socialistes van enfocar-se en l'error humà i no van fer autocrítica de l'estat de les infraestructures o del creixement sense límits de l'alta velocitat. Fins que la situació va ser inassumible i Puente va presentar la dimissió assumint que, malgrat no ser culpable directe, sí que era responsable de dos accidents en vuit mesos. El moviment de Puente ha estat utilitzat pels socialistes per contraposar la seva gestió amb la del PP i Carlos Mazón.
Mentre l'accidenth a anat passant en segon pla, la corrupció també ha fet acte de presència en campanya. Dijous passat, pràcticament amb escassos minuts de diferència, coincidien dos fets. Mentre es coneixia que hi havia sis detinguts per una peça secreta del cas Koldo García relacionada amb un presumpte finançament irregular dels socialistes, el mateix exassessor de José Luis Ábalos confessava que l'advocat del PP li va oferir un milió d'euros a través d'Eduardo Inda per atacar Sánchez. Tant PP com PSOE encara espremen les suposades corrupcions de l'altre per mirar de rascar vots. Fins al punt que el president espanyol ha demanat "explicacions" a Feijóo, però el líder del PP, amb les enquestes a favor, no hi ha entrat.
Una vaga per revertir la tendència
Amb tot el que ha passat aquestes setmanes, la sensació és que l'esquerra no ha pogut rendibilitzar l'efecte Maricarmen. PP i Vox, segons la majoria d'enquestes, es mantenen en una còmoda forquilla entorn als 200 diputats. La mínima recuperació que semblava que vivia el PSOE abans dels trens i la corrupció s'ha estancat mentre que els populars, que tampoc creixen especialment, han contingut la fuga cap a l'extrema dreta. I en el que passarà aquesta setmana pot haver-hi, ara sí que sí, una última bala -dividida en dos actes- per a Sánchez i per a les esquerres.
El primer acte serà la vaga general. No és cap secret que aspira a ser un element mobilitzador per a l'esquerra i els sindicats majoritaris -CCOO i UGT- no se n'amaguen. Deixen clar que no és una vaga política, ja que una aturada ha de ser de caràcter laboral, però tampoc amaguen les preferències polítiques. Representants de CCOO i UGT, per exemple, deien a Nació que no tindran por de demanar el vot progressista durant la vaga. I ho justificaven perquè han estat les esquerres qui han intentat impulsar mesures laborals o d'habitatge durant la legislatura amb el beneplàtic dels sindicats. I qui les ha torpedinat ha estat la dreta, diuen, aliada amb els propietaris i amb la patronal.
Torna el decret Maricarmen
El segon acte, l'endemà de la vaga, serà l'aprovació del primer decret d'habitatge al Congrés en funcions. La diputació permanent es reuneix aquest dijous i Sánchez es beneficiarà de les circumstàncies, ja que aquest òrgan té unes majories diferents i no caldrà el vot favorable de Junts perquè la mesura tiri endavant. El primer decret inclou una protecció antidesnonaments per a famílies vulnerables fins al 31 de desembre de 2030 o la pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer que finalitzin abans del 2028. Si se'n comencen a veure els efectes abans de les eleccions, l'esquerra guanyarà una nova arma electoral.
A les nou del matí de dijous, encara amb la ressaca de la vaga, el Congrés votarà els decrets. Hores després, a la tarda, els partits faran els actes d'inici de campanya. I quan el rellotge canvïi de dia, haurà arrancat oficialment la campanya electoral. La cadena d'esdeveniments demostra que el tret de sortida als quinze dies decisius estarà marcat per l'habitatge i, altre cop, tot tornarà a la casella Maricarmen. Caldrà veurà si serà suficient per iniciar una remuntada progressista que s'albira molt complicada. O si, com ha passat en la precampanya, les grans prioritats canvien d'un dia per l'altre.
