L'11 de novembre de 2026 hi ha convocada una vaga general de 24 hores a tot l'estat espanyol. Aquesta frase feia temps que es dibuixava, però les concrecions temporals i les aliances per dur-la a terme era el que feien borrosa la proposta. Dins de l'aturada laboral d'aquest dimecres hi conviuen moltes ànimes i els esforços polítics per deformar-ne el seu contingut, per un o altre interès, han generat confusió sobre com i quan germina la vaga general. Una desena de fonts consultades per Nació, però, ajuden a apamar com s'ha configurat aquest pas que feia 14 anys que no emergia a l'Estat. I el cert és que les dues puntes del fil de la vaga inclouen des d'una trobada assembleària del Sindicat de Llogateres a un centre cívic el novembre del 2023 fins al desnonament de la Maricarmen, el fet social que ho va precipitar tot.
Per explicar com s'ha anat cuinant aquest instrument, i com s'ha aconseguit que l'habitatge n'ocupi un rol central, cal tirar tres anys enrere. També era 11 de novembre, però dissabte. El Sindicat de Llogateres català havia convocat una assemblea d'afiliades, la setena des que el col·lectiu havia començat a caminar. És un espai intern de decisions estratègiques que serveix per marcar el rumb del col·lectiu. I aquella vegada es reunien a l'espai veïnal Calàbria 66. Durant les discussions i els debats interns es va començar a implantar una idea: té sentit encaminar la lluita llogatera cap a una vaga general? Aquella pregunta obria un nou debat, plantejava dubtes i generava interès. "Va discutir-se explícitament com a mecanisme a treballar", explica una font, i ho certifiquen d'altres presents a la trobada.
La idea, que encara calia madurar, va quedar fora de la resolució que es va acabar redactant a partir d'aquella assemblea, però la mesura ja estava sobre la taula. "Va ser un punt d'inflexió per anar a l'ofensiva", apunten des de l'organització. Un any més tard, a l'assemblea d'afiliades de la tardor del 2024, aquesta vegada a Terrassa, ja es va aprovar explícitament el nou full de ruta del Sindicat de Llogateres, que incloïa l'organització de grans mobilitzacions, la posada en marxa de les vagues de lloguers i la figura de la vaga general. Més endavant, l'octubre del 2025, això es portaria també a la confederació estatal, l'espai de trobada amb la resta de col·lectius territorials de llogaters i, en essència, es va ratificar aquella intenció que a Catalunya ja feia mesos que corria.
De la CGT a una aliança inèdita
Els següents a posar-hi el nas, també, van ser els integrants de la CGT, un sindicat que d'entrada ja té uns vincles habituals amb el moviment de defensa dels inquilins. De fet, va ser preparant l'Escola d'estiu del 2025, un espai que organitzen conjuntament amb el Sindicat de Llogateres, que va plantejar-se obertament la idea de "caminar cap a la vaga general". S'hi va parlar en una xerrada enregistrada en vídeo i que va tenir lloc a Santa Maria de Palautordera. Tanmateix, ja feia uns mesos, mentre preparaven aquell espai de formació i debat estival, que la CGT havia començat a debatre-ho, ja que havien de confeccionar la postura sindical davant aquest nou plantejament. Les fonts consultades apunten cap a finals d'any del 2024 o principis del 2025. Fa pràcticament dos anys. Poc temps després, la plenària confederal del mateix sindicat també ho aprovaria.
Però dues organitzacions soles no van enlloc. S'havia anat parlant amb altres entitats laborals i del moviment per l'habitatge, però el debat encara era verd. I, a més, les vagues generals que aspiren a ser massives sovint xoquen amb una constatació històrica: requereixen de la implicació directa dels dos sindicats amb més pes a l'Estat: CCOO i UGT. Això obria dubtes a l'interior d'unes organitzacions de base que veuen amb recel el paper dels dos sindicats majoritaris, especialment pel que fa a l'hora de desplegar desafiaments oberts al PSOE. Mentrestant, irrompia una complicació progressiva de l'accés a l'habitatge i s'evidenciava la manca de respostes efectives per part del govern espanyol (PSOE-Sumar) i d'un Congrés dels Diputats condicionat per una majoria absoluta de dretes (PP, Vox, Junts).
L'evidència d'aquests limitacions, però, tampoc arriba a les sobretaules amb facilitat: s'han de tornar el centre del debat social. En aquest sentit, des del Sindicat de Llogateres recorden que a finals de 2024 el moviment per l'habitatge va aconseguir fer sortir desenes de milers de persones al carrer, a Barcelona, i que a l'abril de l'any següent el gest es repetiria a una quarantena de ciutats espanyoles. A més, la preocupació per poder tenir una llar ja s'havia alçat com a principal problema de la ciutadania a tots els baròmetres, tants els catalans com els estatals. La conversa social es movia i el camí era cada vegada més clar, apunten diverses veus.
