Del 14 de novembre del 2012 a l'11 de novembre del 2026. Quan comenci la vaga general pel dret a l'habitatge hauran passat exactament catorze anys des de l'última vegada que els dos sindicats majoritaris de l'Estat van donar suport a una aturada de 24 hores. Un marge prou important de temps que demostra fins a quin punt és extraordinària la fórmula de la vaga general. N'hi ha hagut contra reformes laborals, contra reformes de les pensions o contra les retallades. Aquest cop ho serà per un dret que no és purament laboral, però que, al cap i a la fi, també és un problema per a la immensa majoria dels treballadors: poder accedir a un habitatge digne.
La convocatòria també té una significació política indestriable. Les vagues sempre són laborals, però són contra unes polítiques concretes, normalment les del govern, sigui del color que sigui. Però en aquest cas la vaga general serà l'11 de novembre i dos dies després arrancarà la campanya electoral de les eleccions espanyoles. I la protesta no serà contra les polítiques de l'executiu sortint, sinó més aviat una crida -caldrà veure si implícita o explícita- a salvar Pedro Sánchez i frenar un govern de PP i Vox. No perquè Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT) siguin del PSOE, sinó perquè el que hi ha a l'altra banda, consideren, és una regressió mai vista dels drets de la classe treballadora.
En els últims anys, CCOO i UGT, sindicats majoritaris i sovint acusats de "sistèmics", han estat reticents a implicar-se en protestes que transcendien l'àmbit laboral, a diferència d'organitzacions com la Intersindical o la Confederació General del Treball (CGT), que sí que han impulsat vagues contra el genocidi de Palestina o aturades de país com les del procés. Ara, amb les eleccions espanyoles a la cantonada, s'obre una nova etapa?
Una finestra d'oportunitat coincidint amb les eleccions
La patronal ha acusat els sindicats de convocar una vaga per influir en les eleccions. Els sindicats majoritaris defensen que des de principis d'any s'estava discutint la necessitat d'una aturada general i que la crisi d'habitatge ha estat la finestra d'oportunitat per mobilitzar la ciutadania. "Era la guspira que necessitàvem", apunta Belén López, secretaria general de CCOO a Catalunya, en declaracions a Nació. "És el moment oportú perquè la mobilització està pels aires", reivindica Oscar Riu, secretari de política sindical d'UGT. És cert que els sindicats no han convocat vaga general en vuit anys de govern d'esquerres, però també que el malestar social no havia esclatat mai tant com ara, amb el desnonament de Maricarmen Abascal com a desencadenant.
La crisi habitacional estarà al centre de la protesta, però els sindicats volen vincular-la directament amb les condicions laborals. La patronal diu que no és una vaga de "naturalesa laboral" però CCOO i UGT deixen clar que l'accés a l'habitatge és un dret dels treballadors. López ho vincula amb els salaris i la pèrdua de poder adquisitiu: "És un conflicte de rendes: si negociem increments salarials no és perquè els especuladors s'omplin les butxaques", apunta. En la mateixa línia, Riu també exposa que no té sentit que es negociïn augments de salaris si aquells diners acaben destinats a una compra o a un lloguer a preus desorbitats.
Des de CCOO, la mobilització té tres pilars de crítica: les dificultats d'accés a l'habitatge, la inflació i les resistències de la patronal a negociar. "Estan bloquejant-ho tot a l'espera que governin els seus", afegeixen des d'UGT. Tots dos sindicats celebren que l'aturada de l'11 de novembre pugui afavorir que el debat públic, amb les eleccions enmig, tracti sobre "qüestions materials" que no d'altres que han marcat l'actualitat dels últims mesos. "Millor parlar de les condicions de vida de la gent que no de Ceuta i de la immigració", demana López. És el que també necessita el PSOE per tenir alguna opció el 29-N.
Sense por de demanar vot progressista
Una altra de les acusacions de la patronal és que és una vaga política, una tàctica per deslegitimar la protesta. Des de CCOO i UGT ho neguen rotundament i insisteixen que tractarà sobre les condicions de vida dels treballadors. La coincidència amb les urnes no és l'escenari més desitjat, però els sindicats deixen clar que tampoc amagaran les seves preferències de cara al 29-N. "No tenim cap complex de dir que s'ha de sortir a votar per opcions que garanteixin el dret a l'habitatge i que no són ni el PP ni Vox ni Junts", reivindica López. No dista, cal dir, del posicionament tradicional dels sindicats, més propers sempre a l'esquerra.
Ara ha estat pels decrets d'habitatge, però el vot coincident dels de Carles Puigdemont amb la dreta espanyola ha indignat els sindicats durant tota la legislatura. Riu considera que tots tres partits han bloquejat qualsevol millor en l'àmbit laboral i de les polítiques socials, com va ser el cas de la reducció de la jornada laboral. "No farem campanya per ningú, però si Vox vol privatitzar les pensions o el PP vol fer fora els treballadors de baixa ho hem de denunciar", apunta el representant d'UGT. Tots dos sindicats, al cap i a la fi, coincideixen a dir que el bloqueig de la dreta els aboca a demanar el vot per opcions progressistes.
Un canvi de rol dels sindicats?
Així doncs, no seria una vaga política, però sí que hi ha motius de queixa política. Els sindicats majoritaris decideixen implicar-se amb una aturada de 24 hores sobre una qüestió que no és purament laboral però que afecta molts treballadors. En tot cas, sí que és una posició diferent a altres aturades de les quals CCOO i UGT van optar per un perfil baix o per no ser-hi. Un bon exemple va ser la del 3 d'octubre de 2017 a Catalunya, contra la repressió de l'1-O: tots dos sindicats van desmarcar-se de la vaga general i només van donar suport a protestes puntuals. Tampoc van secundar, com a segon exemple, la vaga per Palestina del 2024. Sí que hi van donar suport sindicats com la Intersindical-CSC o la CGT.
Si això suposa un canvi de rol dels sindicats ho dirà el temps, però el que queda clar és que a CCOO i UGT no els tremola el pols en la lluita contra la dreta i l'extrema dreta. "No ens sembla malament que la vaga sigui un clam contra PP i Vox, i qui els dicta les mesures, la CEOE", apunta Riu. "La gent treballadora que vulgui defensar els seus interessos no es pot quedar a casa", reivindica López. Així doncs, la vaga general i la campanya electoral s'encaminen cap a convertir-se en un gran pols: les esquerres i els sindicats contra les dretes i la patronal. Cap dels actors implicats, almenys, sembla que se n'amagui.