I, amb aquest escenari, el següent pas significatiu parteix d'una aliança estratègica. S'havia estat treballant durant mesos, però és l'abril del 2026 el moment en què s'estrena una nova campanya amb el nom: "Viure ens costa la vida". S'unien quatre col·lectius diferents pel dret a l'habitatge i els sindicats alternatius del país. La llista incloïa la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), el Sindicat de Llogateres de Catalunya, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Confederació General del Treball (CGT), la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical-CSC, el Sindicat de Comissions de Base (CO.BAS) i Solidaritat Obrera (SO).
Això de portes enfora pot sonar feixuc o dispers, però de portes endins de les organitzacions era un gest que canviava l'enfocament: 11 organitzacions marcaven un rumb col·lectiu i segellaven una intenció que feia temps que es plantejava, la d'unir la militància per l'habitatge i el sindicalisme laboral. I la presentació de "Viure ens costa la vida" ja va tenir la vaga general com a eix central.
Reticències i el gir Maricarmen
Però llavors encara no hi havia un convenciment estès. Continuaven sense formar part de l'equació CCOO i UGT, i, al marge, hi havia espais que no consideraven que es donessin les condicions per pressionar per una vaga general encara. Un d'aquests espais era el Moviment Socialista (MS), que integra des d'un sindicat d'habitatge fins a una organització juvenil també pròpia. Malgrat format part de la campanya presentada a l'abril, fonts del col·lectiu recalquen que la seva visió era "construir" la vaga general, però que advertien que calia fer-ho de manera pacient. No volien córrer i malgastar amb "una vaga activista" -que només apel·lés a les capes més polititzades de la societat- un instrument tan rellevant com la vaga general.
Uns mesos després, però, tot canviaria: el desnonament de la Maricarmen, un fet que va arribar a convertir-se en un fenomen de cobertura internacional, incloent-hi el The New York Times i la BBC, sacsejaria tots els càlculs temporals. Aquell parèntesi mobilitzador, amb epicentre a Madrid però que ràpidament va córrer per l'Estat, "va canviar el focus social, regirant tota la conversa sobre Ceuta i fent que a partir de llavors tot viri a l'habitatge, els desnonaments i les condicions del mercat", expressen des del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya. Això provocava que els pensaments a mig termini haguessin de ser transformats en decisions immediates. I la resposta va ser el moviment endavant cap a la vaga general.
Amb una CGT especialment predisposada, el dubte era quin paper jugarien la resta d'actors de màxim interès en l'àmbit laboral. I el moviment també va ser més ràpid del previst. El dilluns 5 d'octubre, el dilluns posterior a què la dreta fes caure els decrets d'habitatge debatuts al Congrés i el mateix dia que Pedro Sánchez convocava eleccions, CCOO i UGT arribaven a un acord per convocar la vaga general i per situar l'habitatge com a prioritat. De nou, però, res passava del no-res. "Feia mesos que ens reuníem amb el Sindicat de Llogateres i, sense anar més lluny, al juliol ja ens van plantejar específicament la idea de la vaga general", apunta una font d'UGT. Des de CCOO, sense concretar tant, asseguren que aquest tarannà lliga amb la seva història i que sempre han compartit lluites amb altres moviments, com l'associacionisme veïnal i altres lluites.
Des dels dos sindicats majoritaris apunten al factor Maricarmen com "el fet social decisiu". Si bé en altres èpoques l'espurna havia estat una decisió política concreta aplicada a l'àmbit dels treballadors, com les reformes laborals de Mariano Rajoy, José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González o les retallades de drets de José María Aznar, ara remarquen que "s'ha de descartar la puresa absoluta" i s'ha d'ampliar la lluita sindical. A això li afegeixen un clima creixent de confrontacions sectorials i les reticències de la patronal al nou acord de negociació col·lectiva a l'Estat.
El resultat és un 11 de novembre de 2026 de vaga general. Diverses fonts assenyalen que s'hi ha arribat massa ràpid, que haver-ho encabit enmig d'una campanya electoral no és l'escenari ideal o què els desperten reticències els esforços de partits com el PSOE o Sumar per reivindicar una vaga que també els esmena a ells mateixos. Però també assumeixen que això ara no toca. Prometen guardar les anàlisis per després d'aquest dimecres. I algunes veus avisen: "Per nosaltres, aquesta és la primera de moltes".
